RACONS (I)

135
El Racó de les Arcades.

Juan M. Torres Velasco / jmtorres953@msn.com

El Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) ens defineix “racó” com a “angle entrant que formen dues parets o altres dues superfícies que es topen”, i també com a “lloc apartat, ocult, allunyat de la part cèntrica o més concorreguda (d’una casa, d’una població, d’un país)”. Aquesta segona accepció és a la que me vull referir, com a descripció d’un entorn natural extraordinari, un paisatge encisador, recòndit, que qualifica el nom propi que acompanya.

Etimològicament, “racó” probablement prové de l’àrab “rukun”, variant de “rukn”, que vol dir angle, com explica el filòleg Joan Coromines al Butlletí de Dialectologia Catalana o al Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana.

A Pollença tenim un bon grapat de topònims que porten aquest mot degut, en gran part, a la pertinència a la serra de Tramuntana i a la seva costa escarpada, abrupte, amb multitud de penya-segats que conformen endinsades paradisíaques.

PUBLICITAT

Com a topònims costaners, venint del terme d’Escorca cap el nostre Port, podríem citar els següents:

Racó d’Ariant: apareix al mapa del Cardenal Despuig (1785), i al de les Illes Balears de Francisco Coello (1851), a la zona de Punta Beca a la caleta d’Ariant, i en concret, entre la cova de les Bruixes i el penyal de s’Udró.

Racó d’en Martorell (també conegut com a cala Martorell o cala d’en Martorell) se troba en les proximitats de la punta Beca, entre la Punta Blanca i el pas del Pi. Tenim notícies d’aquest nom de lloc des del 1585, a una visita al castell reial de Pollença del virrei Lluís Vich i Manrique. També a un acta de l’ajuntament, de l’any 1795, i com a conseqüència de la guerra contra França, se diu que s’han de posar guardes secretes de ribera, una d’elles en aquest indret. Per cert, segons el pescador Ramon Castañer Polar “Durall”, hi ha una petita font d’aigua dolça, que raja damunt una pedra rodona, com una pica.

Racó de les Olles (Port de les Olles o Faraió de les Olles), situat en la zona de Cala Castell a Cala Solleric, i més concretament entre la Punta del Faralló i la Pesquera Plana. Miquel Àngel March (MAM), geògraf, el situa “davall el Coll dels Coloms. Al fons s’hi tragueren unes pedrotes rodones”. I la Gran Enciclopèdia de Mallorca (GEM) assenyala que probablement pren aquest nom pels fragments de ceràmica trobats al fons de la mar.

Racó de cala Estremer “se li diu a tota la raconada que fa Cala Estremer que té una mica de platjola de còdols (MAM).”

A cala Bóquer, entre la cova del Vell Marí i el Castellet, hi ha un indret petit, captivador, anomenat el Raconet.

Racó de Migjorn, entre les Aritges i el cap de Catalunya.

Racó d’en Tomàs, és anomenat el lloc proper a la punta homònima situada entre els caps de Catalunya i de Formentor.

Racó del Xot, pròxim a l’anterior, entre els Cingles Verds i la cova del Patró, i que té un escull al davant.

El Racó de les Arcades se troba en el tram de costa que va des del Cap de Formentor fins a Cala Murta o, millor, entre la cova de na Ruixa i l’Enfront Roig, on desguassa el canal Terrós.

Just passada la punta del Vent podem gaudir del Racó de Santa Clara (amb les seves variants Racó de na Clara, can de Clara, Cap de Clara, can Declara, racó de Canta Clara).

Poc després apareix el Racó de l’Avenc, dit així perquè en les seves proximitats hi ha el conegut avenc de Cala en Gossalba, o del Carregador (en referència al lloc on antigament es carregava la pega, substància viscosa extreta a partir de la resina del pi). Aquest avenc, segons la Gran Enciclopèdia de Mallorca, té 23 metres de fondària, es troba a pocs metres per damunt del llit del torrent i és un antic engolidor de les seves aigües.

Ja dins la cala en Gossalba, al fons, hi ha dos racons esplèndids: el de Llevant (a la desembocadura del torrent del Canal de cala en Gossalba), i el de Ponent (a la desembocadura del torrent de les Agulles).

Dins la cala del Pi de la Posada (platja de Formentor) situam el Racó d’en Rafel Bei ( o Vell?), entre el freu de l’illa i la punta de la Cassereta, i el Racó d’en Mora,vora la punta de la Moneia, topònim provinent del llinatge dels diferents propietaris de la contrada, documentat des de l’any 1333 i que durant segles ha donat lloc a alguns plets sobre delimitació i fites entre les alqueries d’Albercuix i Formentor.

I finalitzarem aquesta exposició toponímica costanera amb el Racó de la cova d’en Borges, també anomenat caló del Contraban, entre el Puig de la Moneia i el Munt de Blat.

(continuarà)

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT