PUIG DE LES BASSETES

180
Cresta de llebeig.

—per la cresta de llebeig—

Tomàs Vibot

Avui proposam una ruta d’una certa entitat, apta només per a tots aquells avesats a trescar territoris difícils, fora camí i també amb nocions sòlides d’orientació. És a dir, és una ruta reservada a excursionistes experimentats. A més, s’ha d’afegir que en total s’hi poden invertir entre quatre i cinc hores de recorregut, el que tot plegat pot suposar un important incentiu per a tots aquells amants de descobrir raconades allunyades i essencials de la nostra serra nord.

L’excursió proposa accedir al puig de les Bassetes (1.212 m) per la llarga carena de llebeig, la qual arrenca a la caneleta de Massanella, poc abans d’arribar als Arcs. A més de descobrir un territori poc o gens petjat pels amants de la muntanya, l’excursió mostra tot un raig d’elements etnològics d’interès, com ara camins semi-empedrats, parets seques de quasi increïble ubicació i fonts d’alta muntanya.

Com en altres rutes, la font des Noguer (carretera Sóller-Lluc km 33’8) és el punt de partida. Vora la canal, arrenca una primera etapa absolutament planera (gregal). A l’esquerra el paisatge s’ofereix suggerent, amb el puig de les Vinyes (1.108 m) com a primer protagonista, exhibint les sucoses canals de xaloc; a rere, l’inqüestionable magisteri del puig Major (1.445 m), darrera corona de l’alta muntanya mallorquina. Després de passar una zona més ombrívola, damunt nostre, guaita el morro d’Almallutx, apel·lat antigament es Més Alt d’Almallutx (1.065 m), una fita per als escaladors més lliures. El marc de fons, evidentment, el comanden l’embassament del Gorg Blau i la serra dels Teixos, aquesta darrera emulant una espinada pelada que emergeix cap al cel. Just a rere se situa el nostre objectiu.

PUBLICITAT

Després d’una llarga estona resseguint la canal, botant bassiots originats per les pèrdues, arribarem al pontet de ciment que ens condueix fins al coll del Coloms i la font del Prat. El camí de carro, amb bones restes d’empedrat, ascendeix dins un vell alzinar —humit i benèvol— amb abandonats rotles de sitja. En molt poc s’assoleix l’esmentat coll, on parteix el camí que puja al puig dels Tossals Verds, ruta que ja hem descrit en altre ocasió.

Continuam pel mateix camí en direcció descendent, amb la llarga serra de ses Bassetes a la nostra esquerra, per on transitarem d’aquí poc temps. En arribar a la següent cruïlla continuam recte, en direcció al refugi dels Tossals Verds. Aquest tram de camí és força bell i bastant ben mantingut. Poc més avall, avançarem paral·lels a una paret seca per on també discorre el torrent des Prat. Finalment arribarem a un pont de fusta que ens fa passar a l’altra banda de jaç. Aquí acaba una primera fase de la ruta per iniciar-se un curt tram per damunt l’emblemàtica canaleta de Massanella.

La seguim sense gaires problemes. Un cop arribats a una paret seca de partió, la travessam, des d’aquesta mateixa posició podrem observar es Molinot, un vell molí hidràulic força interessant. D’aquest enginy, els investigadors Antoni Ordinas, Gabriel Ordinas i Antoni Reynés en digueren: “Costrucció actualment enrunada d’època desconeguda situada ran del camí que comunica Massanella amb el camí de Sóller a Lluc i que fa partió entre es Prat de Cúber i es Tossals Verds. Es tracta de dos milins dispostats de forma escalonada i separats per una canal de 41 m, que aprofitaven l’aigua de la Font de Massanella i dels que tan sols en resta la canal i part dels cups”. Sembla que aquest sistema ja existia a finals del segle XVI.

Poc més endavant, passat un important morro carena, s’obre a l’esquerra un evidentíssim comellar per on haurem d’iniciar la part més dura de l’ascensió. Pràcticament des de la mateixa canaleta podrem veure les parets d’un rotle de sitja, cap on ens dirigirem. Un cop damunt aquesta vella estructura carbonera, si ens hi fixam bé, podrem intuir les interessants traces d’un camí de ferradura que servia per comunicar els ranxos.

