“ OSSOS ” AL XXIV CURS D’HISTÒRIA DE POLLENÇA

142

Avui, divendres 2 de febrer, a les 20,30 hores, al Club Pollença, comença el Curs d’Història de Pollença amb la conferència de la metge forense i directora de l’Institut de Medicina Legal de Palma, Consuelo Pérez Luengo, sobre “El que ens expliquen els ossos”.

Pérez Luengo versarà sobre les possibilitats d’informació antropològica i històrica que ofereixen les restes humanes, especialment els ossos. En altres paraules, posarà en valor el cos humà per informar-nos sobre el passat des del punt de vista de la medicina legal i l’antropologia física. I el més interessant és que això es farà en base als esquelets trobats a can Tareu l’estiu de 2016 i que ha estudiat la mateixa forense. Una oportunitat única per conèixer el quan, com i que va passar en aquell indret.

El Curs d’Història de Pollença de 2018

El curs d’Història de Pollença 2018 ha optat per tractar un tema que ha estat de molta actualitat al nostre municipi i a Mallorca els darrers mesos. Es tracta de tot el relacionat amb les troballes de restes humanes arran de les excavacions de Porreres, relatives al període de la guerra civil, i de can Tereu, on aparegueren uns esquelets encara sense datar. A més, fa unes setmanes es va parlar d’unes altres restes aparegudes a la zona de Sant Vicenç.

Tot plegat suposa un incentiu més per a l’estudi d’uns dels aspectes més importants de la humanitat, com és el de la mort i els ritus funeraris associats. De fet, l’evidència més perdurable de la vida en societat són els ossos humans en les seves sepultures. Es tracta, segurament, del primer símptoma d’humanitat que ens diferencia dels animals. Rere les restes i les formes d’enterrament s’amaguen creences religioses, tradicions funeràries, finalitats d’ostentació social i de relacions de poder, valors de la comunitat, aspectes antropològics de caràcter individual, així com de l’entorn i del paisatge local. La mort com una mena de condensació de tota la vida. I a més, el seu estudi esdevé una eina fonamental perquè l’historiador pugui reinterpretar el passat.

També et pot interessar:  LES PINTURES DE SASHA S’EXPOSARAN A L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DEL PORT DE POLLENÇA

L’home i la mort

Evidentment, la relació de l’home amb la mort no sempre ha estat igual. En el transcurs de cada època s’ha caracteritzat per la pràctica de diversos rituals amb accions de gran contingut simbòlic, utilitzant estructures funeràries més o manco complexes que han anat canviant amb el pas del temps.

A pesar que els homes i les dones de cada època s’han relacionat d’una forma específica amb els seus avantpassats, consideram, seguint a Philippe Aries, que aquesta es podria reduir a dues. En una primera etapa, que arribaria fins al 1800, la mort estava domesticada per bé que era sempre present. És a dir, era pròxima, familiar i insensibilitzada. Situació lògica, atès el seu caràcter quotidià i imprevisible. L’home superava la consciència de la finitud de la vida mitjançant la creença en el més enllà que li proporcionaven els mites i la religió. També ho feia amb la memòria dels essers estimats, per la qual cosa retenia els morts al costat dels vius. Així, els enterraments s’efectuaven dins el mateix casc urbà, fins i tot, a les pròpies esglésies, com tenim perfectament documentat a Pollença.

La mort avui

En l’època actual, la relació amb la mort ha canviat radicalment. Ara, desposseïda dels atributs màgico-religiosos i reduïda al fet físic del traspàs,és dominada per l’individualisme, la secularització i la medicalització de la societat, que ha suposat una reducció de la mortalitat i un allargament insospitat de l’esperança de vida. És quasi una victòria de la vida que finalment és un miratge. Per això els difunts fan més nosa que mai. Des de principis del segle XIX assistim a la seva progressiva ocultació perquè és l’evidència d’una derrota que atemoreix i causa horror. És el que explica la separació radical de la societat gràcies a la utilització dels cementeris rurals, una realitat a Mallorca a partir del 1820. En els darrers anys, fins i tot, els hospitals, els tanatoris públics i els serveis funeraris allunyen els propis familiars i amics del difunt.

També et pot interessar:  UNES FESTES DE SANT VICENÇ AMB MOLT D’ART

Així mateix, el tractament funerari sempre s’ha mantingut lligat a la cultura dominant. Avui segueix transmetent un significat i una interpretació pròpia de cada indret, sense deixar de reflectir el món global i amb tendència a la multiculturalitat en què vivim. I, per suposat, està íntimament lligat al capitalisme realment existent.