PER QUÈ ESTAM TAN ESTRESSATS I ESGOTATS AVUI EN DIA?

21

Siguem sincers: amb tota la comoditat que tenim avui dia, no ens sentim molt bé gairebé mai, estem nerviosos i estressats, amb tensions i contractures musculars, lluitem amb trastorns de la salut, cada dos per tres, dormim malament a la nit, o no dormim sense pastilla, engreixem encara que intentem controlar-nos, etc. Ens tornem més i més febles? Més sensibles? Menys resistents?

Per què els nostres avis no coneixien l’estrés?

Si comparem la nostra vida amb la dels besavis veiem que ells treballaven més hores i durament, però no tenien símptomes d’estrès, no coneixien l’ansietat ni la depressió. No van tenir tanta varietat i abundància d’aliments, ni coneixements sobre l’alimentació però no estaven malalts gairebé mai. No tenien matalassos ergonòmics però dormien bé. Doncs veiem, que en molt, les condicions en les quals vivim han millorat, tenim més comoditats, millor assistència mèdica, etc. però no estem millor. -El que ha canviat dràsticament és el ritme de vida.

Volem fer massa coses?

Avui treballem menys hores i menys dur físicament, però hem de fer més coses en aquestes hores. El nostre temps lliure s’ha convertit en una altra jornada d’obligacions i responsabilitats de tot tipus, sense cap moment per a descansar de debò. I sobretot fem tot amb pressa i dues o tres coses alhora. Conduïm i parlem per telèfon, mengem, veiem les notícies, i intentem parlar amb el nostre fill sobre el col·legi, etc.
Omplim els nostres dies amb tantes activitats que no queda ni un minut per a relaxar-se i reflexionar. Cada vegada respectem menys les necessitats veritables del nostre cos: quan se sent cansat prenem cafè; treballem 8 hores asseguts o dempeus i sense moure’l adequadament, i quan comença a sentir dolor per tensions acumulades, no l’estirem per amollar la tensió sinó que prenem un antiinflamatori. I quan, a la fi, ens anem al llit no sabem desconnectar de tot el que ha passat durant el dia i ja planegem el següent, i així no ens arriba la son, prenem una pastilla per a dormir com un plom, però ens aixequem cansats, amb mal de cap i d’esquena, perquè aquest dormir no ha estat natural i recuperador. I, per a funcionar, prenem cafè i una pastilla, etc.

També et pot interessar:  ELS PEIXOS EN LA TOPONÍMIA COSTANERA

El nostre cervell es posa en mode de “perill”

Avui en dia el nostre ritme de vida sembla una marató sense fi. Sempre cal fer alguna cosa, ens exigim molt i no ens permetem les pauses adequades, per això ens esgotem, però com que no podem fallar ens exigim continuar i cada vegada sentim més pressió i por en no poder, en no arribar. Ja hem entrat en el cercle de l’estrès. Perquè si hi ha pressió i por el cervell ho interpreta com a perill i engega el programa de defensa o fugida. Aquest programa per a salvar-nos la vida en situacions realment perilloses el podem dur a terme només un temps curt sense perjudicar-nos. Després hem de tornar al ritme natural per a que el cos es recuperi. Però no ho fem: correm d’una activitat a la següent, la pressa ens molesta, ens enutgem, l’enuig ens esgota més, ens sentim víctimes de la situació, però no aturem per a buscar la solució sinó que continuem exigint-nos…

El secret és a l’equilibri

Cal saber que l’ésser humà per estar bé necessita un equilibri entre activitat i descans, entre tensió i relaxació, entre estímul i calma.
Hem de tornar a aprendre conscientment el que els nostres besavis feien sense pensar-s’ho molt: després d’unes hores de treball dur amb l’arada, el pagès es tombava sota la figuera per a descansar una estona. Al final del dia no es quedaven al sofà fins a molt tard mirant una pel·lícula de por, sinó que s’asseien una estona al pati per a mirar les estrelles, xerrar un poc, contar un conte, i ben calmats s’anaven al llit, amb una oració deixaven les seves preocupacions en mans de Déu i conciliaven fàcilment la son. Nosaltres duem les preocupacions i les imatges d’horror al llit i ens estranya que no puguem dormir. Sobretot ells treballaven sense pressa i moltes vegades cantant, nosaltres treballem amb pressa, xisclant i queixant-nos.

També et pot interessar:  Els nostres noms de lloc: ELS MORTS

Tornem a posar calma a les nostres vides

Doncs, ens urgeix recuperar aquesta calma de viure, de fer les coses a un ritme agradable. Ens urgeix tornar-nos conscients de les nostres veritables necessitats i respectar-les. Com més pressa més lentament hem de caminar! Practicar la respiració profunda per a calmar-nos en moments d’estrès o d’agitació ajuda molt. Cada dia relaxar-se durant 15 min desconnectant de tot el quotidià té efectes molt beneficiosos per a cos, ment i ànima. I aparquem els problemes abans de ficar-nos al llit a la nit fins al matí següent. Durant la nit no podem solucionar res. Acceptem el que hi ha i no creem resistències internes. No podem canviar el món però sí la nostra manera d’enfrontar les adversitats: hi ha un refrany hindú que diu: “Si hi ha un problema i hi ha solució, per què t’enfades? Soluciona-ho! Si hi ha un problema i no hi ha solució, per què t’enfades? Adapta’t!”

Martina Kahrens

gif ANIMADO Volar-e