ROSARIO SÁNCHEZ, 18 ANYS DE JUTGESSA DE PAU

918
Rosario Sánchez ha estat la Jutgessa de Pau de Pollença els últims 18 anys.

Rosario Sánchez i Notario va néixer a Màlaga i va estudiar magisteri. Bona part de la seva vida ha transcorregut a terres mallorquines, ja que es va casar amb un pollencí i hi va formar la seva família.

Durant els últims 18 anys, na Rosario ha estat la jutgessa de pau de Pollença, on ha pogut viure aquest càrrec, amb els seus pros i contres. Ara deixa el càrrec i properament l’Ajuntament de Pollença elegirà una de les tretze persones que s’han presentat per ocupar el càrrec que després haurà de ser ratificat.

– Quan començàreu a fer de jutge pau? Vàreu ser la primera dona jutgessa de pau de Mallorca?

PUBLICITAT

El 2002, amb 53 anys, vaig ser elegida Jutgessa de Pau Titular per primera vegada, essent la primera dona en exercir aquest càrrec a Pollença i, segons les meves dades, també a Mallorca. Som el primer esglaó de l’escala judicial, el més proper al poble. No som ni treballadors ni funcionaris de l’Estat, sinó que som considerats col·laboradors de la justícia i, per tant, no tenim una nòmina, només ens donen una indemnització que oscil·la entre els 96 i els 388 euros mensuals segons el nombre d’habitants del poble.

En representació de Pollença, vaig ser membre fundador i vicepresidenta de l’Associació de Jutges de Pau de les Illes Balears.

– Quines són les principals feines que té un jutge?

Actualment, les feines a exercir són: la firma de quasi la totalitat de documents que surten del jutjat, de tots els llibres del Registre Civil, dels Llibres de Família amb les corresponents anotacions de matrimoni, naixements i morts. També dels expedients de matrimoni i cerimònies de casaments.

I, quan hi ha eleccions, duim a les Juntes Electorals d’Inca i Palma els escrutinis de tots els processos electorals.

– Heu estat reelegida vàries vegades en el càrrec; com ha canviat en aquests 18 anys la tasca de jutge de pau?

Sí, efectivament, en quatre vegades consecutives. La tasca s’ha anat reduint. Abans havíem d’assistir i fer expedients d’aixecaments de cadàvers de morts judicials (era la part més trista i desagradable) ara ja no ho feim. També, des de fa uns quatre anys, ja no feim judicis de faltes per bregues d’insults sense ferits.

– En un poble com Pollença com creieu que us han considerat?

Crec que la figura de Jutge de Pau no té una gran popularitat i es pot passar fàcilment desapercebuda dins el poble, si no es tenen unes conductes massa controvertides. De totes maneres, molta de gent em té respecte i se senten satisfets quan els escoltes i ajudes en el possible. També estic segura que qualcuns no estan satisfets, però entenc que és la conseqüència de la diversitat, ja que, de vegades, és impossible posar d’acord a tots per igual.

Personalment crec que és important que en els divuit anys de jutgessa mai se m’ha fet una amonestació.

– Fa un parell d’anys la llei va fer canviar molt el paper que abans tenia un jutge, què opinau de com ha funcionat?

Pel que fa a les tasques les que ja he explicat abans. En referència a la desaparició dels Jutjats de Pau segons la Llei 20/2011 de 21/7 del Registre Civil es va ajornant anualment la seva entrada en vigor.

– Recordau qualque anècdota en aquests temps?

Sí, moltes, en el que es refereix a casaments, deixar entrar a la sala els nuvis amb el cus, casaments per poders en què els participants duien un cartell amb el nom de cada un dels que representaven, casament amb traductors…

Pel que fa a consultes, algunes vegades com que no tenen clar que per ser dona jo pogués ser la Jutgessa, en canvi altres vegades tant dones com homes semblen sentir-se més bé per explicar-me els problemes.

– Quines són per a vos les millors qualitats d’un jutge o jutgessa?

La primera i més important, sense cap dubte, és la discreció, fins i tot diria que és obligatori, un jutge/essa no pot contar a ningú, ni tan sols a la seva família, res del que vegi o llegeixi dins del Jutjat. La paciència i l’amabilitat, són molt importants i la imparcialitat, en els casos de discussions entre ciutadans.

– Voleu afegir qualque cosa més?

Estic molt contenta de l’ajuda i suport que sempre m’han donat el personal del Jutjat i especialment a les actuals funcionàries: Marga, Helena i la secretària Maribel.

Vull donar les gràcies als diferents consistoris, tant equips de govern com oposició, al cos de la Policia Local que ha col·laborat permanentment amb noltros i també als funcionaris i personal laboral de l’Ajuntament. Un agraïment molt especial als meus substituts: Maria Rotger, Mateu Tornila, Magdalena Siquier, Margalida Llobera i l’actual Jaume Vives.

També vull expressar el meu agraïment als meus familiars que sempre m’han fet costat.

Me’n vaig amb el cor ple de goig i amb el sentiment d’orgull per haver servit al poble que em va acollir i a la seva gent.

PUBLICITAT
TOT MARCO digital

Visca Pollença.

PUBLICITAT
PUBLICITAT