PIROTÈCNIA JORDÀ, HEREUS DE MESTRE MARTÍ VIVES

Antoni Jordà al petit taller de ca seva, on els horabaixes es dedicava a fer feinetes.
Antoni Jordà al petit taller de ca seva, on els horabaixes es dedicava a fer feinetes.

L’any 2006, a l’Especial Patrona de PUNT INFORMATIU, Eva Cerdà va fer aquest reportatge sobre Pirotècnia Jordà.

Pirotècnia Jordà és l’única empresa de Mallorca que es dedica a fer focs artificials, coets i altres productes de pirotècnia amb els quals se celebren esdeveniments festius: la victòria del nostre equip de futbol, les festes més importants de les nostres vides i les festes populars com són les de la Patrona, entre altres.
Per parlar de la màgia dels focs artificials, ens hem acostat a Llorito, on viu i treballa el pirotècnic Antoni Jordà, segona generació de Jordans que es dedica a un ofici que aprengueren de mestre Martí Vives, l’home de la comare “Tossera”; “ell va ser el mestre principal de mon pare i, com que les seves dues filles es casaren amb dos militars que no continuaren amb la pirotècnia: l’hereu va ser mon pare”. És més, Antoni Jordà afegeix que “quan mon pare ja feia de pirotècnic per compte propi, cada vegada que tenia un problema, agafava la bicicleta i partia cap a Pollença, perquè mestre Martí li donàs una solució”. I és que Antoni Jordà té molt clar que “la finura i la qualitat dels focs artificials que feim nosaltres, no es troba enlloc més; ni els valencians ho saben imitar. I això ho hem d’agrair a mestre Martí que era un artista.”
A pesar d’aquestes arrels pollencines, Pirotècnia Jordà no sempre ha estat convidada per la Patrona. Segons Antoni, “ara fa quatre anys que tornam venir a Pollença, encara que abans ja havíem vengut. Però durant un temps volgueren provar altres coses, anaren a cercar empreses de valencians i, tanmateix, han tornat a nosaltres”.
Al principi, “ajudàvem mestre Martí i, quan se jubilà, el rellevàrem. Nosaltres hem fet focs artificials a la plaça Major”. En aquest punt, Antoni fa un incís: “Quan acabava el concert, la Banda tocava l’himne de Pollença i tothom cantava, a mi, se’m posava la pell de gallina. Llavors venia la coetada. Allà estàvem massa damunt la gent per la qual cosa ens traslladàrem a la plaça de ca les Monnares que no estava del tot edificada com ara, però construïren tots els voltants. Aleshores jo mateix vaig dir al regidor de torn que ens havíem d’anar a un altre espai, vaig proposar el polisportiu, però no va agradar. Durant un temps, varen venir valencians i, quan ens havíem despreocupat de Pollença, ens vengueren a cercar. He de reconèixer, però, que han encertat el lloc: la plaça del Monument m’agrada, perquè els focs artificials s’han de veure des d’una certa distància, ni massa prop ni massa lluny”.
Aquest estiu molts de pollencins i pollencines han vist els focs d’artifici que Pirotècnia Jordà ha preparat a posta per a la Cala Sant Vicenç i per al Port de Pollença. Ara bé, per la Patrona, Antoni Jordà convida tothom “a anar a la plaça del Monument, perquè els focs artificials seran de veure. Si l’any passat els trobaren espectaculars, aquests seran millors, perquè, com diu el programa, hi haurà una gran traca final i qualque altra sorpresa”.
Pirotècnia Jordà és una fàbrica familiar, és a dir que, a més d’Antoni Jordà, hi treballen vuit persones més entre les quals hi ha l’esposa, els fills, el gendre i “un al·lot de la Pobla que fa de químic, però és advocat, i que és com un fill; fa 15 anys que treballa amb nosaltres, té la mateixa edat que els meus fills i he de dir que, amb les idees a l’hora de fer coets, sembla més fill que els meus fills de veres”.
L’any passat inauguraren una nova fàbrica que està preparada per fer-hi feina 15 persones. Segons Antoni Jordà “és la més moderna d’Europa, tot i que no hi ha molt per veure, perquè, a una fàbrica de pirotècnia no hi ha màquines. Ara bé, el magatzem està parcialment enterrat i hi ha diferents casetes per fer-hi mescles, fulminants, bolles… Llavors hi ha un dipòsit i un magatzem per a ferramenta”. En aquest taller, fan horari intensiu entre les 6 del matí i les 3 del capvespre. Això no obstant, els horabaixes, a ca seva, Antoni Jordà fa petites coses com ara canonets de cartró i altres feines que no precisen l’ús de pólvora. És clar que, segons ell mateix, “els meus fills són els que fan la feina. Jo em dedic a contractar i cobrar”.
I és que, més enllà de la feina de cada dia, el pirotècnic ha de treballar de nit. Per això, “hem adoptat el mateix sistema que mon pare, sempre som com a mínim dos, encara que sols sigui per fer companyia. És més pot passar un de nou i sempre val més ser dos”. Tot i amb això les coses han canviat molt “sovint els espectacles es fan amb ordinador, els de Pollença, per exemple, es llençaran des de l’ordinador, perquè amb les mans és impossible fer segons quines coses. Ara bé sempre hi ha una persona per si falla qualque cosa”.
