RIURE DAVALL LA MASCARETA

Davall la mascareta, havia esbossat qualque mitja rialla, un somriure entre irònic i resignat…, però riure, allò que es diu riure de bons i de veres, no. Va ser ahir. Quan els llums s’apagaren el silenci eixordava dins el pati del Claustre de Sant Domingo, on sèiem espaiats uns dels altres com mana la normativa … Continua llegint RIURE DAVALL LA MASCARETA