PENYES I PENYALS (III)

139
El Penyal Roig.

Juan M. Torres Velasco – jmtorres953@msn.com

(continuació. pots llegir els dos lliuraments anteriors: primer i segon.)

A la vall de Bóquer hem recollit els següents topònims relacionats:

1.- La penya dels Bocs. La Gran Enciclopèdia de Mallorca i el Corpus de Toponímia de Mallorca, de Mascaró Pasarius, la situen entre el puig Garballó i el pou de les Egos, en Formentor.

PUBLICITAT

2.- La penya del Corb,entre la urbanització Llenaira, can Bessó i Llenaira.

3.- El penyal del Gat: Entre Llenaira, el Putxet de Gotmar i la Vinya dels Frares.

4.- La penya de l’Hort: Entre el pou de les Egos, el puig Garballó i la penya dels Bocs, a la península de Formentor.

5-6-7-8.- Segons Joan Cànaves “Suavet”, a la serra de la Punta, just davante can Suavet, entre l’edifici de la Telefònica i can Suau, tenim un parell de penyals com ara, la penya de can Mestrança (5), el penyal del Migdia (6), la penya de la Gorra (7) i les penyes de l’Ullastre (8).

9.- La penya del Migdia s’aixeca notòriament a l’inici de la península de Formentor, entre el coll de la Creueta i el Morral. L’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria, a la seva obra “Les Balears descrites amb paraules i imatges”, ens fa la següent descripció: “El camino sigue en línea recta desde el muelle por la orilla del mar hasta llegar a un promontorio situado en el centro del valle de Aubercuix y en el que se halla la casa del mismo nombre. Al extremo de este valle se levanta la Peña del Middia, una roca rojiza.” També el poeta Bernat Cifre Forteza en fa referència a la seva obra “Geografia lírica”.

10.- La penya de la cova dels Morts es troba a Formentor. Citada per l’historiador Gaspar Valero Martí al llibre “Camins i paisatges”. Joan i Vicenç Sastre en “Mallorca vora mar” escriuen que té “388 metres d’alt, que guaita sobre la punta i el Racó de les Fonts Salades. Aquest punt permet observar la resta de la cadena muntanyenca rematada pel cap de Catalunya, del tot semblant a un enorme dit gros separat.”

11.- La penya Llarga s’aixeca a Llenaira.

12.- El puig de la Penya: Entre el Pal i el coll d’en Burgat, a la península de Formentor, segons la Gran Enciclopèdia de Mallorca.

13.- El penyal Roig ho podem veure per damunt de les cases de la possessió de Bóquer, entre el Morral, la vall de Bóquer i el Bosquet. L’Arxiduc, a l’obra anteriorment citada, diu “El pico rojizo que se levanta por encima de Boca se llama el Peñal Roix; el que se yergue a su izquierda, la Atalaya Vella, y vienen despues la Silla den Masson y la Sierra de Gommá.”

També Joan i Vicenç Sastre, a l’obra abans esmentada, senyala que “en el cim ens sorprendrà la presència d’uns recintes emmurallats que tanquen l’accés al cap curucull. El perímetre inferior conserva un portal monumental mig esbucat, orientat a l’est. S’hi poden apreciar també compartiments i formes d’habitatges. Amb tota certesa, estracta d’un lloc defensiu prehistòric, però de cronologia imprecisa.”

El Catàleg de Protecció d’Edificis i elements d’interès històric, artístic, arquitectònic i paisatgístic del terme municipal de Pollença descriu el cim com a “Conjunt de diferents trams de murada que protegeixen l’accés al cim del penyal on se situen les restes indeterminades d’una edificació. A distintes altures es localitzen tres trams de murada de longituds decreixents cap al cim, mesurant la major d’elles 90 metres de longitud. Els murs assoleixen una gruixa de 1,5 metres i una alçada de 1,5 metres. A una distància de 25 metres al sud del cim es localitza una naveta o plataforma de 3 x 6 metres.

14.- També rep el nom de Penyal un escull a la banda dreta de Cala Figuera, entre la Pesquera de l’Amo i la platjola.

15.- Finalment, el morro del Penyal o morro de Bóquer fa referència a un accident de la costa pollencina, concretament a la punta situada a l’extrem de la serra del Cavall Bernat, que separa la cala de Sant Vicenç i la cala de Bóquer. En el mapa del Cardenal Despuig (1785) figura com a Morro del Pañal; a la “Carta esfèrica de la Isla de Mallorca y sus adyacentes”, de Vicente Tofiño de S. Miguel (1786) apareix com a “Morro del Piñal”; Gerònim de Berard, en el seu llibre “Viatge a les viles Mallorca”, de l’any 1789, el cita com a “Morro del Piñol”; i al Mapa de les Illes Balears de 1851 obra de Francesc Coello està grafiat com a “Morro del Peñal”. Aquestes diferències en la escriptura dels topònims són bastant freqüents en les cartes i mapes antics, per errors en la transcripció alhora de copiar el nom.

(Continuarà.)

El penyal Roig i la penya del Migdia.
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT