JOSEP MERINO: A BOCCHORIS NOMÉS S’HA EXCAVAT UN 1% DE L’EXTENSIÓ DE LES RESTES

195

Pareix un eslògan, però a Pollença hi ha molt per descobrir… encara. Abans de la fundació de la ciutat romana de Pollentia, a l’actual Port de Pollença hi havia una important població talaiòtica. Bocchoris que, després de la conquesta de l’illa de Mallorca per part dels romans l’any 123 aC, no va deixar d’existir, sinó que es va convertir en una ciutat federada de Roma.

Tal va ser la seva importància que des de l’any 2008 no s’hi ha fet cap excavació i actualment es troba un estat d’abandonament que ja ha estat denunciat per algun grup polític. Per això a aquest número del PiP hem volgut conversar amb Pep Merino, arqueòleg que va dirigir les excavacions que s’hi realitzaren entre els anys 2001 i 2008. A més, Merino també va participar del descobriment arqueològic que més ressò ha tingut a Pollença aquests darrers anys, els esquelets trobats a Can Tereu.

– Com arribares al món de l’arqueologia i quina és actualment la teva feina?

A les primeres excavacions hi vaig assistir durant l’etapa d’estudiant, participant en els projectes arqueològics que aleshores organitzaven tant el Museu de Mallorca com la mateixa Universitat de les Illes Balears. Actualment continuu treballant en l’arqueologia, com a professional autònom i sovint en obres del centre històric de Palma.

– Tu vares dirigir les darreres excavacions que es varen fer al jaciment del Pedret de Bóquer. Què vos trobàreu quan arribàreu a la zona i quin va ser el procés que seguíreu?

Sí, les vaig dirigir juntament amb Maria Magdalena Estarellas. La idea era recuperar i investigar un dels jaciments arqueològics amb els quals crèiem que Pollença s’hi sentia més identificat. La iniciativa partí del mateix Ajuntament i es gestionà com una activitat del Museu de Pollença. En cada campanya es feia una convocatòria de voluntaris que eren sobretot del poble i que col·laboraven en els treballs propis d’una excavació arqueològica: treball de camp, neteja i classificació de materials recuperats, siglat i inventari de fragments ceràmics, difusió, etc. La col·laboració de la família Capllonch, propietària de Bóquer fou transcendental, ja que autoritzaren l’accés a la finca. Comptàvem també amb el suport de l’Associació de Veïns del Port de Pollença, de l’escola i de la biblioteca municipal, que ens cedien les instal·lacions mentre duraven les excavacions.

També et pot interessar:  JOAN BUADES: A LES BALEARS SOM VÍCTIMES D’UN DESNONAMENT MASSIU

– Quines foren les troballes més importants?

Durant aquests anys es descobriren unes habitacions d’època romana ben interessants, amb un trespol molt ben conservat i un dipòsit fet també d’obra, per guardar vi. Aquestes instal·lacions estaven adossades a les restes d’un possible talaiot de planta quadrada que encara es pot veure. Aparegueren també moltes restes de caragols marins fins al punt que pensam si aquí hi hagué un lloc per l’obtenció de la púrpura que s’extreu precisament de la cocció d’aquests animals. També recuperàrem ossos de daina (gamo en castellà), una espècie que era molt freqüent a Mallorca durant el baix Imperi romà.

– Quina és la mida del jaciment i que hi ha ara a la vista?

Només s’ha excavat una petita part, un 1% o 2% de l’extensió de les restes. Les estructures més visibles corresponen a un tram de muralla del talaiòtic final i al talaiot que hem comentat. Les estructures romanes es cobriren en part per evitar la seva degradació.

– Què és el que sabem fins ara de Bocchoris? Quina és la seva importància?

Es considera que el Pedret podria ser un jaciment molt important per conèixer l’evolució de les comunitats del talaiòtic final de Mallorca poc abans de la conquesta romana que fou el 123 aC, i també les seves conseqüències. No obstant també es podrien obtenir informacions sobre els contactes amb els púnics o, fins i tot, amb els grecs. Aquí hem de recordar la recent excavació del vaixell de Cala Sant Vicenç.

S’ha de tenir en compte que Bóquer apareix citada a les fonts clàssiques. En concret Plini ens informa que fou una ciutat federada de Roma, una dada que podria indicar la seva importància i el paper actiu que degué jugar durant la conquesta. Així mateix la troballa de dues inscripcions en bronze, una datada el 10 aC i l’altre el 6 aC ens informen que aquesta comunitat havien adoptat com a patró a dos personatges influents de Roma que havien de vetllar pels interessos dels seus habitants.

També et pot interessar:  Els nostres noms de lloc: ELS MORTS

– Darrerament hi ha hagut queixes pel mal estat del jaciment, on, fins i tot, hi ha hagut abocaments. Com historiador i arqueòleg, creus que són necessàries noves excavacions i un pla de conservació?

La continuïtat del patrimoni arqueològic requereix polítiques actives d’excavació, conservació, difusió. Si no és així, les restes es van degradant a poc a poc.

– També vares ser un dels arqueòlegs presents al descobriment dels esquelets de Can Tereu. Què és el que s’hi va trobar?

Durant les obres de reforma de la casa es varen trobar diversos esquelets humans. Es veu que en aquesta zona hi havia un antic cementiri. Com que es va avisar a la Guàrdia Civil, a més dels tècnics de patrimoni històric del Consell de Mallorca, intervingueren jutges i forenses. En qualsevol cas eren morts que havien de tenir sobretot un tractament arqueològic, per ser molt antics.

– Què és el que sabem fins ara dels esquelets? S’estan analitzant per fer una datació exacta?

Pel fet que els morts varen aparèixer sense cap tipus d’aixovar (moneda, joia, recipient) la seva datació és més problemàtica. En qualsevol cas els fragments ceràmics que trobàrem entre la terra que cobria els morts era sobretot d’època islàmica. Però si hem de fer cas a la disposició dels cossos, no són morts islàmics i per tant creiem que podrien ser de després de la conquesta catalana de 1.229.

– Crida molt l’atenció l’estatura d’un dels esquelets, són habituals troballes com aquesta?

Es tractava sens dubte d’un individu robust i fort. De totes maneres l’altura dels esquelets a vegades crea falses expectatives que es corregeixen durant el seu estudi al laboratori.

– Com arqueòleg, quina altra zona de Pollença t’agradaria excavar?

Pollença compta amb jaciments arqueològics de gran valor i interès tan científic com per la seva visita pública. Personalment em sent més còmode amb els jaciments romans. Continuar el projecte de Bóquer no estaria malament.00

gif ANIMADO Volar-e

Leave a Reply

avatar
  Subscribe  
Notify of