Continuam, idò, l’ascensió fins a topar-nos un segon rotle. Ara aquí el camí torna a aparèixer amb més evidència, el qual ens du cap a les parets de la dreta del comellar. Si l’abandonam momentàniament i guaitam cap a l’altra banda, obtindrem una interessant vista de la rodalia, amb el pregon comellar que puja fins al coll del Castellot del Rafal.

Seguim pel camí i en un collet que trobarem poc més amunt arrenca una tirada ben marcada de ferradura, amb restes d’empedrat i marget de sosteniment. El camí passa a l’altra banda del comellar i avança flanquejant la carena. Aquí localitzarem les restes d’un vell pal d’electricitat. El camí aviat arriba a una cruïlla, on cal seguir cap a l’esquerra, en sentit ascendent. Aviat la tirada tornarà a entrar al comellar primer, vora unes balmes. Llavors, sembla que mor vora un rotle.

Un cop aquí continuam en sentit ascendent, entre alzines i mates, sense més dificultats que les d’un territori totalment verge. A poc a poc el pendís s’anirà alentint fins assolir un coll limitat per una vella paret seca, amb un esbaldrec a la part de l’esquerra. Des d’aquí obtindrem unes magnífiques vistes del puig del Castellot del Rafal (903 m) i de les planes de conreu de les cases velles dels Tossals Verds.

A partir d’aquest punt hem de desviar la direcció lleugerament a l’esquerra (mestral) i iniciar l’ascensió que ens durà fins a la línia de la carena de la serra de les Bassetes. És en aquest tram on el pendís és més dur i accidentat, amb una roca calcària força desenvolupada. Tot i això, fins a la carena, ens podrem torbar poc més o menys d’un quart d’hora. Un cop a dalt, la vista del comellar dels Prat i la serra dels Teixos és magnífica.

Ara es tracta de seguir la carena en sentit ascendent. La millor manera de sortir-ne és flanquejar els continus esperons de roca per la banda dreta. El primer d’entitat ens deixarà en una plana en què tornarà a aparèixer una paret seca, aquesta cabrera, en estat de ruïna. Un cop passada, torna a ser d’obligació guaitar al buit, ara amb els majestuosos perfils del puig dels Tossals Verds i del puig Major de fons. Des d’aquí mateix també podrem intuir diversos passos que davallen cap a l’interior del comellar del Prat, un dels quals va ser batiat com el pas de na Lluïsa.

Passat aquest punt, la vegetació s’anirà obrint cada cop més, fins regalar-nos una magnífica instantània de la carena que ens queda per recórrer, amb el puig de Massanella de fons. Ara aquí el territori és més amable, amb un suau coster que puja a un altre des subcims de la ruta. Un cop passat, arribarem a un ample coll pedregós, només habitat per una alzina força malalta. Des d’aquí, en un darrer esforç, assolirem el cim de les Bassetes (1.212 m).

Per davallar, emprarem el clàssic pas de l’Argentó, per la qual cosa tirarem carena avall cap al coll que separa les Bassetes amb el puig de Massanella. Un cop aquí, trobarem les fites que ens indiquen concretament l’ubicació del pas. De tota manera, en tenim a la seva esquerra, vora una pomera borda, un altre de més fàcil. És d’una escala roques on simplement haurem de fer un petit bot final, sense més problemes.

Un cop sota del pas, baixarem fins al camí del comellar del Prat seguint les fites. Des d’aquí, els penya-segats del puig de Massanella són realment impressionants.

El camí de baixada no té cap problema de seguiment. A més d’un ferm força marcat hi ha també estaques i cartells. Els dos punts d’interès etnològic són, sens dubte, la font de les Tosses d’en Gallina, dotada d’un abeurador annex i la font del Prat, situada vora el torrent homònim. D’aquesta darrera, els autors citats abans en digueren: “Es troba dins el Prat de Cúber i el seu importan cabdal determinà que a partir de l’any 1750 fos conduït fins a les cases de Massanella a través de la síquia o Canaleta del mateix nom, i des de l’any 1983 fins al poble de Mancor”.

Des d’aquí, pel mateix camí d’anada tornam a la font del Noguer.

Puig de les Bassetes.
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT