“PLORAR ES POT FER SOL, PERÒ, PER RIURE, HAN DE SER DOS”

Pablo Derqui i Clara Segura donen vida a Una giornata particolare, dirigida per Oriol Broggi.
Pablo Derqui i Clara Segura donen vida a Una giornata particolare, dirigida per Oriol Broggi.

Tots els carrers de Roma són plens de feixistes: militars que desfilen davant Mussolini i Hitler, i els romans que els vitoregen.

Fora de l’espai públic, a l’interior de les cases i, sobretot, de les persones “és tot tan obscur…” diu Gabrielle (Pablo Derqui) a Antonietta (Clara Segura), qui tot just s’ha escapat del niu per recuperar l’ocell de la família que ha volat de la gàbia.

És el començament d’Una giornata particolare viscuda per dues persones soles, un home i una dona que viuen la soledat callada de la mamma sacrificada, esclava i incompresa d’una banda, i la soledat del locutor de ràdio, del professional, rebutjat pel poder.

La jornada s’allarga entre converses i situacions forçades. I, a mesura que passa el dia, que ha començat quan Antonietta ha rebutjat el cafè que li ha ofert Gabrielle amb una invitació de categoria: “Plorar es pot fer tot sol, però, per riure han de ser dos”, la dona submissa descobreix altres realitats: la realitat que no veu la gent “que sempre acaba adoptant les voluntats dels altres”, la realitat de les dones que no surten als “llibres d’història”, perquè “els homes no deixen espai per a ningú més”… i, sobretot, la cruel realitat que, “a una ignorant se li pot fer qualsevol cosa”.

El repte que li proposa Gabrielle és immens: “Mirar intensament la llum del migdia”, com immens és l’altre gran tema d’aquesta jornada particular plena de música i de silencis: l’amor és cosa de persones, i no de sexes. L’amor i tantes altres coses en aquest món i aquesta bolla que junts compartim homes i dones.

Eva Cerdà

gif ANIMADO Volar-e