POSTALS D’ESTIU

554

Lluny de responsabilitats i amb tot el temps del món per davant, l’època d’estudiant és la primavera de la vida. Dins aquesta estació vital, l’estiu esdevé el moment, el gran moment de viure, de compartir amb els amics el regal de l’existència.

Aquestes dues postals d’estiu retraten un mateix lloc, el cap del Moll, i a l’hora deixen una història a mitges.

Fotografia cedida per José Espinar.

La postal en blanc i negre mostra el cap del Moll tot mirant cap al Port, si fa no fa una visió ben similar a la que devia tenir l’única persona que es pot veure a la postal, asseguda a la terrassa.

PUBLICITAT
Fotografia cedida per José Espinar.
PUBLICITAT

L’altra postal, en color, retrata una perspectiva diferent: amb Formentor com a teló de fons, el Moll és lloc de reunió de joves, al·lots i al·lotes que conversen, que arriben amb bicicletes, que neden, que es tiren a la mar… Però, sobretot, aquesta postal té un afegit: les paraules escrites al dors per l’amiga que, des del Moll, escriu a l’amic instal·lat temporalment a Anglaterra i l’informa sobre el futur més immediat d’altres companys de la mateixa colla. I planant sobre els comentaris “nada se puede comparar con el Puerto”; com canten Antònia Font: “dolces besades, de gust a què s’acaba…”

Fotografia cedida per José Espinar.
PUBLICITAT
PUBLICITAT