PLAÇA DE L’ALMOINA

Aquesta placeta de reduïdes dimensions (un espai quasi quadrat de 12’5 metres de costat, aproximadament) es pot considerar com el punt “zero” de la Vila, o sigui, a partir del qual els carrers comencen la seva numeració. I no és tan sol el centre geogràfic, sinó que en època medieval va ser el centre de la vida político-social de Pollença.
Deu el seu nom a que en ella es trobava l’edifici de l’Almoina, ja citat a un llibre de comptes del clavari de l’any 1370 (AMP 1132), i l’any 1387 el governador Francesc Sa Garriga dóna permís als Jurats per emprar aquest indret com a Casa de la Universitat, sense perdre el seu caràcter benèfic. Així, idò, va ésser ocupada pels Jurats fins el 1714, any en què es va vendre per tal de sufragar les despeses de la construcció de la nova església. S’ha de remarcar que a principis del segle XIV ja trobem referències documentals al pagament de censals a l’Almoina instituïda per Pere March, si bé no podem dir que es tracti d’un edifici, sinó d’un llegat, destinat a fins benèfics i caritatius, sense una filiació expressa amb un lloc concret.
Pel que fa a l’etimologia del topònim en qüestió, segons Joan Corominas, és una evolució fonètica de l’antic “almosna”, la qual deriva del greco-llatí “eleemosyna”, que vol dir pietat, compassió… Per altra part, el Diccionari Català-valencià-balear afirma que almoina significa do caritatiu o un impost per subvenir a l’organització de la croada. A més, es dona la possibilitat de què la seva procedència sigui de l’àrab “al-ma’una”, concepte que es refereix a una “contribució per subvenir a necessitats extraordinàries de l’erari públic”.
Lògicament, aquest no és un topònim exclusiu de Pollença. Hi ha altres edificis i places conegudes amb el topònim de l’Almoina al llarg de la geografia dels Països Catalans. Per exemple, una de les places de València, construïda el 1288, la Casa de la Pia Almoina que és un edifici annex a la Catedral de Barcelona, o l’edifici de la Pia Almoina de Banyoles (Girona), un palau gòtic del segle XIV seu de l’actual Museu Arqueològic Comarcal, que també va ser seu del Consell de la vila medieval i Casa de l’Almoina al mateix temps.
Retornant a Pollença, sabem que, inicialment, la porta principal d’aquest edifici donava a l’actual carrer de Monti-sion, i l’any 1432 el Consell pren la decisió de canviar la porta a la posició actual, dins la placeta. El 1678 se paguen 14 lliures, 11 sous, 6 diners a mestre Jaume Poquet picapedrer per tota la despesa de fer una capelleta damunt el portal de la casa de l’Almoina per posar un a imatge del gloriós Vicenç Ferrer i un porxet damunt dita capelleta, açò és per feina de dit mestre i manobres, cantons, calç, guix, llenyams per fer dit porxet, teules et als. que tot ha pujat 10 lliures, 15 sous, 6 diners, i 3 lliures pel valor de dit quadre i 16 sous per una llanterna o fanal per tenir llum davant dit quadre. El motiu no era altre que recordar el moment en què el famós dominic valencià va venir a predicar a Pollença, el 1413. Un fet totalment provat gràcies als treballs d’Antoni Mayol, tot i els dubtes sobre la seva veracitat que va manifestar al seu moment el propi Mateu Rotger. Per cert, Gerònim de Berard, tampoc la va encertar, quan va afirmar que la cala de Sant Vicens deu el seu nom al desembarcament que el Sant suposadament havia fet en aquest indret “de cuya memoria conserva el nombre y una pequeña capilla sobre un pie de piedra.” El cert, es que va arribar a Pollença a peu, i procedent d’Inca.
Així, doncs, el topònim “almoina” ha donat nom pràcticament sempre a aquest indret de la vila de Pollença. Per això no és estrany que el 1862, amb motiu de la primera retolació dels carrers i places, els regidors li posessin oficialment aquesta denominació, alhora que era considerat un dels noms antics dels carrers de Pollença. Per altra part, en aquesta data la placeta estava envoltada per les illetes anomenades de Martorell Frau, de González, Salas Costa i de Campamar Moragues.
Ara bé, els noms de lloc no romanen estàtics. Seguint als historiadors Pere Salas i Miquel Cifre, el 1827 es va construir enmig de la plaça una font monumental amb dipòsit en forma de copa i coronada per un gall, utilitzant pedra de can Gatules i del torrent de Sant Jordi. És una de les cinc que, segons l’Arxiduc Lluis Salvador d’Àustria, hi havia a la vila amb aquesta forma, encara que només conec l’existència de dues d’elles.
Lògicament, en principi aquella font va adoptar el nom de l’indret on se situava, és a dir, la Font de l’Almoina. Però amb el pas del temps, va ser coneguda també com la Font del Gall. I de retruc, això ha suposat, alhora, que també barates el nom del espai on està ubicada: convertint-se en la plaça de Gall o de la font del Gall, tot i coexistint amb la denominació, igualment popular, però única oficial i molt més antiga, de Plaça de l’Almoina.

Juan M. Torres Velasco

gif ANIMADO Volar-e