PLAÇA DEL MERCAT

407
L’antiga plaça del Mercat vista des de la zona del Club mirant cap a cal Lloro.

Juan M. Torres Velasco / jmtorres953@msn.com

Des del 1979 la plaça del Mercat forma part de la plaça Major. Esta situada al sud-oest d’aquest, en la confluència dels carrers Antoni Maura (abans de l’Aigua), Sant Isidre, Càrritx i Mercat; mentre que al padró d’habitants de 1845, quan encara era un espai independent, estava envoltada per les illetes del Temple, Alemany, Cànaves Apotecari, Mercadal, Can Axartell i Can Puig.

Els seus orígens es remunten al 1338. Les despeses de la seva construcció foren quantioses, ja que fou necessari la compra d’albergs i patis, sumant un total de 217 lliures i 10 sous. En els seus límits s’instal·laren, almenys al principi, 9 taules de carnisseria i 4 taules de pescateria. La seva importància va provocar que tota aquella zona fos coneguda com el terme del Mercadal.

Per a més, durant l’època medieval, aquesta plaça no era tan sols el centre econòmic de la vila on es feien els intercanvis agraris, sinó centre cultural, ja que el joc de les Tres Maries comença a representar-se en aquest indret l’any 1348 . També era el lloc escollit per fer balls diürns en dates assenyalades, ja que els balls nocturns es feien habitualment a la plaça Vella. En pla anecdòtic, podríem dir que en aquesta plaça hi havia diferents arbres com ara un lledoner, un llorer i tarongers en nombre indeterminat; i també que, inicialment, s’hi celebrava mercat els dilluns, encara que posteriorment va passar al diumenge, el que va ser sancionat pel Rei Alfons XIII, que en decret de 21/05/1928 autoritzà l’Ajuntament de Pollença per continuar celebrant el seu mercat en diumenge, per tractar-se d’un costum secular.

PUBLICITAT

El topònim plaça del Mercat es va mantenir fins el segle XX. Llavors, en el plenari del 27 d’abril de 1904 va rebre el nom de plaça d’Alfons XIII, en record de la visita del Rei a Pollença els dies 24 i 25 del mateix mes. El 29 d’abril de 1931 s’acordà un altre canvi de nom: Plaça 14 d’abril, en commemoració de la proclamació de la Segona República en aquesta mateixa data de 1931. Concretament, es pot llegir al llibre d’actes de l’Ajuntament: “que se respete el nombre de Plaza de la Libertad a toda la que comprende la parte alta de la misma y la de 14 de abril comprenda las que antes era Alfonso XIII y Primo de Rivera” (malgrat no he trobat documentació sobre la denominació de plaça Primo de Rivera).

Curiosament, no serà fins a l’inici de la Guerra civil quan tornarà a recuperar el seu nom originari. A l’acta de la Junta Gestora del 6 de gener de 1937, ja és nomenada com a plaça del Mercat, encara que no sabem exactament el moment en què es va acordar el canvi de topònim.

Entre les peculiaritats d’aquesta plaça, cal remarcar la font monumental amb dipòsit en forma de copa, construïda el setembre del 1829 amb pedra de can Gatules i del torrent de Sant Jordi. Per altra part, a l’extrem oposat es trobava el pou de n’Amada, al creuer dels carrers Alcúdia i Munar, avui, a diferència de l’esmentada font, ja desaparegut.

L’antiga plaça del Mercat vista des de la zona de cal Lloro mirant cap al Club Pollença.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT