PER LA PATRONA, GELAT

268
La Casa de la Neu de Fartàritx del Racó (pujant al Puig Tomir).

Pere Llobera “Morou”

Sempre que anava d’excursió per la zona de Fartàritx i passava per la casa de la neu que hi ha pujant cap al puig Tomir, em feia les mateixes preguntes: Qui degué construir aquella magnífica obra (és l’única casa de neu que encara conserva la teulada), quan es va construir? I fins quan va funcionar?

Aquesta darrera pregunta l’he resolta gràcies a un programa de la Patrona de l’any 1984, on Francesc Bonnín, conegut com don Francesc de Correus, escriu un article titulat NEU DEL PUIG TOMIR I PATRONA. Ell se situa a l’any 1916 o 1917, quan tenia 8 o 9 anys, ja que va néixer el 1908 i conta records de la seva infantesa relacionats amb la Patrona, de quan tots els xics de Pollença jugaven pel carrer, ja fos a baldufa, o a bolles a “toc i pam dues”. Recorda que el dissabte de la Patrona, mentre els homes de la Vila acabaven de fermar les paperines multicolors, ell estava pendent que el capvespre arribassin davant ca seva, en el carrer del Temple, els carros de la neu. S’imaginava la odissea de la recollida dels pans de gel de la casa de la neu del puig Tomir, i després la baixada de les mules amb beasses pel camí de Fartàritx fins al Pujol o la Coma, on carregaven els pans de gel dins els carros i, ben tapats amb palla i saquetes, els duien el més ràpid possible cap a Pollença.

En el programa de 1984 escriu: “Els carros s’arreceraven vora la finestra de la que es avui la barberia d’en Pep Guineu i començaven a descarregar pans de neu d’unes dues arroves per els quatre cafès que hi havia allà a prop. El gran espectacle per noltros era veure xapar un pa amb una serra verduc a quatre mans. Recollíem ràpidament les serradures i en fèiem bolletes que refrescaven les nostres mans de la calor agostenca. Després pensar amb la llepolia anticipada, en els gelats fets amb neu, de productes pollencins: taronja, llimona o metlla. Els gelats costaven un reial (0,25 pessetes) ens bastaria una pesseta per passar la Patrona…”

PUBLICITAT

Les primeres notícies que tenim escrites sobre les cases de neu corresponen a Joan Binimelis, que l’any 1595 va escriure que a la zona de Fornalutx hi havia diverses cases de neu.  A Ciutat l’any 1700 es va fundar la gelateria “Can Joan de s’Aigo” i utilitzaven gel de les cases de neu de la Serra de Tramuntana i també gel procedent de Barcelona els anys de poca neu. Segons he llegit, la Casa de Neu de Fartàritx es va construir a mitjans segle XVIII. A Mallorca, en total hi ha 41 cases de neu repartides per la Serra i 1 per les muntanyes d’ Artà. Està documentat que la darrera casa de neu que va funcionar fou la del vessant oriental del Coll de Comafreda: l’any 1927 es va fer la darrera collita de neu, ja que a Inca es va muntar la primera fàbrica de gel de So Na Monda aquell mateix any.

Supòs que aquest mateix any també va deixar de funcionar la casa de la neu de Fartàritx, ja que segons dades que m’ha passat en Juan Torres l’any 1928 en Damià Cerdà (Damianet) va posar en marxa la primera fàbrica de gel a Pollença. A partir de llavors la gent va començar a comprar bombes “Elma” per fer gelat a casa a força de rodar. Amb això, l’ofici de nevater va passar a la història. A l’any 1929 es va remunten els orígens l’empresa Gelats Valls “Can Butxaca”, i de llavors ençà per la Patrona podem assaborir els gelats i granissats fets a Pollença encara que no siguin fets amb neu del puig Tomir.

Patrona de 2020.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT
TOT MARCO digital