QUAN L’UNIVERS PINYESC POSSEEIX VEU

204

Aquest dissabte 26 de juny, l’església del Roser va acollir la inauguració de la instal·lació de l’estiu, una exposició que aquest 2021, tot i que es podria dir també 2020, duu el segell d’Albert Pinya, un artista que, en aquesa ocasió, senyala que, per primera vegada, “els éssers que habiten l’univers pinyesc posseeixen una veu”, veu que “neix de la gràcia i de l’enginy del Niño de Elche”, va explicar l’artista.

Efectivament, es tracta de l’exposició “Artefactes, vocables i nins’ d’Albert Pinya que, fins al 3 d’octubre, es podrà visitar a l’església del Roser; un “dels pocs llocs on em venia de gust exposar a Mallorca perquè l’avala una història amb un programa molt digne”, va dir l’artista. I és que Pollença és “un lloc que sempre ha mantingut el vincle amb la pintura i l’art”, va afegir.

Negar l’espai

Per a Pinya, “l’espai de l’Església posseeix una identitat i un caràcter molt marcat, amb tot aquest barroc que l’embolica”. Per això mateix, “no vaig voler competir amb l’espai a l’hora de projectar la intervenció”, així que “el meu plantejament va ser negar l’espai per crear un nou espai dins l’espai. D’aquí la sala d’aïllament on habiten els artefactes”.

Una veu

La veu dels “Artefactes, vocables i nins” d’Albert Pinya, com s’ha destacat abans, “neix de la gràcia i de l’enginy del Niño de Elche” evocant passatges que habiten entre “el que és bell i el que és sinistre, el sagrat i el profà, el delirant i l’esperpèntic, com una espècie d’autoretrat”, va explicar l’artista.

PUBLICITAT

Tant és així que, quan l’espectador s’endinsa en la instal·lació arriba un punt en què ja no sap si exerceix com a tal o si es transforma en protagonista. I és que, “en ser observat pels mateixos artefactes que conformen l’escenografia, es crea una ambigüitat on s’intercanvien els rols”, la qual cosa, “em resulta un excitant punt d’inflexió”, conclogué l’artista.

“Un doble espai”

Per part seva, el codirector de Museu de Pollença, Andreu Aguiló, va explicar que amb aquesta obra de Pinya el públic entra en contacte amb “una proposta realment nova dins l’univers del mateix autor que, fins i tot, renuncia a alguns dels seus ítems més immediats fent una instal·lació que s’incorpora de manera rotunda a l’espai de Sant Domingo”.

No debades, en aquesta exposició queda clar que l’artista ha treballat l’espai plantejant, fins i tot, “un doble espai”. I és que el visitant, tot just entrar a l’Església, veu un bloc i en el seu interior hi ha la proposta de Pinya “els seus artefactes pictòrics”.

Aquesta mostra, conta Andreu Aguiló, reflexiona, fins i tot sense pintura, sobre el present i el futur de la pintura.

Per la seva banda, el batle de Pollença, Bartomeu Cifre, va assegurar que és “un honor poder comptar amb l’obra d’un magnífic artista com és Albert Pinya que, a més, ve acompanyat per l’obra musical del Niño de Elche”. Una combinació, “que posiciona Pollença com el referent i la destinació cultural que volem ser i pels quals portam treballant molt de temps”, va afegir.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT