POLLENÇA ES VEURÀ AFECTADA PEL NOU DECRET DE PROTECCIÓ DEL TERRITORI

544

El Consell de Govern de la CAIB va aprovar el dilluns 25 de maig, el Decret Llei 9/2020 de mesures urgents de protecció del territori de les Illes Balears. Davant un contingut que cal estudiar amb profunditat i aclarir, el batle de Pollença, Bartomeu Cifre Ochogavia, manifesta que el municipi es veurà afectat pel nou Decret Llei.

Què diu el Decret Llei i quins emperons hi veu el batle Cifre Ochogavia?

Què diu el Decret Llei 9/2020?

Aquesta mesura suposa la primera passa de cara a la revisió de la Llei 6/1999 de les Directrius d’Ordenació del Territori (DOT) i, per tant, també del Pla Territorial.

PUBLICITAT

Els consellers de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir; d’Agricultura i Pesca, Mae de la Concha, i la consellera de Presidència i portaveu del Govern, Pilar Costa, varen explicat el contingut del decret llei.

Així, indicaren que les DOT preveien la seva revisió a partir dels 10 anys, termini àmpliament sobrepassat, però, fins ara, cap Govern ho havia fet. Abans de fer-ho, la Direcció General de Territori i Paisatge troba primordial resoldre contradiccions entre creixement real i formal detectades a les Balears. I és que, tot i que avui dia encara no s’han exhaurit els percentatges de creixement (d’entre el 10-12 per cent, segons l’illa) que establien les DOT (partint de la xifra de sòl de desenvolupament urbà classificat en aquell moment) la població ha crescut prop d’un 40 per cent.

Aquesta contradicció, segons el Govern, entre creixement formal i real posa en evidència la gran quantitat de sòl no transformat que es trobava classificat com a urbà, urbanitzable o apte per a la urbanització en els planejaments municipals. Alguns d’aquests planejaments encara són vigents i, per tant, poden emparar creixements urbanístics que no computen com a creixement segons les DOT. Per tant, es considera necessari fer-los aflorar i reclassificar-los abans d’emprendre la definició d’un nou model territorial a través de la revisió de les DOT.

Per al Govern Balear aquest decret llei té per objecte establir mesures de protecció i conservació dels valors ambientals, paisatgístics i urbans del territori de les illes Balears, adreçades a contenir el creixement de la nova urbanització i reforçar la protecció del sòl rústic, amb la finalitat d’assegurar la rehabilitació i recuperació d’aquest patrimoni.

Els canvis més destacats

– Es reclassifiquen com a rústic una sèrie de terrenys, sempre que compleixin certs supòsits. En aquest sentit, els terrenys sobre els quals s’hi ha d’aplicar aquesta reclassificació es troben en situació bàsica de sòl rural perquè ni tan sols han iniciat el procés de transformació urbanística amb la circumstància afegida d’haver-se exhaurit els terminis prevists, o raonablement previsibles, per a executar la corresponent actuació urbanística. Tal com han indicat, es pot considerar que es tracta de sòls la classificació dels quals, atorgada pel planejament urbanístic en un moment pretèrit, avui ja no és expressió certa de les necessitats actuals d’ordenació de l’espai urbà ni està en connexió amb el disseny que fan els plans insulars.

– S’estableix una moratòria d’autoritzacions i llicències sobre sòl urbà amb urbanització no consolidada delimitats com a unitats d’actuació (els anomenats “falsos urbans”) fins al 31 de desembre de 2021. En aquest termini de temps, els consells insulars i l’ajuntament de Palma hauran de revisar els seus plantejaments i conferir lliurement una nova classificació a aquests terrenys, sigui urbanitzable o rústic, o mantenir la seva condició actual.

En aquest sentit, la reclassificació que estableix el decret llei no és cap obstacle perquè les administracions competents puguin exercir amb total plenitud la seva potestat de planejament.

En cas que, una vegada superada la data del 31 de desembre de 2021, els consells insulars no hagin aprovat el corresponent instrument d’ordenació, el Govern assumirà aquesta tasca per subrogació. En aquest cas, disposarà d’un any, fins al 31 de desembre de 2022 allargant-se fins a aquesta data la moratòria en la concessió d’autoritzacions i llicències.

L’abast real d’aquesta mesura, en termes d’hectàrees, per tant, no es coneixerà fins que els ajuntaments i els consells insulars apliquin el Decret i d’aquesta manera aflorin tots els terrenys que comparteixin les característiques que l’afecten. Tot i això, afegeix el Govern, durant l’elaboració del text, s’ha fet un treball preliminar que estima que seran més de 600 hectàrees.

L’objectiu principal és el de posar ordre dins l’ordenació urbanística de la Comunitat sense que l’Administració es vegi obligada a assumir el pagament d’indemnitzacions.

A més, cal recordar que la Llei d’Urbanisme de les Illes Balears ja reclassificava els “falsos urbans” com a sòl urbà no consolidat i donava als municipis un any per adaptar-hi el seu planejament permetent que fossin els consistoris els qui decidissin si classificar aquest sòl com a urbà no consolidat, urbanitzable o rústic. Una vegada ja ha passat més d’un any des de la finalització d’aquest termini, 1 de gener de 2019, es considera justificat donar una passa més abans d’iniciar la revisió de les DOT.

– Pel que fa al sòl rústic, el decret prohibeix la construcció, a l’illa de Mallorca, de nous habitatges familiars a terrenys inclosos completament en Àrees de Prevenció de Riscos (SRP-APR) ja sigui aquest risc d’inundació, incendi, erosió o esllavissada.

Aquesta decisió es justifica en la necessitat d’adaptar el territori a l’emergència climàtica actual i més tenint en compte els darrers episodis extrems que ha patit la Comunitat i que, segons l’ampli consens de la comunitat científica, esdevindran de cada vegada més habituals.

– El decret, a més, revisa a la baixa els paràmetres urbanístics aplicables a les edificacions destinades a l’ús d’habitatge unifamiliar en el sòl rústic amb l’objectiu d’evitar construccions de dimensions desproporcionades per a un ús residencial.

– Finalment, s’introdueixen mesures d’integració paisatgística i de sostenibilitat ambiental com l’obligació de recuperar i mantenir en bon estat els elements de valor etnogràfic o cultural (com ara murs de pedra en sec) així com mesures d’estalvi d’aigua. En aquest sentit, destaca la prohibició de construir més d’una piscina per finca, amb unes dimensions concretes.

Reaccions

El Grup d’Ornitologia Balear (GOB) ha fet públic que aquest Decret “era una passa necessària per protegir el territori i que inclou la necessitat de desclassificar els falsos urbans i els terrenys no urbanitzables no desenvolupats en municipis no adaptats a la normativa territorial sobrevinguda”. També manifesten que “aquest decret llei no compensa en absolut el Decret de Mesures Urgents per a la reactivació econòmica”, recentment aprovat el Govern de les Illes Balears.

El cas de Pollença

El batle de Pollença, i responsable d’Urbanisme ha fet pública la seva preocupació per la nova normativa que, de cop i volta, ha publicat el Govern Balear, tant pel que fa a la manera, com al fons del document. Cifre Ochogavia afegeix que hi ha diversos punts que necessiten del seu estudi i anàlisi per tal que no hi hagi dubtes del què i com s’ha d’aplicar pel que fa a la normativa urbanística.

Destaca una sèrie de punts especials a considerar:

– El sol urbà del Vilà, Formentor i la Font no es veu en clar com quedarà afectat, ja que són zones que compten amb part dels serveis i tenen delimitació poligonal.

– Pel que fa a les unitats d’actuació dins el nucli urbà de Pollença, que són tres (al carrer Reina Mª Cristina, vora la plaça de va les Munnares i vora la maressera) no està clar, com quedaran afectades, ja que aquestes zones estan envoltades de zones urbanes amb tots els serveis.

– Pel que fa al sól rústic afectat per les APR (Àrees de Prevenció de Riscos), és a dir, possibles afectades per inundacions, esllavissades… ara s’hi prohibeix construir. També s’han canviat paràmetres en rústic, on hi haurà parcel·les en què quedarà molt limitada la possible construcció o, fins i tot, la impossibilitin.

Bartomeu Cifre Ochogavia ha declarat que l’ajuntament de Pollença ha encarregat informes tècnics per tal d’aclarir bé de com quedaran afectats sòls urbans i rústics per aquest nou decret del Govern.

Finalment, s’ha de destacar que la disposició addicional del decret afecta especialment a poblacions com Pollença, manifesta el batle Cifre, ja que ve a modificar un altre decret aprovat la setmana passada pel mateix Govern Balear, d’impuls a l’economia, i que era important pel que fa als possibles equipaments municipals en rústic de coses ja existents (aparcaments, marines seques, etc i, sembla, que a partir d’ara només es permetran zones de punts de verds.

PUBLICITAT

També que per l’elaboració del Decret no s’ha comptat amb les necessitats que tenen molts d’ajuntaments de les Illes i que s’haurà d’analitzar ben a fons el document.

PUBLICITAT
PUBLICITAT