PUIG DE LA PINOA I PUNTA DE LA MONEIA

Puig de la Pinoa i la punta de la Moneia. Foto: Hans Monheim.
Puig de la Pinoa i la punta de la Moneia. Foto: Hans Monheim.

Es tracta d’un puig de 264 m. d’alçàda, situat a la península de Formentor, entre les platges de Formentor i el Caló, i més concretament, entre el indrets anomenats com a coll de la Paret i el Munt de Blat.
La primera vegada que el tenim documentat és el 1370, amb el nom de “Talaia Pinosa”, a un llibre d’Enquestes de la Cúria Reial (Arxiu Municipal Pollença, sig. 312), en un document relatiu a una fugida d’esclaus de l’alqueria de Pedruxella. Curiosament, certs testimonis afirmen haver vist els fugitius a un “puig de Formentor apellat la Talaya pinosa”. També a un llibre comú del mateix Arxiu (AMP 46), any 1383, sobre delimitació i fites entre les alqueries d’Albercuix i Formentor figura com a “Talaya pinosa”.
Segons l’historiador Mateu Rotger, el setembre de 1430, quan l’esquadra del rei castellà Juan II, en guerra amb el rei catalanoaragonés Alfons V, es trobava en las proximitats del cap de Formentor, el Capità d’Alcúdia va requerir al Capità de Pollença “le tuviese al corriente de lo que sucediera por medio de las señas que le indicaba: esto es, que si la armada estuviera a la parte de la bahía debía encender fogata o hacer humareda, según fuera de noche o de dia, en la punta de Albercuix; y si se encontraba al otro lado del Cabo de Formentor debían darse las mismas contraseñas en la atalaya Pinosa.”
A major abundament, Francesc Serra de Gayeta i d’Asprer, a la seva “Nova aportació a la Història de Pollença”, ens transcriu un arrendament de Formentor de 1602, on hi trobem: “La qual partió és de esta manera: Ço és, del darrer portell entrant en dita possessió de Formentor, dret de aquí, coster, coster, tirant a la paret del Coll de la Pinosa, i de aquí, per el cantó de la Regana, just a mar.”
Fins aquí no hi ha diferències en el topònim, que deu el seu nom a la presència de “robustos pinos formando espesuras impenetrables” (Mateu Rotger).
Ara bé, l’Arxiduc Lluis Salvador d’Aústria, al seus treballs sobre les Balears, escriu que “Al este de la torre [d’Albercuix] se encuentra la isla del Colomé, la roca de la Paloma y S’Illa y a la derecha se destaca el promontorio de Pinola i el Puig d’en Mare. Viene despues el Castell de Aubercuix. En estos parajes crece una hierba de hoja parecida a la higuera.” I en altre lloc, i referint-se a la costa, el descriu com a “montículo de la Pinona”. Per cert, el Puig d’en Mare a que es refereix l’Arxiduc es l’actual Munt de Blat (nom degut a la seva forma cònica i regular, que ens recorda un caramull de gra), el qual en el segle XIX era conegut com el Puig d’en Marc, i també com “El Pins”.
L’accepció “Pinola” així mateix és l’emprada per José Antonio Encinas per anomenar una cova de petit tamany, que té aixecament topogràfic, i situada en aquest indret.
Per la meva part, som de l’opinió que el puig de la Pinoa, que sobresurt sobre la cala de Formentor, és el responsable d’un altre topònim documentat des de molt antic: la punta de la Moneia. Dic això perquè la silueta del puig, vist des del canal de Menorca, té la forma exacta del cap d’una mona o simi ajagut i mirant al cel. “Moneia” és un vocable únicament usat a Mallorca (recordem que a Catalunya seria “mona”). Segons el diccionari català-valencià-balear, és el resultat de la feminització del mot “monei”, malgrat el seu significat de “1. Joc de cartes, el baleu o sota d’oros.- 2. Peça de cinc cèntims.- 3. Moniato.”
Aquesta indret ja el tenim documentat el 1785, al Mapa de Mallorca del Cardenal Despuig, amb la denominació genèrica de “La Moneya”. Igualment, al llibre de Gerònim de Berard, “Viaje a las villas de Mallorca”, 1789, es llegeix: “De la punta del Uy (o del Viento, como otros) a la del Castillo de Pollensa hay otras dos millas y en su mediania se halla la Moneya dicha, cabo de Covanborjas y el caló.”
No serà fins a les darreries del segle XIX, quan surt documentada com a “punta”. Així el trobem retolat a la carta del Depósito Hidrográfico, Madrid 1895, aixecada pel Capità de Vaixell José Gómez Imaz. I novament l’Arxiduc Lluís Salvador fa la següent descripció: “Por detrás de ella [l’illa de Formentor] se abre la ensenada del Pi de la Pouada, cerrada por un lado por la Punta de la Plana y por otro por la Punta de la Moneya, a la que acuden las embarcaciones a anclar al abrigo de la isla.”
Amb tot el que hem exposat, ja podem veure que d’aquests dos topònims, el Puig de la Pinoa i la Punta de la Moneia, varen ser fites de referència molt conegudes en el nostre passat històric.

Juan M. Torres Velasco

79total visits,1visits today

gif ANIMADO Volar-e