PUIG DE LES CREUS

457
Vila de Caimari.

Tomàs Vibot

Proposam una sortida matinal per una part de les muntanyes comunals de Caimari, una raconada molt rica etnològicament i també mediambientalment. Recomanam començar la caminada el més prest possible per tal d’evitar les hores centrals de calor, ja que encara els dies poden ser feixucs. Per dur a bon port aquesta ruta també calen calçons llargs, ja que una part del recorregut es fa fora camí, amb trams amb abundós matoll.

Partim des de la vila de Caimari, concretament des de la mateixa carretera de Lluc. A la part central del poble arrenca cap a llebeig el carrer dels Fornassos, per on hem de prendre. El carrer travessa el torrentó i llavors remunta un coster, amb algunes cases tradicionals a la banda dreta. Una mirada retrospectiva ens permetrà redescobrir la bellesa d’aquest poble de muntanya. Per contra, una ullada a migjorn ens descobrirà per primer cop en aquesta sortida l’interior de Mallorca. El carrer acaba just a l’entrada de l’àrea recreativa dels Fornassos, dotada de taules, fogons, jocs infantils, banys, aigua potable, etc.

Un cop haguem gaudit de l’espai, continuarem pel camí que parteix al fons de l’àrea. Es tracta de la part més esforçada de la ruta, un coster molt pronunciat i a més amb molts de pedrolins que a voltes dificulten la passa. El camí puja a més sense dibuixar revolts, tot dret. Després d’uns deu minuts d’alenades assolirem el coll Matar, on pot ser molt interessant fer una aturada.

PUBLICITAT

Aquí ens trobam en una cruïlla de camins. Si volguéssim reduir la durada de l’excursió només hauríem de continuar recte, per la pista, la qual ens duria fins a la coma d’en Mairata. Ara bé, nosaltres proposam pujar fins al puig de les Creus (602 m), per la qual cosa haurem de seguir pel tiranyó que parteix a la nostra dreta (tramuntana).

A partir d’aquí no trobarem cap fita, encara que el senderó es mostra suficientment marcat. Es tracta d’un antic camí que enllaça colls de tords. El primer que trobarem -visible des del mateix coll Matar- és fet amb una bastida metàl·lica. El passam per l’esquerra i continuam coster amunt. El camí remunta amb rapidesa, ara amb el nostre turó just al davant. Aviat la tirada entrarà dins la coma per tot just després sortir-ne cap a l’esquerra. Després de deixar dos sitis de pedra (amb els corresponents números identificatius), assolirem una plana: som al coll d’en Sacos. El turonet de la nostra dreta és conegut com l’Ermita (444 m), on val la pena que ens acostem, ja que tendrem les millors vistes de la ruta. Al davant ens queda el poderós puig de n’Escuder, un dels cims més carregats de llegenda de tota la serra, mentre que cap al nord ens quedaran les cases dels Horts, el puig de n’Ali i, a rere, el puig de Massanella. Més acostat a nosaltres, la nostra fita d’avui.

Vistes de l’ermita cap al puig de n’Ali.

Tornam al tiranyó. Després de recórrer el coll localitzarem al fons la seva continuació, ara en forma de camí de ferradura amb restes molt palpables del marget lateral. Aquest tram durarà molt poc ja que aviat la vegetació se’l menjarà. És a partir d’aquí que, amb intuïció i amb tendència cap a ponent, assolirem el cim entre una espessa vegetació. Les vistes són pràcticament nul·les.

Proposam la davallada cap al comellar d’en Mairata. Per a això, recomanam seguir vora la paret seca que davalla del cim en direcció sud, la qual també divideix els termes de Selva i Mancor de la Vall. Després de seguir-la un quart d’hora aproximadament, localitzarem una zona més esbaldregada de la paret, on ens haurem de desviar per anar a cercar el primer comellar que ens queda a l’esquerra. Abans de fer-ho, val la pena gaudir de les magnífiques vistes que hi ha damunt el poblet de Mancor.

Ens amollam comellar avall, amb tota la precaució ja que és molt rost i amb una petita rosseguera al centre. Un cop a sota, entram dins el comellar d’en Mairata, on aviat localitzarem dues olles de calç. Al cap de poc, trobarem el camí que du al coll Matar, on fa unes hores ens hem desviat. Aquí mateix localitzarem una interessant abeurada per a animals, avui protegida amb una porta metàl·lica. L’indret a més ens deixarà gaudir d’un agosarat coll de tords, ben enfilat damunt les branques.

Abeurador situat al comellar den Mairata.

Aviat sortirem a una cruïlla, on continuarem tot dret. Després de deixar les instal·lacions d’aigua, sortirem a la carretera de Caimari a Mancor, on voltarem a l’esquerra. Com a darrers punts d’interès, trobarem el pou Major, un dipòsit documentat ja al segle XV, i la creu neogòtica que dóna entrada al poble.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT