PER UN GRAPAT DE POLLENCINS

per-un-grapat-de-esclatasangs

Ma. Magdalena Tortella

Tenia un deute. Un tema del qual volia parlar. Però necessitava temps. Primer, per pair el que vaig veure, després per posar les idees en clar, asseure’m i escriure-les.

Es tracta de la projecció de la pel·lícula Per un grapat d’esclata-sangs, que només un grapat de pollencins anàrem a veure, el passat mes d’octubre al Club Pollença. Sí, fa estona, però val més tard que mai, diuen. A més, el tema al qual he derivat rumiant-ho, no té tant a veure amb el contingut de la pel·lícula com amb el continent. M’explic.

Ador el setè art. Però no guanyaré cap premi Pulitzer per fer-ne crítica. Per tant, m’estalviaré fer massa comentaris sobre la pel·lícula. Ara bé, una cosa és el què, i l’altra el com; el context en què es produeix un esdeveniment determinat. I d’això és del que vull parlar.

Per un grapat d’esclata-sangs és una pel·lícula independent, feta per un grup d’amics PERQUÈ SÍ. Cap d’ells es dedica professionalment al cinema, però han fet dedicat tres anys de la seva vida a aquest projecte. Això, ja té mèrit! Però a més, durant la presentació de la pel·lícula es va fer saber que el pressupost total per a fer el film havia estat de tan sols cent euros, posats de la seva butxaca, sense cap ajuda institucional, és clar! Es tracta de cultura! I això, ja va més enllà de tenir mèrit…

Més enllà que agradés més o menys l’argument, de la realització de la pel·lícula, que els plans fossin o no els encertats o de que la pel·lícula resultés massa llarga o entretinguda, crec que el que s’havia de valorar en aquesta ocasió era que es tractava d’una producció independentment i cent per cent mallorquina. I a aquestes iniciatives se’ls ha de donar suport. No hi ha excuses per no fer-ho! Per què després… Després els pollencins, som ben bons per dir que a Pollença no es fa res, quan no és cert.

Ara ha passat la Fira, i això no compta, ja que si algú va tenir temps d’assistir a tots els actes que hi havia programats, que m’ho digui. Jo no vaig donar a l’abast i a hores d’ara encara passeig la ressaca.

Festes a part, tant abans de la Fira, com en els propers dies, són moltes les activitats relacionades amb cultura que tenen lloc al municipi. Cap de setmana si, cap de setmana no, les galeries d’art inauguren noves propostes. Diversos bars i restaurants del municipi compten amb una completa agenda de concerts, per a diferents públics. També es fan obres de teatre i conferències de diversos caires. Crec doncs, i ara faré d’atrevida, que el problema no és per manca d’iniciativa, és per manca d’interès.

Molt d’esforç de diversos col·lectius que com els creadors de la pel·lícula ho fan sense cap ànim de lucre. Simplement, per aportar el seu granet d’arena a l’oci cultural de Pollença.

Els de la pel·lícula han treballat tres anys per un grapat d’esclata-sangs. Si a les activitats culturals que, més enllà de les institucionals, s’organitzen a Pollença, hi seguim anant un grapat de pollencins… esteim més cuits que un grapat de bolets dins un bon frit.

 

41total visits,1visits today

gif ANIMADO Volar-e