De cinc germans, només Antoni Jordà ha continuat amb l’ofici que va aprendre al costat de son pare que “m’ho va donar gairebé tot fet. Així i tot he anat a congressos i he visitat fàbriques d’Itàlia, de Portugal, de Barcelona i de València. Ara són els meus fills que van a congressos, com a mínim dues vegades l’any surten per conèixer què fan a la resta del món. És clar que allà només et mostren la fotografia, no t’expliquen com ho fan”.
I és que l’ofici de pirotècnic comença per al mosset que “aprèn al costat del mestre com els fusters i altres oficis menestrals. Llavors cal tenir manya. Per això, el personal és difícil de trobar. Pel que fa a les idees, s’han de dur al dedins i fer moltes proves, moltes, fins que surten. De fet, als congressos, no et diuen com fan aquelles figures, només et mostren les fotos”.
Per fer un coet, “abans s’emprava paper amb el qual es feia voltes i més voltes fins aconseguir la consistència necessària. Ara hi ha fàbriques que es dediquen a fer envasos de cartró, de plàstic, paper, tubs… per als pirotècnics i així com nosaltres els demanam”.
Aquests envasos, que tenen formes i colors diferents, “es carreguen amb una mescla de carbó, sofre i nitro que, en funció de les proporcions, donen un tro o un color. Aquestes fórmules són un secret professional”. Tot i amb això, Antoni desvetla que “el groc es fa amb bicarbonat com el que prenem quan ens trobam mal a plaer, perquè hem menjat massa o qualque cosa no ens ha caigut bé”.
Una de les coses que més destaca Antoni Jordà és la quantitat de colors que són capaços de fer. En aquest sentit, apunta que “feim 98 colors, cosa que molts no es creuen, ja que la resta s’aturen a la quarantena. Però resulta que aquí, com a Catalunya, s’han posat molt de moda les colles de dimonis i ells ens exigeixen uns colors determinats. Nosaltres a força de provar, arribam a aconseguir colors com el magenta, el groc lluent i d’altres”.
Respecte al tro, Antoni diu que “és cosa del fulminant que segons la quantitat farà un peff de no res o un bon tro”. I, pel que fa a les formes, “depèn de l’explosió”.
Com afirma Antoni Jordà “tot es calcula amb mesures i pesos” i, d’aquesta manera tan aparentment senzilla, “qualque vegada hem volgut comptar la quantitat de productes que feim i als 500 no ens hem aturat”. Avui en dia “hi ha empreses familiars com la nostra que s’especialitzen en 7 o 8 productes. Nosaltres no ho podem fer, perquè la mar ens atura. Aquí hem de fer un poc de tot”.
Tot i la perillositat dels explosius, “mai no hem tengut mals personals. Però una vegada va explotar una caseta i el tro es va sentir a mig Mallorca. I és que hi ha substàncies com el sulfat de coure, l’alumini o el magnesi que són traïdores”.
Els productes químics que s’empren per fer coets són cars, “n’empram alguns que compram a 120.000 pessetes el quilo i no n’hi ha de barats, ja que el més econòmic és el carbó i va a més de 6 euros el quilo”.
Per altra banda, “quan venem un espectacle, nosaltres el tenim superprovat. Res no s’improvisa. Ben segur que hi pot haver errades, com en tot, però quan feim un espectacle estam segurs que anirà bé”.
Per tant, el pressupost és molt important perquè un espectacle de focs artificials resulti lluït. En aquest sentit, Antoni comenta que “a partir de 3.000 euros, es poden fer uns focs artificials de 7 o 8 minuts que estiguin bé. És clar que, si es dobla el pressupost i es deixa el mateix temps, seran més de veure. Depèn del temps i del pressupost”.
En quantitat i qualitat, Antoni Jordà no dubta que “València és la terra dels coets, ni xinesos ni històries, els valencians són els que guanyen. No debades, de les 600 empreses de pirotècnia que hi ha a l’Estat espanyol, 400 són al País valencià”. És més, “a València, hi ha molts de doblers. No sé perquè, però hi ha una doblerada. Ara mateix un poblet com Llorito o Caimari, per exemple, es pot gastar entre 1.000 o 2.000 euros per uns focs artificials. Bono, idò, un poblet com aquests però de València, es gasta una mitjana de 10.000 euros en focs artificials”.
Per més que cobreixen el 80 per cent dels focs artificials que es fan a Mallorca, el cert és que Pirotècnia Jordà fa “dos o tres pressupostos bons cada any. Llavors tenim clients particulars, ajuntaments, associacions de veïnats, hotelers, congressos… A més a més, servim empreses dels Estats Units i Sudàfrica, a les quals enviam efectes especials (incendis i bengales) i colors”.
De feina, “ens basta la que tenim aquí. Alguns anys vàrem anar a Menorca, a Eivissa i a Formentera. I, la veritat, quan treies comptes, no ho pagava. Les depeses ens feien reduir massa guanys”. Així i tot “enguany ens han fet presentar un pressupost i un disseny per fer els focs artificials de les festes de la Mercè a Barcelona. No ens agafaran, però, en cas de casos, el pirotècnic català que ens va empènyer a fer-ho ja està entès que els haurà de fer ell”.

55total visits,1visits today

gif ANIMADO Volar-e