LA PLAÇA MAJOR I LA PLAÇA DEL MERCAT DE POLLENÇA

492

Plaça Major és el nom donat a la plaça principal de moltes localitats i té el seu origen en l’urbanisme castellà o hispano-americà. En Amèrica són conegudes com a places d’armes. En aquestes places normalment se situaven la Casa Consistorial, un espai per celebrar mercat i l’església parroquial. Seria comparable a l’àgora grega, el foro romà, i inclús el soc àrab. El nom oficial de moltes places amb aquesta denominació, com a la resta de toponímia urbana, ha sofert canvis de naturalesa política. Els més corrents al llarg del temps han estat el de Plaça Reial i el de Plaça de la Constitució.

La Plaça Major era la Plaça Vella

Concretament a Pollença, l’actual Plaça Vella el 1407 es deia Plaça Major, i al Capbreu de l’Orde de l’Hospital de 1585, la trobem per primera vegada sota la denominació de plaça Reial, nom que perdurà durant més de dos segles, fins l’any 1812, que amb motiu de la proclamació de la Constitució de Cadis de dit any, es va oficialitzar un canvi de nom, el de plaça de la Constitució.

Però a principis del segle XX, les successives desamortitzacions espanyoles varen significar a Pollença, entre altres, la exclaustració dels dominics, dels jesuïtes i la supressió de l’Ordre dels Hospitalers, lo que suposà la venda de la Casa del Temple. Si a tot això hi afegim una major preocupació per la higiene, i conseqüentment el trasllat del Cementiri o Fossar, als afores de la vila, ja tindríem la possibilitat de reformar el centre de la vila, per adaptar-ho a les necessitats del moment.

Una nova plaça al lloc del cementiri

Ja en sessió de l’Ajuntament de novembre de 1840 es parla de fer una nova plaça en el Cementiri Vell, en front del Portal Major de l’església, afrontat amb la Casa de la Vila, però que es considera precís expropiar o comprar algunes cases.

També et pot interessar:  TORRENT DE SANT JORDI

I dia 1 de juny de 1854 Cristòfol Bennàssar, que havia comprat la Casa del Temple, presentà a l’Ajuntament un plànol amb una proposta de permuta de terrenys d’un bocí del cementeri vell amb un altre de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, per tal de formar una plaça ( i diu textualment) “que tanta falta hace a esta población”.

Així, dia 20 d’agost de 1854 es posen les bases per a la creació de la nova plaça, que tindrà 250 pams de llargària, per 175 d’amplària [64’75 x 44’03 mts]. A més, s’aprofiten les obres per obrir nous carrers dins la illeta anomenada del Temple o de l’Hospital.

La Plaça Nova, de la Llibertat o Major

El topònim oficial de la nostra Plaça Major és ben recent. Exactament de 1979, dia 25 d’octubre, en què el Ple de l’Ajuntament va acordar reunificar les places del General Franco i del Mercat i donar-li el nom amb el que era coneguda popularment, o sigui, Plaça Major.
Tanmateix, inicialment la plaça només va ser coneguda com a Plaça Nova, fins l’any 1862, en el que se donen noms oficials a les places i carrers, i es batejada com a plaça del Príncep. Es refereix al Príncep d’Astúries, nascut el 1857, fill de la reina Isabel II i que es convertí en el rei Alfons XII.

Però l’1 de novembre de 1868, després del derrocament de la reina Isabel II, l’Ajuntament acorda el canvi de nom pel de plaça de la Llibertat: “Manifestó el sr. Presidente le parecia el caso en vista del levantamiento nacional ocurrido a primeros de este mes, que se variasen los nombres de las dos plazas, Isabel 2ª y del Príncipe, quedándose la primera con el nombre de la Constitución [actual plaça vella], i la segunda con el de la Libertad [actual plaça Major].” El nom de plaça de la Libertad el va dur fins al Moviment, ja que el 1937 pren el nom de plaça del General Franco. Aquest topònim perdurarà fins el 25 d’octubre de 1979, quan, com he escrit anteriorment, es reunificà amb la plaça del Mercat, baix el topònim de PLAÇA MAJOR.

També et pot interessar:  LES MESTRES A POLLENÇA (III)

La Plaça del Mercat

Per la seva banda, la plaça que se situa a la part baixa de la plaça Major, fou coneguda com a Plaça del Mercat des de que va ser construïda el 1338. Nom que va conservar fins el 27 d’abril de 1904, quan es va imposar el de Alfons XIII, en record de la visita del Rei a Pollença els dies 24 i 25 del mateix mes. Més tard, el 25 d’abril de de 1931, l’Ajuntament republicà acorda anomenar-la com a Plaça 14 d’abril, nom que perdurà fins 1937, quan retornà novament al de Plaça del Mercat. No serà fins a l’esmentada unificació amb la plaça major que es perdrà aquest topònim. Això, com a pervivència del passat resta l’actual carrer del Mercat.

Juan M. Torres Velasco
jmtorres953@msn.com

gif ANIMADO Volar-e