POULENC, IMPRESCINDIBLE

103

Avui, diumenge 25 d’abril, a les 19 hores, al Claustre de Sant Domingo de Pollença, hi haurà un gran concert monogràfic dedicat a l’imprecindible Francis Poulenc.

Entre altres peces, el Gloria serà el plat fort d’una vetlada, ben segur, inoblidable. Tot plegat serà possible a través de la col·laboració de l’Art Vocal Ensemble que dirigeix Llorenç Gelabert i els Musicantes de Mallorca que dirigeix Irina Capriles, així com també la soprano Glòria Berón i el pianista Magí Garcíes.

Si encara no heu comprat l’entrada, que val 12 euros, podeu fer-ho aquí.

Qui era Francis Poulenc

Nascut a Paris el 1899, Francis Poulenc era un compositor i pianista francès que va comprondre música de diversos gèneres, música de cambra, òpera, ballets, orquestra… A més a més, va ser membre del grup francès Les Six; Perteneció al grupo de “Los Seis”, un grup de compositors que es varen conèixer mentre estudiaven al Conservatori de París. Encara que cadascú va treballar amb independència, en alguna ocasió, col·laboraren en la difusió d’una col·lecció de sis breus fragments per a piano recollits en un disc.

PUBLICITAT

Sa mare, que era pianista aficionada, li va ensenyar a tocar el piano, un instrument que va formar part de les seves primeres composicions. Posteriorment, va rebre lliçons del gran pianista Ricard Vinyes.

Com a compositor, després d’una primera etapa neoclassicista amb influencies d’Stravinski, Poulenc retorna a les formes senzilles i tradicionals.

A partir dels anys 30 del passat segle XX, abandona l’austeritat i retorna a les fórmules clàssiques. D’aquesta etapa de maduresa,marcada pel retorn de Poulenc a la fe catòlica i la dedicació a la música religiosa que materialitza a través d’una polifonia exclusivament vocal.

El Gloria

Estrenat el 1959, el Gloria que sentirà el públic pollencí pertany en aquesta etapa. Val a dir que, quan es va presentar, despertà passions enfrontades. I és que es tracta d’una obra molt agressiva en determinats moments. Tanmateix, però, en alguns moments dona pas a la meditació, la calma i una profunda intensitat religiosa.

En definitiva, Poulenc va ser el representant més despreocupat del París musical del seu temps, però també un compositor superdotat.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT