PER QUÈ A POLLENÇA DEIM FABIOLA AL TRONCO MOCA?

1567

Fa un parell mallorquí de mesos, l’amic campaneter Rafel Gelabert explicava que havia vengut a dinar a Pollença i, de postres o darreries (però això ja és un altre tema), li havien ofert “Fabiolas”.

Allò que els pollencins nascuts als anys 60 i 70 del passat segle XX associam a les festes d’aniversari de la nostra infantesa o a le reunions de Tuperware que, entre pots de colorins, esdevenien interessants tertúlies de dones, va despertar la curiositat lingüística de Rafel Gelabert. Aleshores, interpelà alguns pollencins, entre els quals jo mateixa, a fi de “treure es gat des sac” per dir-ho amb les seves paraules.

Li vaig respondre que no en sabia l’origen del nom. Però que, a ca nostra, sempre li hem dit “Braç Fabiola”. Vaig demanar a ma mare si sabia perquè li deien “Fabiola”, però, més enllà de la recepta, no va saber donar-me la raó d’aquest nom que, segons Rafel, només es diu a Pollença, ja que a la resta de Mallorca li diuen “Tronc” o “Tronco Moca”.

Orígens

Tanmateix, però, la cosa no va caure al terra i vaig iniciar una recerca ciberespacial. I la primera cosa que va caure va ser la genuïtat pollencina. Arreu de l’Estat espanyol, fan Fabioles, Braços Fabiola, Pastís Fabiola, Troncs Fabiola…

PUBLICITAT

De fet, el 16 d’agost de 2020, Màrius Serra tuitava: “M’acabo de cruspir una fabiola a Corbera d’Ebre (un pastís de coco deliciós), però ningú no em sap dir per què porta aquest nom de reina belga, ni qui li va posar. Ara és quan hauria de dir allò de la màgia de Twitter, però preferiria invocar la gent informada que ho sàpiga”.

Entre les respostes de la suposada “gent informada”, res queda clar, tot i que pren força la idea plantejada per Rafel qui apuntava que tengués relació amb les noces de Fabiola de Mora y Aragón que el 1960 es va casar amb el Rei Balduí de Bèlgica. Segons Gelabert, aquest va ser “un dels primers esdeveniments retransmesos per la TV”.

De fet, Rafel Gelabert apuntava la hipòtesi que “qualcú de Pollença li va ocórrer anomenar així aquest postre en honor a aquesta dona [la reina Fabiola] o bé també podria tenir relació en l’accepció de fabiola com a “sinònim de xeremia, xerovia o fotesa, cosa sense gaire importància”.

La resposta

Lluny de les xarxes socials, a les planes del diari El Punt Avui del 20 d’agost del lluny 2011, el periodista Xavier Grasset apuntava:

“El braç de Fabiola em mira escapçat, tallat al biaix, des de la nevera, on el deso per no devorar-lo tot. És un d’aquells pastissos descastats, d’arrel popular, i que costa de trobar als receptaris. L’últim poble a recuperar la independència, ara que amb la crisi tot clama pels reagrupaments municipals, la Canonja, se n’atribueix la invenció. És clar que és una invenció de ràpida i extensa difusió. I senzilla i gustosa. Un tronc de galetes María Hojaldrada, ben sucades en llet, o en cafè –va a gustos–, i encavalcades en un tou de mantega, sucre, rovells d’ou i coco ratllat. El coco en aquest pastís és la palmera dels focs d’artifici, hi dóna l’explosió exòtica. I ens el trobem encara a la cobertura, amb les clares muntades al punt de neu que li fan de fràgil capa. I si pregunteu encara en trobareu variants, amb xocolata i presència de rom, o de moscatell en la galeta. El braç de Fabiola no necessita cap tipus de cocció, ni de forn, ni de foc. Treu profit de la feina prèvia de les galetes que li fan d’esquelet. És simple i s’ajusta també a les necessitats d’austeritat dels temps que corren. Corre en la memòria culinària d’àvies i mares, i hi ha qui el lliga als anys 60, a l’època en què Balduí de Bèlgica es va casar amb Fabiola de Mora y Aragón, i ocupaven les portades de les revistes del cor. Cada vegada que hi apareixia, jo em mirava bé les fotos, per veure si és que la dolça inspiració havia vingut del braç reial, o si la recepta era directament la del pastís de noces. Tampoc sé si ha fet fortuna a Bèlgica…”

Després d’aquesta bella descripció, qui no es cruspiria un bocí de Braç Fabiola?

Unes postres viejunas

Retornant a les paraules de Rafel Gelabert, aquest dolç “abans era molt típic de les cases mallorquines, i ara és de cada vegada més desconegut”. Aquestes postres viejunas lliga amb l’explicació del campaneter segons el qual “la modernitat i els doblers fan que arraconem aquests menjars, genuïns, senzills, econòmics i boníssims”.

Efectivament, el Braç Fabiola o “Tronco Moca” es fa amb pocs ingredients i molt bàsics. Que es poden trobar a qualsevol botiga i, a més a més, a bon preu. I, si això no bastàs, és molt versàtil, ja que els ingredients es poden adaptar als gustos dels comensals o a allò que tenim dins el rebost.

La recepta

La recepta de la llibreta de ma mare duu: 300 grams de sucre, 300 grams de coco ratllat, 200 grams de margarina, 250 grams de galetes Maria, 2 vermells d’ou, una escudella de cafè amb llet, una culleradeta de sucre vainillat (opcional) i una tableta de xocolata fondant.

Feim un cafè i hi posam la llet freda. Deixam que refredi. Mentrestant mesclam els vermells d’ou amb la margarina. Afegim el sucre. Continuam batent. Posam un parell de cullerades de coco ratllat i remenam ben remenat.

Aleshores, agafam una galeta Maria i la ficam dins el cafè amb llet, només entrar i sortir que no perdi fermesa. Damunt la galeta, hi posam una cullerada generosa del farcit de mantega. I així fins acabar el farcit que tapam amb una galeta Maria mullada dins cafè amb llet.

Deixam reposar el Braç un parell d’hores dins la gelera abans de cobrir-lo amb la xocolata.

Fonem la xocolata al bany Maria o al microoens i anam tapant el Braç Fabiola amb la xocolata voltant, voltant. A mesura que el feim girar, espolsam amb el coco ratllat. Deixam que la xocolata es prengui.

A l’hora de servir, ha d’estar compacte. Aleshores, tallam el Braç Fabiola de biaix, perquè es vegin les retxes.

Com hem dit, es poden adaptar les quantitats i, fins i tot, els productes. Per exemple, dins el cafè amb llet hi podeu afegir algun tipus de licor, podeu substituir el cafè per xocolata amb pols o bé llevar la llet o el cafè, segons els vostres gustos.

Si no vos agrada el coco, podeu canviar-lo per ametla picada o per qualsevol altre fruit sec que tengueu a mà o per xocolata en pols. També es pot canviar la margarina per mantega, serà més gustós.

També podeu posar galetes quadrades en comptes de rodones. Aleshores, però, no serà un braç Fabiola, sinó que serà un pastís Balduí.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT
TOT MARCO digital