Maria Rosa Albis Ferragut

L’Exposició Universal de 1888 es va celebrar a la ciutat de Barcelona entre el 20 de maig i el 9 de desembre de 1888. Fou una gran mostra internacional que va rebre un total de quatre-cents mil visitants procedents de tot el món. Va ser la primera celebrada a l’estat espanyol i la primera que acollí la ciutat de Barcelona, posteriorment allotjaria la segona, l’anomenada Exposició Internacional de Barcelona de 1929.

Les Exposicions Universals, iniciades a París el 1855, vivien un moment de gran apogeu. Es consideraven els majors esdeveniments polítics, econòmics i socials del món, en els que cada país podia exposar els avenços tecnològics i fer gala del seu potencial econòmic i industrial. Organitzar una Exposició era una oportunitat de desenvolupament econòmic per a la ciutat organitzadora i atorgava un gran prestigi internacional.

L’Exposició Universal de 1888 va constituir, indubtablement, un esdeveniment molt important per a la ciutat de Barcelona. Es dugueren a terme multitud de reformes urbanístiques i es realitzaren significatius avanços en les comunicacions, tant en els transports marítims com en els ferroviaris, amb l’idea de projectar la imatge de Barcelona com a ciutat moderna i cosmopolita. Un dels grans objectius de l’Exposició era millorar la situació política i comercial d’Espanya envers la resta d’Europa.

L’exposició es va desenvolupar en una superfície de tres-cents vuitanta mil metres quadrats que tenia l’Arc de Triomf com a porta d’entrada. El recinte s’estenia pel Parc de la Ciutadella, el zoològic i arribava fins a la Barceloneta.

En la secció d’antics pobladors de Mallorca Miquel Costa i Llobera aportà ceràmiques talaiòtiques

C en total, dels quals cent cinquanta-vuit eren de Mallorca. El diari El Isleño informava: “Dia 3 de mayo de 1888 el vapor Palma sale para Barcelona llevándose la primera remesa de objetos para la exposición universal de Barcelona y dando remolque al vapor Jaume I, destinado a alojamiento flotante mientras dure el certamen.” Una setmana més tard, el dia 10 de maig, el vapor Jaime II se’n dugué la segona i darrera remesa dels objectes destinats a figurar a l’Exposició Universal. La mostra va despertar gran interès entre els mallorquins; des de finals de maig sortien vapors del port de Ciutat plens de viatgers que anaven a visitar-la. El preu ajustat del passatge contribuí a augmentar el nombre d’assistents.

Hi va haver productes de Mallorca a moltes seccions, la majoria d’ells destinats a l’alimentació. Els vins i licors i oli d’oliva foren els més presentats i premiats, sobretot l’aiguardent. També s’hi podien veure als expositors: conserves, vinagre, dolços, confiteries, torrons i galetes. S’hi exposava també llana, cànem, flassades, catifes, robes i teixits de diferents materials, i brodats. A més de sabates i molts d’altres coses més.

És un fet curiós que a la secció de materials, caça, pesca i ramaderia Francesc Ensenyat i Rull, de Ciutat, mostrà una borra sedosa procedent d’un marisc que es criava en aigües de Pollença (segurament es tracta de la nacra Pinna nobilis, que s’anomenava seda de mar).

Entre els participants pollencins el màxim representant a l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 fou Bartomeu Aloy i Bennàssar

Entre els participants pollencins el màxim representant a l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 fou Bartomeu Aloy i Bennàssar. En la secció destinada a les substàncies alimentàries va presentar quatre botelles d’oli d’oliva, vint-i-dos pots de conserves i tretze pans de figa, obtenint una medalla d’argent i dues mencions honorífiques, respectivament. Aloy també va dur un mostrari de cordes de canyís i palma, i trenta-quatre objectes de garballó. Altres pollencins a la mostra: pel que fa a la secció d’ensenyament Llorenç Cruellas i Rovira va aportar un “Atles geogràfic elemental per a segona ensenyança”; en la d’art, el pintor Llorenç Cerdà i Bisbal fou premiat amb la medalla de bronze per una pintura a l’oli titulada “Foners balears”, i també presentà una marina. I, en l’apartat de literatura, l’insigne Miquel Costa i Llobera, portar un tom de poesies.

En el mes de setembre Joan Albis i Bennàssar, que havia d’acudir a un Congrés Mèdic a Barcelona, es reuní amb Guillem Cifre de Colonya, que tornava d’un viatge a Berlín, i amb el seu cunyat, el músic Miquel Capllonch, i visitaren l’Exposició. Segur que no perderen l’ocasió de contemplar i admirar l’aportació de Bartomeu Aloy, que també era cunyat d’Albis.

La societat Arqueològica Lul·liana presentà a l’Exposició Universal una important instal·lació de quatre metres i mig d’alçada amb l’escultura de Ramon Llull. Contenia trenta-tres peces de materials diversos: geològics de les Illes, restes prehistòriques i romanes, manuscrits, publicacions de la societat, fotografies, etc. La institució rebé la medalla d’or.

En la secció d’antics pobladors de Mallorca Miquel Costa i Llobera aportà ceràmiques talaiòtiques

Els objectes presentats pels socis pollencins de la societat foren considerables. En la secció d’antics pobladors de Mallorca Miquel Costa i Llobera aportà ceràmiques talaiòtiques i, en la de bronzes i objectes antics, una campaneta i un braçalet espiral de bronze. En la mateixa secció el poeta Joan Guiraud i Rotger envià fragments de ceràmica romana fina i Bartomeu Singala i Noguera, poeta i dramaturg ciutadà amb propietats a Pollença, fragments de tasses de ceràmica. Pollença aportà una col·lecció de ploms (amb aquesta moneda es retribuïa antigament, al clero parroquial, la seva assistència als actes del culte). En la secció de quadres es presenta una fotografia de la planxa de bronze, de l’any VI dC, trobada a la vall de Bóquer; la Imatge de la Verge del Puig de Pollença; un dibuix de Crist esculturat en pedra de l’oratori del Calvari; “Descendiment”, pintura procedent del Roser Vell, dibuix de Fausto Morell. I un “Álbum de Pollença” del sacerdot Sebastià Llobera i Cànaves, amb vistes extretes de la seva col·lecció de fotografies.

La participació de les Illes a l’Exposició tingué una influència decisiva en la connexió entre els diferents espais geogràfics del món i contribuí a donar a conèixer aspectes específics de les Balears a molts de llocs.

Econòmicament parlant es considera l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 com el primer gran pas de l’economia catalana cap a l’europeïtzació. Barcelona entrava amb la mostra internacional en un període de modernitat i d’expansió que encara ara continua.

Molts d’anys per la Fira!

Leave a Reply

avatar
  Subscribe  
Notify of