QUAN LES JUGUETES TENIEN MÉS VALOR

698
Carrer del Jonquet fa una quarantena d’anys. Fotografia cedida per César Samarini.

Eva Cerdà

Tots tenim juguera, grans i petit. Tanmateix, però, jocs, juguetes i espais evolucionen a mesura que creixem. De fet, no crec dir cap desbarat si afirm que jugar ens fa créixer.

Ara bé, estem de vacances de Nadal, vacances que, d’una manera molt especial, signifiquen un parèntesi més o manco llarg al mig del curs escolar. Una ocasió fantàstica per jugar, un mot que, permeteu-me, dóna molt de joc.

PUBLICITAT

Els jocs sorgeixen del no res: en solitari o en companyia, els infants (els grans també) tenen aquesta capacitat fascinant de crear il·lusions, recrear escenes… i establir un joc, un entreteniment sorgit del no res.

Això no obstant, les juguetes contribueixen a arrodonir aquests jocs, a què se semblin més a la “realitat”. De fet, les juguetes s’han sofisticat tant (estic pensant amb els jocs electrònics) que, de manera extremadament sintètica, “realitat virtual” i xarxes socials es confonen.

Finalment, l’espai contextualitza jocs i juguetes, o sigui el lloc influeix en la manera de jugar. I és aquí on volia arribar: un espai interior és diferent d’un exterior, com també és molt distint un joc programat d’un espontani. Per aquestes i moltes altres raons, davant una fotografia com aquesta que il·lustra la secció “Fotos antigues”, el dubte és: què se n’ha fet dels jocs al carrer?

PUBLICITAT

Passarà el Pare Noel, passaran els Reis d’Orient. Ben segur que tant un com els altres, deixaran caramulls de juguetes. Juguetes sí, però temps? El temps del Nadal, de les vacances que semblen infinites, també passarà i passarà sobretot el temps de la infantesa (bé que ho sabem els grans), aleshores, què els haurà deixat als nostres fills aquesta etapa en què tot és possible?

PUBLICITAT
PUBLICITAT