NOTES SOBRE LA TALASSONÍMIA DE LA MAR DE POLLENÇA PESCADORS, CALADORS I SENYES (I)

347
Imatge de pescadors pollencins a Columbret

Francesc Canuto Bauçà

El propòsit d’aquest article no és altre que el de donar a conèixer els noms dels indrets submarins localitzats a la plataforma continental i situats davant la façana marítima de Pollença, on tradicionalment els pescadors pollencins hi han practicat diverses modalitats de pesca. A través d’enquestes orals efectuades entre 1989-1990 a la gent marinera del Port de Pollença vàrem recopilar alguns dels noms dels paratges submarins visitats habitualment pels pescadors i el sistema de senyes utilitzat per localitzar les pesqueres.1 La talassonímia aquí exposada, no és tota la de les aigües pollencines, ni d’un bon tros. Som ben conscient que la quinzena de talassònims recollits no pressuposa un treball amb pretensions d’exhaustivitat. La seva finalitat és donar a conèixer aquest valuós cabal onomàstic a punt de desaparèixer per mor dels grans canvis efectuats en el sector pesquer, dotat actualment d’aparells sofisticats per localitzar les pesqueres i format per tripulacions al·loglotes. Cal preservar aquest preciós llegat cultural abans que caigui al fons abissal de l’oblit.

1. La topografia submarina i les senyes

La terminologia marinera mallorquina, disposa d’un bon nombre d’apel·latius, indicadors dels distints accidents submarins: Placer, Clot, Munt, Clap, Barra, Barbada, Trinxa, Fallat, Fort, Espès, Fonera ,etc. Aquests indrets, on hi sol abundar el peix, són localitzats mitjançant un sistema visual d’enfilacions amb punts de la costa, que els pescadors anomenen «senyes».

Per a localitzar una contrada submarina, els pescadors utilitzen dues senyes o enfilacions, la de «banda fora» i la de «banda terra»; la combinació d’ambdues línies convergents, permeten situar amb precisió el lloc de pesca, però serveixen també, per a localitzar les formacions coral·lines, algues calcàries (grenys, còdols, granissó, magranes etc.) àncores, pecis o roques que convé evitar per tal de no destrossar l’ormeig. I sobretot, per a realitzar la funció primordial per a l’home de barca: localitzar el capcer i llevar l’ormeig.

PUBLICITAT

Cal dir, que aquestes senyes, únicament situen o localitzen un punt de l’indret; segons l’extensió o forma de l’accident submarí, se’n necessiten d’altres per poder calar el tomb de palangres, xarxes o filera de nanses, en la línia correcta i evitar les calades a l’arena. Un exemple de l’extraordinària destresa d’aquests vells patrons, en la localització de les pesqueres, era la de calar el capcer de l’ormeig, submergit una o dues braces, a pesqueres de llagosta gelosament guardades, que es volien exemptes de competidors. Altre exemple de precisió i destresa, el trobam amb la localització de les contrades submarines, amb l’ajut dels estels; val a dir, que solament s’utilitzava l’estrella del Nord o Estel de sa Tramuntana -l’única del firmament que no té moviment- sobretot a les carreres de bou: l’Estrella del Nord per la farola de Porto Pi, és una carrera molt coneguda pels pescadors de Palma; l’Estrella del Nord per la Regana, determina el final d’una carrera anomenada sa Pesquera Rica (Llucmajor). Tractarem a continuació, individualment, aquest sistema de senyes o enfilacions:

  • Banda fora: és l’enfilació principal o coordenada mestra, s’anomena sempre en primer lloc i és la que dona el rumb o orientació que ha de seguir l’embarcació. En el parlar mariner «fora» és sinònim de llunyà, enfora de la costa. Quan la pesquera o talassònim no disposa d’un nom s’individualitza utilitzant sempre la senya de banda fora: es Castell per l’Altar (Palma); la Mare de Déu per sa Cova (Felanitx).
  • Banda terra: és l’enfilació secundària o secant, que situa el punt de la intersecció amb la línia mestra o de banda fora, i diu on s’ha de aturar l’embarcació. Sempre s’anomena en segon lloc, i és sinònim de prop de la costa. No és utilitzada en el sistema nominador de la talassonímia.

En el parlar mariner, moltes pesqueres, sobretot les carreres de bou, s’anomenen dient simplement “a veure…”, “a treure…”, “a descobrir…”.Aquests mots són usuals en el sistema nominador de l’home de barca, i s’expliquen per la tendència a l’economia de la llengua. Vegem-ne alguns exemples: A treure na Moixa (Felanitx); A veure la Farola (Pollença); A veure es Cap Vermell (Alcúdia); A treure es Pelats (Son Servera); A descobrir es Pujol (Cala Rajada).

2. El fons submarí. Zonificació

Vegem a gran trets i d’una manera generalitzada, la zonificació de les contrades submarines i els genèrics usats pels pescadors per identificar aquests grans espais, llocs on habitualment han desenvolupat les diferents modalitats de pesca. A partir del litoral i seguint una projecció perpendicular a la costa, trobarem aquestes zones:

Pelat

Els pescadors identifiquen la franja juxtaposada a la costa formada per pedres i roques, de vegades de grans dimensions, procedents dels despreniments ocasionats pels temporals, amb el nom de «es pelat».

Negre

A continuació i dins la mateixa franja infra-litoral, comença la praderia de posidònies o «es negre». La línia divisòria entre ambdues s’anomena «barba d’en terra». La part exterior de l’alguer o «es negre», està delimitada per «sabarba defora» i és una línia generalment sinuosa que coincideix bàsicament amb l’isòbata dels 30 o 40 m límit inferior de les praderies, tot i que, a llocs d’aigües més clares s’ha comprovat que pot arribar fins al 80 m, a partir d’aquí, comença el fons arenós, anomenat «es blanc» o «platja». En aquesta franja de fanerògames es localitzen les altines2, claps, vaires, motes, munts i collonars. La forma sinuosa dels alguers «la barba de fora» seguint l’isòbata dels 30 o 40 m, ha generat tot un seguit de noms: punta, braç, colzada, raconada, etc.

1 Vaja per a tots ells la meva admiració i gratitud. Vet ací el seu nom, cognom, any de naixença, malnom i el lloc de procedència: Port de Pollença. Joan Cerdà Martorell (1907-2002) Roqueta; Bartomeu Cerdà Simonet (n. 1916c) Fogassa; Francesc Pérez Salas (n. 1912c) Pérez; Joan Domingo Torrandell (1914-1998) Moix. Cala Rajada: Bartomeu Alzina Amorós (1910-1995) Puig; Joan Mercant Cirer (n. 1931c) Castos; Miquel Jaume Pascual (n. 1932c) Pinet.

2 Altina és una planta de posidònia de creixement vertical, efectuat pels rizomes ortòtrops, els quals tendeixen a elevar el nivell de la posidònia, originant una mena d’escull que el singularitza de la resta de la praderia, fet observat des de temps immemorial pels pescadors, que els han localitzats per efectuar les captures amb els seus ormeigs. Aquesta mena d’escull, anomenat popularment «altina», és molt conegut per totes les comunitats marineres de la nostra illa: ses Altines (Manacor); s’Altina de Can Cabrer (Son Cervera); ses Tres Altines (Calvià); s’Altina des Cap Roig (Llucmajor); s’Altina d’en Ferrà (Palma). Així la va descriure un pescador del Port de Pollença: “Altina, roques amb alga, a devora la farola, dins la base d’hidros n’hi ha moltes a flor d’aigua, a vegades hi topàvem amb el llaüt…, no són perilloses per a la navegació.”

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT