“PATRONA. f. FESTA AMB NOM DE DONA”, UN NOU RELAT A PARTIR DE LA FOTOGRAFIA

123

Maria Mercè Marçal escrigué a un dels seus poemes “Recuperem l’orgull de dir-nos dones!”. Vint anys després de la mort de la poetessa, pot ser el moment d’aplicar-ho també per les nostres festes patronals. Aquest és l’objecte de “Patrona. f. Festa en nom de dona”, una exposició de fotografies que s’inaugurarà demà, dia 28 de juliol, a les 20 hores, a Can Llobera. L’exposició cerca posar al centre de la festa a les dones i el sentiment “patroner” compartit per tothom.

“Patrona. f.” sorgeix d’una iniciativa del fotògraf amateur pollencí Antoni Maria Rosselló Company. El 2 d’agost de 2017 va ser el primer any que no es va vestir pel Simulacre, canviant l’espasa sarraïna per la càmera. Davant la posició neutral que li oferia l’objectiu va descobrir una nova Patrona, situant-se en una posició en la qual mai abans s’havia trobat. De les que va veure, algunes actuacions no li van agradar; i d’altres, el van portar a la reflexió. El fruit d’aquest procés reflexiu, acompanyat d’un any en què el feminisme ha replantejat les bases de la societat, ha estat aquesta exposició. Per passar de la idea al fet, es posà en contacte amb l’Ajuntament de Pollença, amb les àrees d’Igualtat, Cultura i Museu. Així és com l’Ajuntament ha ofert i aportat tota la col·laboració i implicació per poder fer realitat el projecte.

Faltava el més important: les dones. Si una cosa estava clara és que el projecte no era únicament del fotògraf, sinó que era una feina global, en què la dona és la protagonista, qui definirà els sentiments, les emocions, les mirades i les expressions. El missatge havia de ser el que elles marquessin. Així va ser: amb l’ajuda de les xarxes socials i de comunicació s’aconseguí un grup nombrós de pollencines que s’ha implicat i se l’ha fet propi. Després de reunions, missatges i sessions amb elles és quan el projecte pren forma i contingut. Així, la dona se situa al centre de l’exposició. Totes elles han relatat una nova història de la Patrona. Una història que mereixia ser contada i ara se’ns ofereix la oportunitat de conèixer-la. Al final, el que fa el fotògraf és complir la dita: una imatge val més que mil paraules.

També et pot interessar:  AMADOR EXPOSA “MEMÒRIES [PROCESSOS]” A LA MAIOR

El missatge encara no és complet. Manca el que tots els pollencins i pollencines, com tu, donin quan visitin l’exposició. Dia 28 de juliol, a les 20 hores, no s’inaugura sols l’exposició. En aquest moment no s’acabarà el projecte: és sols l’inici del camí. L’única diferència és que ara qui marcarà cap on anem serà tot el poble de Pollença a través d’un debat necessari per afrontar, per primer cop, quin ha de ser el paper a la festa de la meitat de la nostra població.

Parafrasejant la poetessa, no basta reivindicar-nos com a dones, sinó també com a poble. Pot ser és el moment de plantejar-nos un nou relat de la Patrona. Un relat fruit del debat, de l’art, de l’emoció, de la fotografia… Un nou relat com la mateixa paraula Patrona, en femení, en nom de dona.