“PASSAR GUST FENT FEINA AMB AQUESTA NOVA NORMALITAT”

540
Maria Morro és la directora d'AFAMA des de l'any 2013.

L’any 2006 Maria Morro va començar a treballar a l’Associació de Familiars i Amics de Malalts d’Alzheimer (AFAMA). Des de fa set anys, n’és la directora i mai no hauria pensat que viuria una situació com l’actual, marcada per la pandèmia del coronavirus.

Després de l’aturada del confinament, poc a poc es varen anar reprenent els serveis. Ara es tracta de “passar gust fent feina amb aquesta nova normalitat”, diu a l’hora que reconeix que “és una altra manera de fer feina, més tira a tira, amb més concentració per decidir què s’ha de fer en cada moment, sobretot pel que fa a les desinfeccions. Però tota l’activitat s’ha reprès i qualitativament no ha minvant en res. Abans fèiem molta feina amb grup, ara és més individual”.

Més enllà d’això, “jo només tenc paraules d’agraïment”, assegura després d’haver agraït la comprensió de les famílies, la bona disposició dels professionals i, per suposat, la confiança de la junta directiva.

– Com vàreu rebre la notícia del confinament?

PUBLICITAT

– No ens ho esperàvem. Vàrem tancar pensant que aquella situació duraria una setmana o, com a molt, quinze dies. Aquests quinze dies es varen convertir en un parell de mesos.

Ens en vàrem anar el divendres i vàrem dir ja veurem aquestes hores com ho feim, si les llevam de vacances… Això era el divendres. El dilluns ja vàrem veure que això anava per llarg i ja plantejàrem els ERTO a la gestoria.

– Tothom sap que AFAMA és una entitat dedicada a persones amb Alzheimer, però, administrativament què és?

– Som una entitat privada sense ànim de lucre. No depenem directament de ningú, però depenem de tots. Tenim subvencions de diferents conselleries del Govern de les illes Balears i també de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS), així com dels ajuntaments de Pollença i d’Alcúdia. També tenim ajudes d’entitats privades com Colonya i CaixaBank. I, evidentment, una part molt important de la financiació procedeixen dels socis d’AFAMA i de les donacions. Totes les fonts són importants.

– El 21 de setembre és el Dia Mundial de l’Alzheimer, la situació sanitària dona poc marge d’organitzar activitats. Fàreu alguna cosa?

– Vàrem pensar de fer alguna cosa, però al final acordàrem que enguany no és moment. No hem de córrer cap risc. L’únic que farem dia 21 de setembre, que és el Dia Mundial, serà anar a la Ràdio per xerra un poc sobre el que no hem fet i allò que feim.

– No heu tengut cap cas de covid-19?

– No. Fa estona una cuidadora va donar positiu. De moment, no n’hem tengut, però el risc zero no existeix.

Sí que hem pres moltes mesures per minimitzar les conseqüències si tenguéssim un cas positiu. Ho tenim previst. Nosaltres tenim dos centres: el Centre de Dia i el Centre d’Estimulació, llavors tenim despatxos. Per sort, tenim dues entrades independents per al Centre de Dia i per al Centre d’Estimulació. Això ens ha facilitat molt la feina. Hem separat completament allò que és Centre de Dia d’allò que és Centre d’Estimulació. Els usuaris ja estaven separats, perquè tant en persones com en horaris ja és diferent. Però els professionals fèiem feina indistintament tant en un Centre com a l’altre en funció de les necessitats. Això s’ha acabat. Ara hi ha un equip al Centre de Dia i un altre, al Centre d’Estimulació. Si ens hem de dir alguna cosa, ens comunicam a través del pati que també està delimitat, mantenint les distàncies.

En fer fred, ja veurem. Però ara mateix ho tenim molt bé, aquests finestrals que donen al pati ens permeten tenir les sales ventilades, però també ben il·luminades. La veritat és que aquest local té unes condicions molt bones, té pati, tenim hort… i això ens dona tranquil·litat. No hem de coincidir els dos grups ni els dos equip, perquè seria més fàcil en cas d’un possible contagi.

De fet, les reunions també les tenim separades. Fins ara les hem fetes online, però, a partir d’ara les farem presencials i, evidentment, l’única que coincidirà, seré jo.

També ens va facilitar la reincorporació després del confinament.

– No heu hagut de fer cap canvi, aleshores?

– Bé, vàrem haver d’instal·lar uns banys exteriors per al personal, ja que el personal usava els banys de la Residència, però ara és impensable posar un peu dins la Residència o a l’inrevés.

Aquests banys disposen també d’unes taquilles, perquè, fins ara el personal només duia una bata, però ara duim uniforme sencer i el personal deixa la roba a les taquilles. Hem d’agrair l’Ajuntament que ens instal·làs aquest bany i que també en pagui el lloguer. Durant el dia es fan moltes desinfeccions al llarg del dia i quan canviam de grup al Centre d’Estimulació.

– A nivell organitzatiu, ha canviat molta cosa?

Al Centre d’Estimulació, hem fet dos grups que vénen tres dies a la setmana, dilluns, dimecres i divendres. Uns venen al matí i uns altres al capvespre. Un grup de lleus que també ve dilluns, dimecres i divendres. Cada vegada que hi ha un canvi de grup, es desinfecta tot. Els lleus venen una hora i mitja, i són més autònoms, i vénen a partir de les sis i mitja.

Per altra banda, hem substituït les taules grosses per tauletes individuals que ens ha deixat el CEIP Joan Mas i ens han permès poder mantenir les distàncies. Amb aquestes taules, cada usuari disposa de quatre metres quadrats per a ell. A més a més, pot tenir el seu material dins una capseta que guarden davall la taula i la bosseta amb la mascareta penjada al ganxo. I és que, de moment, deixam que, quan estan asseguts i respectam els dos metres de distància, puguin anar sense mascareta.

– Ens explicau com va sorgir el projecte de les bossetes?

– La idea de les bossetes va sorgir, perquè trobàrem que no era higiènic tenir les mascaretes penjades al ganxo de les taules. A més a més, teníem moltes teles i, com que, a na Dolores, li agrada molt cosir, li vàrem demanar si podia fer unes bosses de roba per guardar les mascaretes.

D’aquí va sortir la idea. Per què no en feim per vendre? Aquí tenim un sastre i clar disfruta molt, els agrada. Quan érem petites, sempre ens ensenyaven a cosir. A elles, els agrada molt també, sempre han cosit. Per tant, ens ha anat molt bé. Llavors sempre tenim voluntaris que ens ajuden, sinó no seria possible treure’ns tantes al mateix temps.

– Quants usuaris teniu ara mateix?

– Ara mateix, al Centre de Dia, hi ha 22 usuaris. En condicions normals, en podíem tenir fins a 30, però ara ens falta espai per poder cobrir totes les places.

I, al Centre d’Estimulació, hi ha 14 persones a cada torn. Per això, només poden venir tres dies a la setmana, perquè els altres dos els reservam per a un parell de persones que no s’han pogut incorporar als grups i també possibles casos que ens arriben de servei.

Allò que no hem obert és els dissabtes per minimitzar el risc, perquè tant el personal com els usuaris eren mesclats i tota la feina de separar durant tota la setmana se n’anava en orris. Feien una feina més lúdica els dissabtes. Això era molt complicat. De moment, els hem deixat.

Ho exposàrem a les famílies. La situació no és normal. I vull agrair les famílies per tota la paciència, la comprensió i el suport que ens han donat durant aquests mesos durant totes les decisions que hem hagut de prendre.

– Quan obríreu?

– La indecisió del moment ens va marcar. Obrírem quan vàrem tenir l’autorització de la conselleria de Salut i l’IMAS ens va confirmar que podíem obrir. Primer obrírem el Centre de Dia i després el Centre d’Estimulació. Hem tengut contacte directe amb IMAS, que era el nostre connector amb Salut. Nosaltres demanàvem a l’IMAS i sempre hem estat molt pendents d’allò que ens deien. A mi, com a directora, m’han donat molta tranquil·litat i molta seguretat a l’hora de prendre decisions, perquè sabies que t’havien autoritzat.

La conselleria de Salut, ara mateix, va per davant.

– El transport?

– També posàrem en marxa el transport, però només se’ns permet ocupar el 50 per cent dels vehicles i, en el nostre cas, dins la furgoneta només se’ns permet 4’5 persones. A més a més, amb el xofer hi ha d’anar una persona que l’ajudi; o sigui que hi poden anar dos o tres usuaris. Abans de la pandèmia, fèiem dos viatges amb la furgoneta plena. Ara això no és possible, perquè hauríem de fer quatre viatges. Això no és possible ni econòmicament ni funcionalment, perquè els darrers arribarien aquí a les 12’30!

Quan els explicàrem la situació del transport a les famílies, contractaren un taxi pel seu compte i això ens ha anat súper, perquè ens permet tenir separat fins i tot el transport, ja que els dels Centre de Dia venen amb la furgoneta i els del Centre d’Estimulació, amb taxi que han contractat pel seu compte.

– De personal, quants sou?

– Som 16 persones. Progressivament, hem anat reincorporant la gent dels ERTO. Sí que és vera que, de moment, no tothom fa la jornada que feia abans del confinament. A mesura que hem anat obrint serveis, hem anat traient la gent dels ERTO. Ara no podem anar per tot i, poc a poc, els hem anat incorporant com hem pogut. Personalment, estic molt agraïda amb tot l’equip d’AFAMA per l’esforç d’acceptar les propostes d’AFAMA. L’equip és un 10 i sempre amb bona disposició.

Ben segur que, com a persones, no ho hem pogut fer bé per a tothom. Hem comès errors, però sempre ho hem fet el millor que hem sabut.

– I tot plegat marcat amb una caiguda d’ingressos?

– Els ingressos s’han reduït molt. Abans teníem 30 persones, 28 el matí i 28 els capvespres. Ara no els podem tenir. A més a més, no podem fer actes lúdics. I això hem d’afegir la despesa que suposa la covid-19, una despesa brutal: mascaretes, epis… Aquí sempre hi ha mascaretes i no hi ha límits d’ús. Tots duim uniforme, però, a l’hora dels banys, se posen una bata i tenen mascaretes de ff2 per si consideren que hi ha risc. Llavors tenim epis i, per suposat, disposam d’un espai d’aïllament per si tenim la sospita que algú presenta símptomes compatibles amb covid-19. Aleshores, s’activaria el protocol específic per aquests casos. Aquest pla el tenim previst.

Nosaltres el desinfectant ja el teníem abans, tant de mans com per al centre. El bany es feia després de cada ús, però la neteja només es feia abans d’entrar.

Tenim una empresa de neteja que, segueix venint i fa net, però nosaltres feim la neteja durant la jornada.

– A les dificultats econòmica, s’hi deuen afegir dificultats “humanes” a l’hora d’haver de triar qui continua i qui no.

– És vera que la selecció va ser fàcil. Quan tancàrem al Centre de Dia, hi havia 28 persones, no estava ple. Quan tornàrem obrir, només podíem tenir-ne15. En aquest sentit, la llei ens va facilitar la selecció, perquè deia explícitament que s’havia de prioritzar aquelles persones que tenien una ajuda de dependència vinculada al servei i nosaltres en teníem 15.

Llavors també cadascú, en funció de la seva situació personal, va triar si seguir o no.

Quan ens varen dir que, en funció dels metres, podíem passar de 15 a 22 persones i s’anaren incorporant segons la necessitat. En aquest moment, ens vàrem trobar amb alguna família que hi havia membres que no tenien feina i ens varen dir que podien ser els darrers, que començassin els més necessitats…

Les famílies han estat comprensives i, des que hem obert, han pogut començar dues persones noves per totes les circumstàncies exposades i altres com que dues persones de la Residència que ara no poden venir… Tot plegat els números ens han anat a favor, no hem hagut de prendre decisions molt dràstiques de gent molt necessitada que no hagi pogut iniciar, més poc o més molt, el servei.

– Com valorau la feina d’ara mateix a AFAMA?

– Ara feim feina d’una altra manera. Abans hi havia molt de contacte, ara una besada, ara una estreta de mà… aquí hi havia només una taula i, al voltant, n’hi seien deu. Ara tenim deu taules i la situació no és la mateixa. Ens costa no tenir contacte, n’hi ha que són sord, n’hi ha que no hi veuen… Cada vegada ens hi acostumam més. Ara es tracta de passar gust fent feina amb aqueta nova normalitat, crec que és el que hem de fer.

PUBLICITAT
TOT MARCO digital
PUBLICITAT

– I els usuaris com ho duen?

– Els usuaris s’adapten. Quan va fer dos o tres dies que havíem tornat, vaig tenir la sensació que no ens havíem anat. A pesar que tot és tan diferent.

Llavors, et trobes amb situacions en què una família s’ensorra i necessita aquella abraçada i tu li dius, la pots sentir, perquè jo te la don, però no et puc tocar. Són moments en què dius, les coses han canviat molt.

Jo només tenc paraules d’agraïment per tot. És una altra manera de fer feina, més tira a tira, amb més concentració per decidir què s’ha de fer en cada moment, sobretot pel que fa a les desinfeccions. Però tota l’activitat s’ha reprès i qualitativament no ha minvant en res. Abans fèiem molta feina amb grup, ara és més individual”.

No vull acabar sense agrair a la junta directiva, pel suport i la confiança dipositada amb mi.

PUBLICITAT