ORÍGENS DEL PRIMER DE MAIG A POLLENÇA (I)

372
“El quart estat” (1901), obra del pintor italià Giuseppe Pellizza da Volpedo.

Pere Salas Vives

Si hi ha una celebració obrera arrelada en l’imaginari col·lectiu, aquesta és la del primer de maig. No debades és dia festiu a la major part d’Europa, encara que no als EUA, indret directament lligat als seus orígens. Com és sabut, es va instituir al Congrés Obrer Socialista celebrat a París el 1889, com un homenatge als màrtirs de Chicago, uns treballadors anarquistes executats pels fets de Haymarket el 1886. Des d’un primer moment i, en línies general, els seus objectius no eren revolucionaris sinó reivindicatius de millores laborals, en uns moments en què el capitalisme era més salvatge que no ara. Tan salvatge que una simple vaga o manifestació podia acabar amb incomptables manifestants morts a mans del foc real de la policia o l’exèrcit, com va ocórrer en el famós tiroteig de Fourmies, França, el 1891. En aquells moments una de les reivindicacions estrella era la consecució de la jornada de vuit hores. No cal dir que aquesta mena de demandes varen començar a formar part de l’agenda dels partits socialistes.

A Pollença, una de les primeres notícies que he pogut recopilar del nostre arxiu municipal data del 1905, per bé que és indirecta ja que probablement encara no es fes cap tipus de celebració en aquella data. Es tracta d’una carta que envià el governador civil al batle, el 19 d’abril, en què li feia arribar, com a la resta d’autoritats locals, el següent telegrama tramès pel ministre de la Governació: “Próxima la fiesta del primero de Mayo que celebra elemento obrero procede que V. adopte las oportunas medidas de previsión para evitar alteraciones del orden, no impidiendo la celebración de mítines pero exigiendo se dé cuenta por escrito del lugar y la hora en donde hayan de celebrarse, enviando Delegado de su autoridad con instrucciones y exigiendo se identifique la persona que presenta el escrito, dé cuenta preveniéndole que responderá en nuestro término de toda perturbación que se produzca.” Els batles també havien d’autoritzar les manifestacions que se solien produir un cop acabats els mítings per dur al representant del govern les conclusions assolides, “salvo que tuviera fundados temores de alteración del orden en cuyo caso deberá prohibirla”.

PUBLICITAT

No ens consta que en aquest any hi haguera cap alteració de l’ordre públic important a Mallorca i, molt manco, a Pollença. De fet, a mesura que avançaven els anys, el primer de maig va anar incorporant elements lúdics, de tal forma que s’anava convertint més en una festa que no en un acte reivindicatiu concret, i molt manco violent, la qual cosa no deixa de ser important, ja que suposava un factor de cohesió de la classe obrera. En certa forma, l’obrerisme desenvolupava el seu propi ritual secular, imitant l’Església i com ja havien fet els republicans. Per altra part, no podem deslligar aquesta mena d’actes del sorgiment de l’associacionisme obrer i/o d’esquerres de forma paral·lela a la difusió del socialisme, també a Mallorca.

La primera celebració d’aquesta festivitat a Pollença que he pogut documentar correspon al 1914. Concretament, l’associació de picapedrers, oficialment “Círculo de obreros albañiles” va dur a terme alguns actes ja que consta al seu llibre de comptes 63 pessetes el dia 2 de maig. No sabem en què consistiren i el més probable és que ja es vingués celebrant des del 1912, any de constitució de l’agrupació, vinculada des dels seus inicis al Partit Socialista de Pablo Iglesias i a la UGT. El 1915 les notícies es concreten un poc més. En el mateix llibre foren anotades les següents despeses sota l’epígraf “Gastos 1º de Mayo”: 17 dotzenes d’ensaïmades i 13 de xocolata, 9 lliures de galetes, anís “bueno y anís simple”, vi, tabac i “purillos”. A més, també s’aprofità per col·locar una senyera -no sabem quina- a l’exterior de la seu, inauguració que es feu sota una “serenata” i de la llum de les bombetes elèctriques, segurament les primeres amb què comptava la societat. Tampoc no va faltar, curiosament, una missa per als consocis, fet que recorda les actuacions dels antics gremis i no tant uns obrers socialistes sindicats. Podria ser que fos l’únic any que se celebràs, ja que no ens consta despeses per rituals religiosos en anys posteriors. La suma total arribà a les 74’25 pessetes, el que no deixa de ser una quantitat elevada per a l’època.

Imatge antiga d’un passeig cap a Formentor amb aturada per visitar el Colomer.

El fet que el 1916 i 1917 no trobem despeses per aquest capítol sembla indicar que la celebració encara no estava arrelada. El 1919, en canvi, tornen a aparèixer les despeses per ensaïmades i galetes. Però són molt inferiors que el 1915 i més encara ho serà el simple refresc a què es reduirà la celebració els dos anys següents, per bé que el 1921 s’hi afegeix la novetat d’una funció teatral. S’ha de recordar que estam en plena crisi provocada pel final de la Primera Guerra Mundial. El 1922 la tendència canvia, el primer de maig costa 161’65 pessetes. Tanmateix no suposa un gran increment respecte als anys anteriors ja que estam en un període fortament inflacionari. El 1923 se celebrà en termes semblats, però sense funció teatral. Podem concloure, per tant, que en aquesta primera etapa, el primer de maig era més aviat una celebració lúdic festiva, destinada a cohesionar l’associació de picapedrers i a donar-li visibilitat davant la resta de la comunitat. No ens consten manifestacions ni mítings político-sindicals, encara que no podem dir la darrera paraula al respecte.

A partir del 1924 entram en una segona etapa. Són els inicis de la dictadura de Primo de Rivera i, tot i que el sindicat socialista no va ser il·legalitzat, va veure restringida la seva activitat. Respecte al primer de maig, la principal novetat és que ara es prohibeixen per llei tots les activitats a l’exterior. La circular que rebé el batle de Pollença del governador civil el 26 d’abril, especificava que no s’havien de permetre manifestacions a la via pública ni mítings a l’aire lliure; encara que sí es podien fer en llocs tancats, així com vetllades teatrals organitzades per les societats obreres en els seus domicilis socials, sempre que prèviament es complissin els requisits de la llei de reunions i reglaments d’espectacles. Certament, la preocupació per part de les autoritats pel manteniment de l’ordre públic que acompanyà, sense fonament pel que sabem, el naixement de la celebració, es va extremar en aquest període.

Curiosament, els anys de la dictadura són els primeres en què documentam actes a l’exterior del local social. Com ho varen fer perquè no els multassin o reprimissin? Mol senzill, organitzaren un dinar al Puig de Maria el 1924 i el 1925. Els següents anys se celebrà en termes semblants, encara que no podem especificar els actes fins al 1932, en plena Segona República. En aquest any i el 1933, l’excursió, per bé que no sabem a on, continua com a l’acte central. Però el 1934 la festa va tornar a canviar de format. A les actes del “Círculo” s’acorda que la festa del primer de maig se celebri de la forma següent: “por la mañana chocolate y ensaïmada, por la tarde café y copa, y por la noche baile, todos estos actos se celebraran en el salón social” S’ha de destacar que des dels orígens, la festa servia per regularitzar les quotes dels socis, car no podien participar en els refrescos, àpats i excursions aquells que no estiguessin al corrent del pagament. És de destacar que, a diferència de les omnipresents ensaïmades, el primer míting no ens apareix fins el 1935. En aquesta edició, en què la crisi econòmica del 29 havia arribat amb força al municipi i la conjuntura política no era favorable el moviment obrer, la festa es va decidir amb una votació entre els socis, on se’ls va donar a elegir entre un dinar, una conferència o no fer res. 23 votaren aquesta segona opció, però la majoria optaren per la conferència.

S’ha de recordar que només analitzam les dades d’una associació obrera, que si bé va ser la primera de Pollença, durant els anys trenta se n’hi afegiren d’altres, com La Confianza, que va ser molt més activa que no el Círculo. Per tant, durant la Segona República aquesta festa va ser molt més rica del que es pot deduir de la informació donada en aquest article. No així abans d’aquest període.

PUBLICITAT

Òbviament el darrer primer de maig abans de la guerra va tenir el lloc el 1936. Per als picapedrers fou una commemoració senzilla, un dinar d’arròs acompanyat de frit a la cala de Sant Vicenç. A partir d’aquests moments la germanor va passar a millor vida i la repressió política i sindical ocupà el seu lloc. S’haurà d’esperar l’arribada de la Transició democràtica, a la segona meitat dels anys setanta, per tornar a veure manifestacions i festa obrera durant el primer de maig a Pollença. Però aquesta és una altra història que contarem un altre dia.

PUBLICITAT
PUBLICITAT