PER SANT BLAI, PANS I ALLS

172
Retaule de sant Blai, manierista S. XVII.

Avui, dia 3 de febrer és el dia sant Blai, una data senyalada tant en el calendari religiós com en l’agrícola. Així, d’una banda, és costum anar a missa i a beneir llepolies per guarir el mal de coll, i, de l’altra, també és temps de sembrar alls.

Sant Blai a Pollença

Al retaule major de l’església de Monti-Sion de Pollença, hi ha una escultura de sant Blai l’autor de la qual és, ni més ni menys, que el poeta Miquel Costa i Llobera.

L’historiador Ramon Rabassa en un article de la revista Cala Murta número 21, titulat “Una altra dimensió de Mn. Costa i Llobera” apunta que “sant Blai, és la més vistosa de les seves escultures”. Tal vegada per aquesta raó fou traslladada des del nínxol central del retaule de sant Blai, situat a la primera capella de l’evangeli, al retaule major de l’església de Monti-sion.

Per altra banda, a la parròquia de la Mare de Déu dels Àngels, es conserva una relíquia que envià des de Malta, el P. Ramon Capafons, l’any 1714.

PUBLICITAT

Els atributs que representen sant Blai són un garfi a la mà, dues espelmes creuades sobre un nin i un porquet.

Vida i miracles

En vida, Blai fou bisbe de Sebaste (Armènia) i patí martiri de persecució en temps de Licini, o de Dioclecià, cap allà el segle IV. Un passatge de la seva vida descriu com fugí de la cova on vivia envoltat d’animals feréstecs que l’obeïen. Ara bé la llegenda més estesa és la que narra Ramon Sargatal al Diccionari dels sants segons la qual “el cos de sant Blai va ser esgarrapat sanguinàriament amb una arpelles i empès a les aigües d’un llac perquè s’hi ofegués. L’estany es va fer sòlid, encara que només per a ell. Dempeus, des del centre, el bisbe va cridar els seixanta-cinc soldats i els va fer amb el dit que hi anessin. Ja es pot endevinar que no se’n va salvar ni un. Després, estirat com un màstil, sant Blai va caminar dignament cap a la riba, on li havien de separar, en sec, la part del cap”.

En aquesta vida llegendària, s’hi afegeix que sant Blai fou autor d’alguns miracles entre els quals el mateix Sargatal assenyala que “va salvar un nen de morir escanyussat per una espina de peix”. En aquest sentit, Joan Soler a l’Enciclopèdia de la fantasia popular catalana, afegeix que “la mare li ofrenà dues candeles i el cap d’un porc -ofrenes pròpies dels difunts-”. Per aquest miracle, és patró contra el mal de coll.

Per altra banda, el mateix Sargatal diu que “va fer que una dona retrobés el seu porquet”. D’aquí que sigui patró dels animals i que, concretament els pastors, creguin que guarda el bestiar del llop com apunta el refrany: “Sant Blai gloriós, guardeu-nos dels llops”. En aquest sentit, Joan Amades al Costumari català apunta que sant Blai “sembla que ha heretat les atribucions i el simbolisme d’alguna divinitat pastoral antiga. Els pobles primitius, en aquest moment de l’any en què s’inicia la recria del bestiar, havien celebrat festes i cerimònies encaminades a afavorir la reproducció i honorar les divinitats protectores del bestiar i dels ramats”.

Advocat contra el mal de coll

Segons apunta Bernabé Dalmau al Santoral, el culte envers sant Blai “s’escampà a Occident a partir del segle XI i té una gran popularitat”. Concretament, per aquestes terres catalanes, sant Blai és advocat contra el mal de coll i de gola, i en aquest sentit és molt venerat.

Per sant Blai, és típic benir panets que després es reparteixen entre els fidels. La presència de pans beneïts suposa la pervivència pagana d’ofrenes o exvots a les divinitats agrofecundants. En aquest sentit, convé recordar que el pa és considerat tant aliment del cos com sosteniment de l’ànima.

Encara ara els feligresos duen a beneir caramels, entre altres llepolies, per no tenir mal de coll al llarg de l’any. A Menorca, apunta Amades “portaven a beneir coques i llesques de pa, que menjaven a l’hora de dinar, i caramels i d’altres dolços de bon guardar, que eren reservats per a quan hom tenia mal de gola. També hi duien oli per untar-se el coll quan se’n sentien adolorits”. Efectivament, a Pollença, el dia de sant Blai, el capellà posa oli al coll dels feligresos amb aquesta mateixa finalitat.

Antigament, segons Amades “havia estat costum que la gent portés a beneir una cistelleta de fruites, que eren guardades per a donar-los la mateixa palicació que als panellets. S’hi portaven amb preferència pomes, condonys, taronges, peres, llimones i raïm. Les cases que tenien bestiar, hi portaven garrofes, i les que criaven gallines, moresc i d’altre gra, destinat a guarir el brom de l’aviram”. El mateix Amades explica aquest costum dient que “mentre el sant estava a la presó, abans de sofrir martiri, una doneta li portà una cistella de fruita tota guarnida i voltada de candeles enceses, i que d’això ve la benedicció de fruita”.

És més, Joan Amades assenyala que “contra la fam i contra la pobresa en general, a Mallorca, invoquen sant Francesc i sant Blai, als quals es dirigeixen amb la següent deprecació:

"Un parenostre a sant Francesc
i a sant Blai
perquè no mos falti pa mai.”

Per sant Blai sembra el teu all”

Sant Blai, el dia 3 de febrer, és una bona època per sembrar els alls, si no ho han fet per l’Advent o pel gener. De fet, sant Blai és advocat dels alls. I si els volen ben coents, han de flastomar fort i ferm mentre els sembren. Enguany el 3 de febrer cau en dimecres i en lluna plena. Per tant, els alls sembrats aquests dies sortiran rodons i grossos. Del contrari, si fos lluna vella, els alls serien petits, llargs i amb més grans.

No sols és temps de sembrar alls, sinó també per les faves: “Sembra faves per sant Blai, i en menjaràs tot l’any”. Siguin alls, siguin faves, aquesta és la millor època per sembrar. No de bades es diu que “Per sant Blai, sembra com et plau”. És més, també se’l té per un sant que fa ploure sobre els sembrats d’aquí que es digui: “A Campos quan hi ha eixut se comanen a sant Blai, i noltros en aquest ball encara no hem begut.”

De totes maneres, el món rural reviu després de les fredors més intenses. De fet, fins i tot alguns animals donen el màxim rendiment, d’aquí que es digui que “Per sant Ramon la bona gallina pon; per la Candelera, la bona i la dolenta, i per sant Blai fins pon el gall”.

Per sant Blai, un pas de cavall”

El dia que s’ha allargat una passa de llebre, una de gall i una de dimoni, acumula més hores de llum que popularment es compara amb una passa de cavall.

A banda d’aquest refrany, sant Blai és un popular home del temps que ha de venir. És així que “Si plou per sant Blaiet,/el darrer dia de fred.” i “Si fa sol per sant Blai/ fred arrai!”. En aquest sentit, és molt més famosa la Candelera (2 de febrer) que, un dia abans de sant Blai, clou el cicle de Nadal o de l’hivern i anuncia com serà la resta de l’hivern. “Si la Candelera riu, el fred és viu; si la Candelera plora, el fred és fora”, o sigui que si fa bon temps, encara queden molts dies d’hivern; mentre que si plou, ben aviat arribarà l’estiu. Aquest refrany es completa amb l’afegitó: “tant si plora com si riu, l’hivern és viu” com volent deixar clar que les temperatures encara són d’allò més crues.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT