PORT DE POLLENÇA O EU MOLL?

El dijous publicàrem una fotografia del Port de Pollença als anys 30 on hi havia un únic moll. Era aquest el moll que dona el nom no oficial, al Port de Pollença. Juan M. Torres Velasco ens ho explica:

Els nostres noms de lloc: PORT DE POLLENÇA / EU MOLL

Sota la denominació de Port de Pollença es troba una àmplia faixa de terreny costaner que abasta des de l’estany de la Gola fins a la punta de l’Avançada. Antigament, i encara ara, el vocable “port” es referia al lloc de la costa que per les seves característiques, naturals o artificials, servia per fer operacions de càrrega i descàrrega, embarcament o desembarcament, etc, i per això la badia de Pollença era coneguda pels romans com “Port Menor”, per a diferenciar-lo del “Port Major”, que era la badia d’Alcúdia. No obstant això, des de començaments de l’any 1500, trobam la denominació de “Port d’Albercuix” o “Port dels Alzines”, doncs en 1522, i en relació al tema de les Germanies, Gurrea va enviar una ordre de rendició a Pollença (per barca i al “port de les Alzines”). També el 1550, després de l’atac de Dragut, es fan visites al mar, a les Alzines, per veure on s’havien de posar escoltes. Igualment en el Capbreu de l’Orde de l’Hospital de 1585, s’assenyala una finca que limita amb el camí per on se’n va al port dit de les Alsines (“via pública per quam tenditur ad portum dictum de les Alsinas”).

Malgrat que en els mapes de Tomás López (any 1773) i del Cardenal Despuig (any 1785) està retolat el nom de “Puerto Menor”, és a un dels dibuixos anònims que il·lustren el text manuscrit de la Història de Mallorca de Joan Binimelis, conservat al British Museum, on figura el topònim “Puerto de Pollenza” (castellanitzat) per primer cop, i al mapa de Vicenzo Maria Coronelli (1692) el trobam grafiat com a “Porto Puglianze” (italianitzat). La resta de mapes coneguts dels segles XVII i XVIII escriuen el nom de “Badia de Pollença”, amb diferents variants en la traducció del nom, segons la nacionalitat de l’autor.

A l’acta municipal de 28-12-1782 hi ha un pagament per adobar el camí anomenat “al Puerto seco”, via més coneguda pels pollencins com “camí de Mar” i que avui dia el seu començament és el carrer de la Mar. Aquest camí des de la Punta fins al mar no estava traçat en línia recta, i a la zona propera a Síller “se ven precisados los tragineros que transportan las mercancias al embarcadero a romper camino por dentro de una vecina sementera…” (Acta municipal de 29-12-1829).

Així, fins a les primers dècades del segle XIX, el topònim Port de Pollença és el més utilitzat per la gent externa o de forma oficial per a referir-se a aquest indret, on es feia l’embarcament de mercaderies, no tan sols de Pollença sinó provinents de pobles situats almenys a 5 llegües de la contrada.

Però hem de recordar que entre els anys 1826 i el 1829 es construeix el moll o embarcadero primitiu, “para que se pudiera cargar los efectos en las barcas sin necesidad de echarse los hombres al mar”, tal com es recull a l’acta municipal de 8 de gener de 1825. Són nomenats per ocupar-s’hi d’aquesta obra D. Bartomeu Bosch i D. Gerònim Amengual pvre, si bé l’any següent són comissionats per aquesta feina D. Pere Rull (batlle en aquests moments) i D. Joan Cerdà (ex batlle).

Per aquest motiu els pollencins començaren a anomenar el lloc col·loquialment com “Eu Moll”, però no és sinó l’any 1860 quan trobam oficialment el primer topònim “El Moll” (sic), referint-se a un primitiu nucli de població. Es tracta d’un padró d’habitants en el qual hi figuren empadronats el patró Francesc Enseñat i 9 persones més, totes elles de la seva família.

Aquesta denominació de “El Moll” s’empra successivament en els padrons dels anys següents, encara que amb la seva grafia castellana (el Muelle) i, malgrat diverses persones de renom tractin d’anomenar-lo com a “Caserío de la Gola” o “Caserio del Puerto”, aquests topònims no aconsegueixin l’èxit suficient per a assentar-se.

Per tant, serà a partir de la segona meitat del segle XIX quan es consolidi el topònim de El Moll o “Eu Moll”, segons la parla pollencina, per referir-se a l’incipient nucli de població que s’havia creat en aquell indret, i no només a l’estructura per amarrar les embarcacions. Tanmateix, si bé es mantindrà en la parla col·loquial dels pollencins, aquesta denominació pràcticament desapareixerà de la documentació oficial. En aquesta s’imposarà la forma “Port de Pollença”, evidentment ara no només indicativa del lloc resguardat de la costa de la qual parlàvem al principi, sinó també de la localitat.

Juan M. Torres Velasco

1785total visits,9visits today

gif ANIMADO Volar-e