RIURE DAVALL LA MASCARETA

428
Josep Pere Peyró va dir el pregó de la Patrona de 2020.

Davall la mascareta, havia esbossat qualque mitja rialla, un somriure entre irònic i resignat…, però riure, allò que es diu riure de bons i de veres, no. Va ser ahir.

Quan els llums s’apagaren el silenci eixordava dins el pati del Claustre de Sant Domingo, on sèiem espaiats uns dels altres com mana la normativa sanitària. Amb aquella naturalitat que només tenen els homes de teatre, Josep Pere Peyró va iniciar el pregó de la Patrona de 2020, un “pregó que m’hagués estimat més que fes un altre”, va confessar-nos sense més ets ni uts.

A partir d’una declaració de principis d’aquest nivell, la resta havia de ser sinceritat en vena passada pel sedàs del temps i, sobretot, de l’humor, la ironia, la simpatia…

La infantesa de Peyró va ser pollencina i, ja se sap, els records de nin són el refugi de l’adult, el lloc on trobar consol quan la realitat es capgira. I aquest 2020 el coronavirus ens ha capgirat el món i la bolla. Des d’ahir, però, a més del paradís de la pròpia infantesa, ara disposam d’un enfillal d’espurnes de la vida de Josep Pere Peyró, aquell fill de la Caixa o del Monte-Pio, de la confusora pedrada, de les monges que li ensenyaren qui era, dels amics que l’iniciaren a la vida, de l’experiència extrasensorial que li revela què volia ser… Facècies diverses i molt ben travades durant mitja horeta amb la qual va tenir temps per retre homenatge als amics que ja no hi són.

PUBLICITAT
La Banda de Pollença va escollir un repertori breu, però molt adient a aquests temps de “nous perills”.

El sentit concert de la Banda

Amb la rialla davall la mascareta, la Banda de Pollença va fer un sentit concert amb un repertori breu, però molt ben seleccionat amb un discret homenatge al recentment desaparegut compositor Ennio Morricone i un indicadíssim “Puix Patrona” que no tenc record d’haver sentit una nit de pregó. Recordar els versos del poeta pollencí Miquel Costa i Llobera era més que necessari aquest 2020, en què els “temps són ara de nous perills”.

Amb el sentiment a la mirada dels músics, “L’Alborada” va arribar al cor. Acte seguit, davall les mascaretes, cantàrem el “Visca Pollença!” i, amb més voluntat que ganes, les mamballetes arrencaren amb “En Guerrilla”, la cercavila que els que tenim una certa edat associam amb els caparrots que donaven el sus a les festes, aquells anys en què les canonades i el repicar de campanes ens trobaven a mig dinar.

Un 26 de juliol, diferent

El 26 de juliol, la façana de l’ajuntament de Pollença es va vestir de festa a primera hora. Així que els més dematiners varen ser els primers en sentir l’ambient festiu d’una Patrona diferent.

A les 14 hores, les campanes de la parròquia de la Mare de Déu dels Àngels repicaren i un parell mallorquí de coets s’obriren pas en la deserta calor dels carrers del poble.

Després d’un migdia i horabaixa en què la festa se va celebrar en petit comité, amb amics o família, i sempre amb molta responsabilitat, va arribar la inauguració de l’exposició de fotografies dels Moros i Cristians que omple les façanes del llarg carrer Major, escenari del Simulacre, amb els colors de l’alegria i de la festassa que enguany no podrà ser.

Fotogràfic 31M

Organitzada per l’Associació 31-M, l’exposició FOTOGRAFIK31M té una finalitat benèfica. De fet, les fotografies estan a la venda per 60 euros. Els doblers que es recaptin amb la venda d’aquestes fotografies es donaran íntegrament a moviments socials.

Qui estigui interessat en adquirir alguna fotografia i així contribuir a una causa excel·lent, heu d’enviar un correu electrònic a associacio31m@gmail.com tot indicant el nom i llinatges de l’interessat i la fotografia desitjada (nombre de la casa en el qual esta col·locada i/o la persona o detall…que surti a ella, per exemple: Gabriel Garcia Garcia – nº10 – cornetes). Seguidament rebran les bases de compra.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT