QpQ PUBLICA VIDA DEL BUDA EN VERSIÓ DE JUAN ARNAU

65

L’editorial Quid Pro Quo publica la Vida del Buda, en versió de Juan Arnau qui s’ha servit de les obres: el Mahāvastu, el Buddhacarita i el Lalitavistara, de la tradició sànscrita procedent de l’Índia.

Vida del Buda descriu, amb una escriptura amena, plena de lirisme i sensibilitat, els fets més rellevants de la vida de Siddhārtha Gautama, des del naixement fins al despertar.

A través del text, el lector assisteix com a testimoni d’excepció a la seva evolució humana i espiritual, i la de tots aquells que l’envolten.

Vida del Buda és un text il·luminador tant per als que ja coneixen aspectes del Buda com per als que s’hi acosten per primera vegada. L’edició es complementa amb un estudi, un índex de noms i un glossari que ajudaran el lector a una comprensió més profunda del text.

PUBLICITAT

Vida del Buda de Juan Arnau ha estat traduïda de l’espanyol al català per A. Schmidt, és le número 20 de la col·lecció de narrativa de Quid Pro Quo. Té 235 pàgines i està a la venda per 19 euros.

Juan Arnau (València, 1968) és escriptor, astrofísic i doctor en filosofia sànscrita. Ha estat investigador en el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), la Universitat de Michigan, el Colegio de México, la Universitat de Barcelona i la Universitat de Benarés. Actualment és professor de Filosofía Moral a la Universitat de Granada.

Ha publicat assaigs, traduccions del sànscrit i «ficcions filosòfiques». Algunes de les seves obres són: Historia de la imaginación, La invención de la libertad i Manual de filosofía portátil, aquesta última finalista del Premio Nacional de Ensayo i del Premio de la Crítica Literaria Valenciana.

Pel que fa al traductor A. Schmidt ha traduït del portuguès als autors Gonçalo M. Tavares, José Luís Peixoto, Miguel Torga, Eugénio de Andrade, Maria do Rosário Pedreira i António Ramos Rosa.

Fragment de l’obra

El somni de la reina

En una època llunyana, quan els cortesans s’untaven el cos amb oli de mostassa i els audaços desafiaven la il·lusió del món en boscos i glaceres, Śuddhodana, príncep dels śākya, va accedir al tron de Kapilavastu. Heretava una regió abundant en aigua, ramats, fusta i plantes medicinals, que s’estenia des dels contraforts de l’Himàlaia fins a les planures del Ganges.

La vida transcorria plàcidament a Kapilavastu, els camperols llauraven camps reverdits per la pluja, el consell debatia assumptes d’estat, les bugaderes cantaven anant cap al riu, fins que una nit, coincidint amb el primer pleniluni de l’any, la reina va tenir un somni estrany.

Māyādevī va somniar que se l’enduien a un llac en el cim d’una muntanya, on els guardians celestials l’obsequiaven amb un bany perfumat de flors silvestres, aromes d’encens, joies i delicioses viandes. Després de l’àpat, la reina s’adormí. En el seu somni dins del somni, va veure un elefant blanc, amb el cap rosat i sis magnífics ullals. L’animal se li va insinuar, guanyant-se la gràcia i l’afecte de la noia, i se li va acostar portant una flor de lotus. Māyādevī no va sentir gens de por. L’elefant li passà delicadament la trompa sobre el cos i, com per art d’encantament, es va introduir en el seu costat.

L’endemà la reina es despertà amb un pessigolleig a la panxa. Mai havia estat tan feliç, ni havia experimentat semblant benestar, tant de cos com de ment. Va començar a taral·lejar mentre baixava les escales i, després d’esmorzar, demanà als mags que interpretessin el seu somni. Tots els consellers coincidiren a dir que estava embarassada d’un infant meravellós que arribaria a ser un gran rei. Però un d’ells, de celles espesses i caminar descompassat, exclamà com si despertés d’un somni:

—No serà un rei, serà un dels més grans savis que ha vist la faç de la Terra.

Com que ja era vell, tots van esclafir a riure.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT