ORELLES DE MONJO

319

Cap de fibló

Sempre és bon moment per aturar un segon i observar el nostre entorn. Per observar companys de vida amb diferent cos: plantes, ocells, insectes… i entendre que l’ésser humà només és un petit esglaó dins la immensitat de la natura. Aquests dies ens donen molt de temps per dedicar a coses que normalment obviam. Anem a guaitar per la finestra, a un racó o al nostre terrat. Segur que hi trobarem quelcom ben interessant. Només es tracta d’observar!

Avui guaitarem pel terrat, una paret de pedra o una teulada, tant a llocs ombrívols, com assolellats. Amb un poc de sort, potser trobarem un capellet de teulada o orella de monjo com també l’anomenam. En castellà també té un nom ben bonic: ombligo de venus, nom derivat del seu nom llatí Umbilicus rupestris. No serà difícil endevinar d’on prové aquest mot, ja que la forma rodona de les seves fulles amb una petita depressió enmig ressembla una guixa –si s’assembla a la de la deessa Venus, ja no ho sabem-.

Aquesta planta floreix en aquests mesos de primavera, tot i que les fulles les podem veure tot l’any. I són precisament les fulles que poden donar un bon –i potser nou- gust a l’ensalada. I és que ens hem acostumat a fer l’ensalada d’enciam i poc més (si hi posam endívia ja és un èxit) i si sortim un poc de casa trobam tot tipus de fulles, tiges i flors que hi van ben bé.

PUBLICITAT

A més a més, les orelles de monjo (ens encanta aquest nom) també tenen propietats curatives. Es pot emprar com a cicatritzant, per curar ferides. Per fer-ho, en collim unes fulles netes, les esclafam a dins el morter i les posam damunt la ferida. Hi podem posar una bena perquè no caiguin.

I vet aquí una planta nova per alguns, una vella coneguda per uns altres, que pacientment ens acompanya durant tot l’any.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT