PRESONERS REPUBLICANS

634
Entre els anys 1941 i 1942 els presoners foren obligats a construir els nius de metralladora que hi havia repartits per tota la badia de Pollença.

Pere Llobera “Morou”

Per culpa de la pandèmia del coronavirus s’ha suspès l’acte de dia 17 d’abril a l’Ateneu, on en el programa “Abril de República” s’havia de fer la presentació del llibre “Esclaus oblidats. Els camps de concentració a Mallorca (1936-1942)”. De Mª Eugènia Jaume i Esteva. El llibre conta com “milers d’esclaus oblidats van ser exposats a tota mena de maltractes, misèries i privacions per un règim nacional-catòlic que, mentre assegurava que els volia reeducar en els valors del franquisme, explotava els vençuts en benefici propi.”

Aquesta fotografia, d’autor desconegut, forma part de la portada del llibre “Esclaus oblidats” de Maria Eugènia Jaume i Esteva. S’hi pot veure un grup de presoners republicans fent feina en la construcció d’un pont. A la part de dalt de la foto surt el relleu del Cavall Bernat i les muntanyes d’Albercuix. He anat a la desembocadura del torrent de Sant Jordi i he vist el mateix perfil de les muntanyes, per tant podria ser ben bé que la fotografia fos de la construcció del pont per salvar el torrent. També podria ser del pont que hi ha a l’Albufereta, però les muntanyes ja queden més lluny.

PUBLICITAT

Segons l’autora del llibre, el 21 de febrer de 1937 s’obrí un nou camp de concentració al Port de Pollença on hi havia 108 presoners. Aquest campament fou obert amb la finalitat de construir la carretera que anava del Port de Pollença fins Alcúdia. Una vegada acabades les obres, els presoners foren traslladats a Albercuix per construir la carretera que puja a la talaia, on varen construir una bateria antiaèria i els edificis que avui en dia encara s’hi poden veure.

PUBLICITAT

En el cas de Coves Blanques, el referit llibre conta: “El 4 de setembre de 1940 es té la primera constància d’aquest campament situat a Cala Sant Vicenç, on s’anuncia que els presoners del camp de concentració d’Alcanada serien traslladats a Cala Sant Vicenç en règim de treballs forçats. S’hi establiren 35 presoners, 1 alferes i 4 escoltes. (…) Les condicions de vida en aquest campament eren molt precàries, igual que a la majoria de campaments d’aquesta època (…) van patir fam i vivien en condicions molt dolentes.”

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT