NOTES SOBRE LA TALASSONÍMIA DE LA MAR DE POLLENÇA PESCADORS, CALADORS I SENYES (II)

348
Llaüt sortint a vela del Moll amb quatre mariners a principis del segle XX. Foto “Història de la Confraria de Pescadors del Port de Pollença” Arxiu Fernando Moragues.

Francesc Canuto Bauçà

Blanc / platja

Dins aquesta franja sorrenca, d’arenes fines i gruixades, es troben els espessos, els fortets i zones o placers de vellanó i granissó. També el fons de magranes -el fons de mäerl dels biòlegs- que conformenels corals madreporaris, coneguts popularment com a còdols, magranes, claus, etc. Alguns d’aquests paratges són individualitzats amb el noms col·lectius de «Magranar» o «Magraneral» o simplement «ses Magranes» o «es Còdols». Algunes comunitats marineres ens han lliurat «platja de fora» per anomenar zones sorrenques immediates a «la Barra», caire o talús continental.

Herba torta

El «tall de s’Herba torta» anuncia el començament de les praderies d’Herba torta (Vidalia volubilis), amb profunditats de 50 a 55 m fins als 80 m. Les barbes d’Herba torta, són llocs on es practica habitualment la pesca d’arrossegament. En aquesta zona es troben roques isolades, trinxes de roques i forts de diferents dimensions i allunyats de la costa, caladors tradicionals de palangres i xarxes llagosteres.

Herbacol

El «tall de s’Herbacol», és el començament dels herbassars de la Laminaria rodriguezii,1 coneguda popularment com a Herbacol, àrea que s’estén fins als 150 m de profunditat. Són espais on també es practica la pesca d’arrossegament. En aquesta zona també es troben roques isolades, trinxes de roques i forts de diferents dimensions i allunyats de la costa, caladors tradicionals de palangres i xarxes llagosteres.

PUBLICITAT

Fang

Les zones de sediments fangosos (llims i argiles) del fons submarí són anomenades «es fang» i generalment són espais juxtaposats a «la Barra». Són llocs també habituals per a la pesca d’arrossegament.

Barra

És una línia sinuosa i abrupta que marca la fi de la plataforma continental. La manca de peix, a conseqüència de la sobrepesca de la plataforma, obligà a ampliar les àrees de captura i en aquesta mena de graó, al qual segueix immediatament la fonera, també s’hi ha practicat alguna modalitat de pesca (palangre, arrossegament). Quan els bous arrosseguen en aquest indret hom diu que «barbegen la fonera».

Fonera

Amb aquest apel·latiu els pescadors identifiquen la profunditat abissal inabastable per a qualsevol aparell de pesca.

Cal dir al respecte, que aquest ordre varia en funció de la topografia submarina de cada sector de la costa i que, com hem indicat anteriorment, és simplement un exemple molt generalitzat de les diferents àrees en què els pescadors classifiquen els seus llocs habituals de feina.

A banda dels coneixements adquirits per via oral i tramès de pares a fills, per conèixer el fons de la mar, els antics pescadors, utilitzaven un escandall format per un plom de forma cònica d’un parell de kg, untaven la base amb saïm de xot i d’aquesta manera, diguem-ne “tàctil”, exploraven el fons submarí. En funció de la flora aferrada a l’escandall localitzaven els biòtops aptes per a les diferents captures i sobretot, per evitar les contrades sorrenques, «la platja» dels pescadors, on no si agafa res.

La manera de conèixer el fons submarí ha estat, bàsicament, a través dels aparells de pesca. En funció de les captures i de la flora enganxada a l’ormeig, els pescadors situaren i establiren les dimensions de les pesqueres. L’extensió de molts d’aquests paratges submarins és coneguda pels pescadors a través del nombre de fileres de nanses, palangres o toms de xarxes que hi poden calar, sense sortir de l’accident i evitant les calades al fons d’arena.

Pescadors pollencins en aigües de les illes Columbrets a principis del segle XX. Foto “Història de la Confraria de Pescadors del Port de Pollença” Arxiu Cabanellas Seguí.

3. Les senyes i l’orografia

Les senyes utilitzades per localitzar les pesqueres de «banda fora» (molt allunyades de la costa) corresponen a punts destacats de l’horitzó (cims i colls) i algunes construccions situades en aquests accidents, generalment de l’interior de l’illa. Les pesqueres de «banda terra» (prop de la costa), tot i que també utilitzen alguns punts destacats de l’horitzó, la gran majoria corresponen a l’orografia del litoral; d’aquests n’hi ha un bon grapat referent a construccions (Cases, antigues torres de vigilància costanera, torres de molins de vent, fars…). Aquesta nomenclatura utilitzada pels mariners pot coincidir o divergir amb la usual de la gent terrassana. De tot aquest garbuix de noms, recollits en el present treball, en farem una petita classificació, sense pretensions d’exhaustivitat:

3. 1. Cims enlairats. Puigs. Depressions.

Entre els punts enlairats més destacats hi trobam «es Bou», nom donat al Puig de Massanella (1.340 m). Hom distingeix es Cap des Bou, la Coa [cova] des Bou i es Baix des Bou.

  • Puig de Maria, altrament la Marededéu de Pollença (330 m); Puig d’Alpare (437 m) situat al terme municipal de Sant Llorenç; Puig d’Inca (307 m); el Fumat (320 m); sa Penya, nom donat a la Penya des Migdia (389 m) situada al terme d’Alcúdia; en Pelut (elevació boscosa situada per darrere el Munt de Blat); Na Blanca (elevació situada per darrere de l’hotel Formentor); Na Mascorda (Penya Mascorda (447 m), situada a la Vall d’Eixartell.
  • Coll de s’Illa, situat a l’Illa de Formentor o des Gerret, és l’Illa per antonomàsia dels pescadors pollencins; Coll Baix; Coll de Sant Vicent.

3. 2. Toponímia del litoral o costanera. Caps. Morros. Puntes.

  • Cap des Pinar (Alcúdia); Cap de Formentor; Cap de Ferrutx (Artà); Cap de Menorca (Alcúdia); Cap de l’Agulla / Cap des Freu (Capdepera) és l’Agulla per antonomàsia dels pescadors calarajaders.
  • Morro de Tuent; Morro de la Vaca, ambdós al terme d’Escorca.
  • Punta Beca; Punta des Fort; Punta Galera, anomenada sovint Na Galera.
  • Cala en Feliu; Cala Castell; Cala Sant Vicent; Cala Estremer; Cala Murta.

Entre la toponímia diguem-ne menor trobam l’Altar d’en Vaquer, situat al Morro de Bóquer i la Cova de Cala Estremer.

3. 3. Construccions antròpiques.

Entre les construccions esmentarem sobretot el fars, anomenats faroles pels pescadors, tot i que generalment s’han castellanitzat «faro»: Farola de Formentor, Farola d’Alcanada; Cas patró Niu, habitatge. També les antigues torres de vigilància i fortificacions costaneres: Talaia d’Albercutx o farola d’Albercutx.

4. Les pesqueres.

Vet ací doncs la relació, ordenada alfabèticament, de tots els talassònims recollits, en boca dels vells patrons. M’ha semblat oportú afegir-n’hi alguns dels registrats a l’obra de Francisco Oliver Billoch.2

4. 1. A treure Campanet

  • Port de Pollença: “A treure l’Illa, es Cap Pinar i treure Campanet.”

4. 2. Barra, la / Barra de Sant Vicent

Barra de roques situada davant la façana marítima de Cala Sant Vicenç:

  • Port de Pollença: “Davant Cala Sant Vicent, a sis o set milles, hi ha unes 100 braces d’aigua. Hi pescàvem amb nanses. Llavors ve la Fonera a 300 braces. Senyes: Na Mascorda per dins es Coll de s’Illa, a tenir l’Aguia pes Cap de Formentor i a veure la Punta de Beca pes Cap de Formentor.”
  • Port de Pollença: “Sa Barra de Sant Vicent. A veure na Blanca.”

4. 3. Barra Alta, la

Barra de roques situada per darrera Cala Castell:

  • Port de Pollença: “Per darrera Cala Castell. Hi ha 60 braces d’aigua i llavors caus a 100 o 200 braces. Hi pescàvem llagosta amb nanses.”

4. 4. Barra, la

Caire del talús continental.

  • Oliver (1944: 55): “La Barre. A descubrir na Galera hasta Cala amb Feliu.”

4. 5. Barba

Límit de la praderia de posidònia.

  • Oliver (1944: 55): “Pollensa. En este distrito no pueden precisarse puntos determinados, pescandose en plena bahía, por distinguirse los nacimientos de alga a primera vista.”

4. 6. Barba d’en Terra

Límit de la praderia de posidònia.

  • Port de Pollença: “Sa Punta des Fort per Cas patró Niu.”
  • Oliver (1944: 55): “Barbe de en Terra. Descubrir se Punta des Fort por la casa des patró Niu.”

4. 7. Carrera d’en Panada

Es tracta d’una carrera de bou situada a la façana marítima d’Artà. Fa el nom d’un patró del Port de Pollença, Jaume Bauçà «Panada», que la va descobrir. És una zona on tradicionalment han practicat la pesca d’arrossegament els pescadors del Port de Pollença, del Port d’Alcúdia i de Cala Rajada. Està ubicada banda fora el Faralló des Matzoc i és una espècie de canó submarí, delimitat per dues barbes: la Barba d’en Terra i la Barba de Fora. La carrera comença davant el Cap de Ferrutx i acaba, si fa no fa, devers el Fort d’Horlanda.

  • Cala Rajada: “Sa Carrera d’en Panada la va descobrir un pollencí. Senyes: Es Bou per s’Atalaia i a veure es Cap Vermell per l’Aguia, popa an es Bou.”
  • Cala Rajada: “Fa una espècie de canó submarí, amb dues barbes, sa d’en Terra i sa de Fora. Sa carrera comença a davant el Cap de Ferrutx, (el faro pes Cap des Freu). Senyes de sa Barba d’en Terra: Es faro pes Cap des Freu i es Cap des Bou per sa Penya. Senyes de sa Barba de Fora: Es faro pes Cap des Freu i sa Co(v)a des Bou per sa Penya. Si segueixes més envant ja barbeges Horlanda.”
  • Port de Pollença: “Jaume Bauçà «Panada» i el seu fill Guillem. Era propietari dels bous «Amistad», «Caballo Marino» i «Libertad». Va descobrir una pesquera anomenada sa Carrera d’en Panada, a banda fora el faraió del Matzoc.”
  • Oliver, (1944: 40): “Carrera de Alcúdia. Los pescadores de este distrito marítimo acostumbran a efectuar sus carreras de arrastre en la costa tramontana siguiendo la carrera conocida con el nombre de Empanada, por haber sido descubierta por Jaime Bauzá (a) Panada. Su orientación es el Puig de María por el Coll Baix, tirando en dirección a la isla de Menorca.”

4. 8. Fonera, la

Profunditat abissal.

  • Port de Pollença: “Sa Fonera és bona per bestina: rajada, càvec, clavell. Càvecs n’hi havia de 30 o 40 kg.”
  • Cala Rajada: “Sa Fonera està a unes 6 milles, devers 90 o 100 braces d’aigua.”

1 Fa el nom científic del naturalista menorquí que la va descobrir Joan Joaquim Rodríguez Femenias (1839-1905). A Menorca és coneguda com a «Fulla de col». L’Herbacol és conegudíssima per totes les comunitats marineres del territori insular.

2 Oliver Billoch, Francisco (1944). “El patrón de pesca de Mallorca.” Publicaciones del Instituto Social de la Marina (Servicio Cultural). Madrid.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT