RACONS (i II)

87

(Racons part I)

Juan M. Torres Velasco / jmtorres953@msn.com

A l’article anterior vaig exposar els topònims costaners del terme de Pollença, però encara me’n vaig deixar un, si bé això no vol dir que no hi hagi altres indrets de la costa classificats com a racons, i que, malauradament, no tinc notícies d’ells. El nom en qüestió és el de Racó del Cavall Bernat, a les immediacions de Cala de Sant Vicenç, i més en concret entre la Capellassa i la font de l’Astor.

Tanmateix ara me vull referir a altres racons, altres indrets apartats de les zones habituals de pas.

PUBLICITAT

El primer, i tal vegada més conegut, sigui Fartàritx del Racó. Originàriament, i ens referim als segles XV i XVI, hi havia una propietat rústica anomenada el Racó, que formava part de la possessió d’Uruix al terme de Fartàritx. Va donar nom al torrent del Racó que es precipita a la vall d’en Marc mitjançat un salt al que l’Arxiduc Lluís Salvador va recollir com del Racó o de can Guillem Bet; a l’actualitat s’anomena Salt del Molinet.

Com hem vist, el Racó arriba a formar un topònim per sí mateix, sense acompanyament de cap altre substantiu. Així ho trobam a l’estim de 1470, on es diu que Antoni Totxa tenia una sort al Racó. Segons el capbreu de l’Orde de l’Hospital de 1585, aquesta propietat rústica afrontava “amb torrent de Valig i Ternelles, camí que va al rafal Massot (actual Can Cullerassa), i camp dit lo Camp Gran de Llenaire”. Amb el temps (1657) el lloc era propietat de Rafel Vaquer, per la qual cosa passà a anomenar-se Racó d’en Vaquer, fins arribar als nostres dies. Ara el podríem situar a Llenaira, entre els Vilarets, can Canaveret i ca na Valentina.

Altres topònims batejats com a “racó” serien: el Racó dels Boixos, situat entre Ariant de Baix, el puig Gros de Ternelles i el Pa de Figa. Desconec si encara queda algun boix (Buxus balearicus, arbust perenne de talla menuda o mitjana); sabem que encara n’hi ha a les seves proximitats, al Canal dels Boixos, dins Ternelles, dels que ja el viatger romàntic Dr. Pagenstecher (1865) en fa referència.

Entre Pedruixella Gran i els Casals s’hi troba el Racó del Romaní, segons informació facilitada per Xavier Llobera Franch. El Racó del Tafonot és un sementer de la citada possessió Pedruixella Gran.

A Ariant hi ha un sementer anomenat Racó del Conill i altre Racó del Pinar; i a Ternelles l’anomenat Racó del Canyar, citat per Miquel Àngel March, que el situa “damunt l’Hort d’Alt, entre aquest i la Tanca dels Ametlers, on hi ha una bona franja de canyar, darrera la síquia”.

A Bóquer, entre el puig del Morral, Albercuix, la Creueta i la mateixa vall de Bóquer, a una zona plana elevada d’antics conreus, a uns 250 metres a l’oest de la font del Sementer, hi ha un indret conegut amb el nom de Pins del Racó, on Mascaró Pasarius hi situa restes prehistòrics, que actualment no es poden veure, si bé s’observa ceràmica en superfície, segons el Catàleg de Protecció d’edificis i elements d’interès històric, artístic, arquitectònic i paisatgístics del terme municipal de Pollença.

I si anam a la península de Formentor, el mirador que hi ha vora la carretera, part dalt de la Punta d’en Tomàs, rep el nom de Racó d’en Lluc.

Així mateix podem afegir un parell de topònims derivats d’aquest substantiu. L’augmentatiu Raconàs fa referència a un indret dins el terme de Fartàritx. A més, el gorg de laRaconada, al torrent del Rec, entre el gorg de les Rocasses i el gorg de la Bretxa. Per cert, hem trobat al Capbreu de l’Hospital de 1657 que Joan Vila era propietari de dues peces de terra, a la zona de l’Almadrava, anomenades la Tanqueta i la Raconada.

Finalment, esmentar un topònim urbà, el Racó d’en Bou, entre els carrers del Bou i de la Padronada, on l’any 1886 Guillem Cifre de Colonya va proposar, com a regidor de l’Ajuntament que era, de fer-hi un local per al joc de pilota o triquet. Després de diverses temptatives l’indret escollit per a fer-hi un triquet fou el pati de Monti-sion (Història de Pollença. Segle XX).

I no ens hauríem d’oblidar que, al manco en el segle XVII, a Pollença hi havia un carrer anomenat del Racó, i que se correspondria amb l’actual carrer de Ramón Picó i Campamar.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT