“QUI VA GUANYAR NO M’ESTIMAVA…”

445
Familiars d'Antoni Oliver Jordà. Foto: Govern de les illes Balears.

Ahir, al Cementeri de Pollença, es va donar digna sepultura a les restes d’Antoni Castañer Cifre, Antoni Oliver Jordà i Miquel Marquet Perelló, tres víctimes mortals del franquisme que varen ser recuperades a les fosses de Marratxí i Llucmajor.

Després d’anys amuntegats en vergonyoses fosses del franquisme, les restes d’Antoni Castañer Cifre, Antoni Oliver Jordà i Miquel Marquet Perelló descansen a les tombes familiars. Es tanca així una ferida que supurava en silenci des que uns botxins, emparats per la nit més fosca, acabaren amb els projectes de vida d’aquests tres pollecins (i de molts altres encara per recuperar, si és possible) i deixaren orfes familiars, amics i coneguts que, a partir d’ara, tenen un lloc on visitar-los.

Per mor de la pandèmia del coronavirus, que ha allargat gairebé un any el lliurament de les restes a les seves famílies, es va celebrar un acte privat durant el qual les famílies també varen rebre el certificat com a víctima del franquisme de cada un d’ells i una còpia de l’informe que certifica la identificació de les restes recuperades. 

Entre els assistents a aquest acte íntim, hi havia els familiars més directes de les víctimes i representants polítics entre els quals el secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica, Jesús Jurado; el batle de Pollença, Bartomeu Cifre; el director general de Memòria Democràtica, Marc Herrera, i alguns representants de la Comissió de Memòria Històrica de Pollença.

PUBLICITAT
Familiars de Miquel Marquet Perelló. Foto: Govern de les illes Balears.

Faltarà un homenatge públic

Faltarà, per tant, un acte públic, un acte d’homenatge com es mereixen Antoni Castañer Cifre, Antoni Oliver Jordà i Miquel Marquet Perelló, i les seves famílies.

Tan aviat com la situació sanitària del maleït coronavirus ho permeti, caldrà recordar aquests tres pollencins i amplificar el sentiment dels fills, dels néts, dels nebots… durant aquestes dècades de desfici davant la pèrdua ignorada, la por i el silenci de la repressió.

Ara més que mai, amb l’amenaça del feixisme creixent, és necessari recordar les víctimes i tot el que passaren. I això s’ha de fer amb les paraules i no amb la força com a armes, amb intel·ligència i no amb la mort, perquè sens dubte la millor manera de no repetir l’horror és no oblidar.

Davant tot plegat, s’escauen aquests versos de Ricard Creus:

“Qui va guanyar no m’estimava,
ho vaig anar sabent de mica en mica,
vaig sentir-me abandonat perquè
qui va guanyar no era el meu pare,
no estimava la nova herba que creixia (…)”

Són versos del poemari 36 Poemes a partir del 36, en el qual Ricard Creus, lluny de bàndols, relata la tragèdia de la guerra civil espanyola que va viure en primera persona des d’uns ulls infantils lúcids i universals.

Familiars d’Antoni Castañer Cifre. Foto: Govern de les illes Balears.

Obrir fosses per tancar ferides

Les restes d’Antoni Castañer Cifre i Miquel Marquet Perelló varen ser recuperades de la fossa de Marratxí el setembre de 2018. Les restes d’Antoni Oliver Jordà havien estat enterrades en una fossa comuna al cementiri de Llucmajor. Les anàlisis d’ADN a partir de les mostres dels familiars i la realització d’estudis antropològics desenvolupats per la Societat Aranzadi varen permetre la seva identificació dins el Pla d’Actuació de Fosses 2018-2019 del Govern de les Illes Balears.

Fins avui, a les Illes Balears s’han identificat 25 víctimes de la repressió franquista, gràcies a les anàlisis d’ADN i la realització d’estudis antropològics. D’aquestes, com a mínim, 4 són pollencins: Antoni Castañer Cifre, Miquel Marquet Perelló, Antoni Oliver Jordà i Joan Losa Campomar.

Foto: Govern de les illes Balears.

Antoni Castañer Cifre

Pagès, natural de Pollença, de 33 anys. El cos va aparèixer el 22 d’agost de 1936 al costat de dos homes més en el km 7 de la carretera Palma-Inca. Un d’aquests homes també ha estat identificat, gràcies a les anàlisis d’ADN, com a Miquel Marquet Perelló. Sobre la identitat de la tercera víctima encara se segueix treballant. Tots tres varen ser enterrats a la fossa comuna de Marratxí, col·locats un damunt l’altre. En inscriure aquestes morts en el Registre municipal es va indicar que s’havien produït com a conseqüència d’un accident, tot i que en l’autòpsia practicada, tots tres presentaven ferides d’arma de foc. En el cas d’Antoni Castañer, l’autòpsia descriu un home d’uns 38 anys, que feia 169 cm d’alçada i era de complexió robusta. Presentava quatre ferides d’arma de foc —dues al cap i dues a la regió toràcica—, duia un tatuatge amb el nom i una cadeneta.

Moment de l’acte d’ahir al Cementeri de Pollença. Foto: Govern de les illes Balears.

Antoni Oliver Jordà

Natural de Pollença. Inicialment no va ser identificat però se li va pressuposar aquesta identitat per un tatuatge en el braç dret que duia el nom de la seva exdona. Se’n va trobar el cadàver el 19 de desembre de 1936. Contactaren amb la seva exdona, però Antoni ja feia temps que havia estat enterrat i ella no el va poder identificar per la roba, que ja estava mig podrida. Segons l’autòpsia tenia entre 35 i 40 anys. Va ser enterrat al cementeri de Llucmajor. Durant l’exhumació de les restes, es varen recuperar uns enganxalls de plàstic i de metall per subjectar mitges o calcetins i un botó de fusta.

El certificat que acredita Antoni Oliver Jordà com a víctima del franquisme. Foto: Govern de les illes Balears.

Miquel Marquet Perelló

Nat a Pollença, socialista, casat i amb quatre fills. Segons la família, va estar amagat prop d’un mes, però els falangistes el cercaven i amenaçaren a la família que si no sortia detindrien a la dona, per això ell es presentà a les noves autoritats, i restà uns dies detingut a Pollença fins que el traslladaren amb altres dos homes cap a Palma, a la presó de Can Mir. Però no hi va arribar; a partir d’aquí la família li perdé la pista fins que dies després un conegut informà a la seva dona que havia pogut veure el cadàver d’en Miquel al cementiri de Marratxí. Segons les diligències judicials el trobaren mort, amb molts d’impactes de bala, dia 22 d’agost de 1936, junt amb altres dos homes, i el jutge, contradient els informes mèdics, certificà la causa de la mort com a accident. Els tres quedaren sense identificar.

Una fotografia del jove Miquel Marquet Perelló vora les seves restes just abans de ser enterrats. Foto: Govern de les illes Balears.
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT