PUIG DE MARIA

Al sud-est de la vila s’alça majestuosa una muntanya quasi cònica, de 333 m. d’alçària, coneguda com a Puig de Pollença o Puig de Maria, magnífic mirador des del qual es poden contemplar les viles i badies de Pollença i Alcúdia, amb les penínsules de Formentor i del Cap de Pinar, així com la part oriental de la serra de Tramuntana.
Seguint al professor Guillem Rosselló Bordoy, sembla ser que el nom de Maria és un topònim àrab, anterior a la conquesta catalana. El seu significat seria semblant al del topònim Almería (referit a la coneguda ciutat d’Andalusia) procedent de l’àrab andalusí المرية al-Mariyya, i aquest de مرأى mara’à, que significa mirador o turó per vigilar. No és estrany que a la província de Almería s’alci el Puig (o pico) de Maria (també conegut com a “Cerro Poyo”), situat a la Serra de Maria, de 2.045 metres d’alçada.
Aquest mateix topònim el podem trobar a diversos indrets de Mallorca, doncs el nom de la vila de Maria de la Salut té l’origen en l’alqueria “Maria”, en el districte de Bitra, que en el Repartiment va correspondre a Mateu de Sabadell. També el Puig de Bonany els anys posteriors a la conquesta era conegut com a Puig de Maria. Actualment tenim un altre Puig de Maria molt prop de Pollença, de 228 m. d’alçària, situat entre el Puig del Castellot (en el terme municipal de Sa Pobla) i les Timbes de l’Escull (terme municipal de Pollença i prop de la possessió de Navarra).
Retornant en el cas que ara ens ocupa, s’ha de precisar que l’any 1299, al llibre d’Actes del Temple (el més antic del nostre arxiu municipal), ja figura el Puig de Santa Maria (“podio de Sancte Marie”), típic exemple de com un topònim orogràfic, amb el canvi de societat i mentalitat, es converteix en un topònim hagiogràfic, que es veurà reforçat a partir de 1348, amb l’edificació de la capella dedicada a la Mare de Déu.
L’any 1329, a un llibre de Clavaria, el trobam escrit com a “Pug de Polensa de santa Maria”. A partir d’aquests moments, els noms de Puig de Pollença i de Maria són el més emprats per designar aquesta muntanya, coexistint ambdós en l’època medieval.
Tanmateix, i degut a la presència del monestir, on vivia una comunitat de canoneses Agustines, i que va assolir més de vint monges, el Puig és conegut també com a Puig de les Monges, del que en tenim constància ininterrompuda en el Capbreus de l’Orde de l’Hospital de 1515, 1585, 1627, 1657 i 1687. També trobam el topònim “Puig de les Monges” o “Puig de las Môias” grafiat en diversos mapes dels segle XVII, com ara el mapa de Vicenç Mut (1683) o el de Juan de Aguirre (s XVIII).
A partir del segle XVIII i fins els nostres dies, la forma predominant utilitzada en la documentació per designar aquest indret ha estat simplement el de “Puig de Pollença”, malgrat no és estranya la utilització de altres formes. Així l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria l’esmenta com a “Puig de la Mare de Déu”, si bé immediatament afegeix “conegut també com a Puig de Pollença”. De totes formes, l’alternativa més utilitzada a Puig de Pollença, durant el segle XIX i fins a l’actualitat, és el referit topònim marià, “Puig de Maria”. Per exemple, a l’acte municipal de primer de juny de 1862, es va donar aquesta denominació a l’inici del camí que es dirigia al monestir del Puig, indret on es va col•locar una creu de terme coneguda com a creu d’en Metge, però també de l’Assolellador, de Sant Isidre o, finalment, del Roser Vell. Aquesta via no era pròpiament un carrer en aquells moments, a diferència de l’actualitat, doncs ,al padró d’habitants de 1875 només està format per cinc cases.
A més de tot això, s’ha d’afegir que el monestir del Puig està sota l’advocació de la Mare de Déu de la Mercè o de la Misericòrdia, a la qual està dedicada l’ermita des del 1348, any de la pesta negra, encara que popularment sigui coneguda com a la Mare de Déu del Puig de Pollença.
I finalment, i com a curiositat, s’ha d’assenyalar que molt a prop de la ciutat de València s’alça el nucli urbà anomenat El Puig de Santa Maria, amb un monestir que va ser construït l’any 1300, després de la conquesta de la ciutat per Jaume I, i que es troba baix l’advocació de la Mare de Déu dels Àngels.

Juan M. Torres Velasco

gif ANIMADO Volar-e