NOTES SOBRE LA TALASSONÍMIA DE LA MAR DE POLLENÇA PESCADORS, CALADORS I SENYES ( i III)

205
Pescant a Cala Castell (davant can Canten-i-Dormen). Foto “Història de la Confraria de Pescadors del Port de Pollença” Arxiu família Albertí.

Francesc Canuto Bauçà

4. 9. Fort des Buiol / Na Buiol / Eu Buiol

Fort. Són un parell de roques situades davant el Cap de Formentor.

  • Port de Pollença: “Na Buiol està a 9 milles davant el Cap de Formentor. Són un parell de roques, hi ha llagosta i xerna. Les senyes són: El Puig d’Alpare pel Cap de Menorca i a veure l’Altar d’en Vaquer.”
  • Port de Pollença: “Na Buiol, davant el Cap de Formentor, cap a Ciutadella, són un parell de roques a unes 9 milles a llevant del Cap de Formentor. Hi ha llagosta i cranca, hi caben 200 nanses (4 fileres per 50 cada una). Senyes: l’Altar d’en Vaquer pel Puig d’Inca.”
  • Cala Rajada: “Na Buiol, davant Formentor.”

4. 10. Fortet, eu

Petit redol de roques isolades.

  • Port de Pollença: “En Pelut per na Blanca i a descobrir la platja de Cala Murta.”
  • Oliver (1944: 55): “A la altura de Cala Murta, enfilando En Palud por Ne Blanque y descubrir la playa de dicha cala.”

4. 11. Pedra Alta, la / Roca Alta, la

Roca isolada davant el cap de Formentor.

PUBLICITAT
  • Port de Pollença: “Davant Formentor.”

4. 12. Pesquera de llagosta

Pesqueres registrades a l’obra de Francisco Oliver Billoch (1944: 57):

  • “Pollensa. A partir de la Punta Beca con dirección a Cala Castell, buscando la enfilación del morro de Tuent por el morro de la Vaca; popa a dicho morro, puede calarse toda clase de aparejos y artes para la langosta, hasta descubrir la Cueva de Cala Estramen por la punta de la Galera.”
  • “A descubrir Illa franca y la farola por Campanet.”
  • “A remontar Ne Pelada, descubriendo la farola per Na malletes.”

4. 13. Rafels d’en Prats

Fa el nom per l’abundància del peix Trigla lyra (L.) conegut popularment com a «Rafel». La va descobrir un pescador del Port de Pollença de malnom o de llinatge Prats. A d’altres contrades marines és habitual identificar les pesqueres que exalten l’abundància d’aquest peix amb el sufix -ar indicador de col·lectivitat: es Rafelar (Andratx, Cabrera).

  • Cala Rajada: “Es Rafels d’en Prats, rap i bestina. També hi ha canelobres1 o candeleros (coral madreporari).”
  • Port d’Alcúdia: “Es Rafels d’en Prats. La Marededéu de Pollença pel Coll de Sant Vicent.”
  • Port de Pollença: “Està davant el Cap de Formentor a 50 braces d’aigua. Fa el nom del seu descobridor, en Prats, pescador del Port de Pollença, era família meva per part de la padrina.2 És un peix que es fa molt pels canelobres. Té el cap buit, ja diven: té el cap buit com un rafel. És molt bo per arròs o sopes i bollit. S’agafa amb palangres, n’hi sol haver de 1 kg, màxim 2 kg.”
  • Port de Pollença: “Es Rafels d’en Prats. A veure les dues faroles (Cap de Formentor i la Talaia d’Albercutx). Hi pescàvem els rafels amb palangres. L’any 1923 fou conegut com l’any des Rafels, de tants que n’agafàrem, hi havia barca que duia 100 kg entre rafel, quissona i rajada.”
  • Port de Pollença: “Els Rafels d’en Prats, davant el Cap de Catalunya.”

4. 14. Rafels de Fora

Per l’abundància del peix Trigla lyra (L.), conegut popularment com a «Rafel». El determinant «fora» en la terminologia marinera és sinònim de llunyà, enfora de la costa. L’element diferenciador s’ha utilitzat per identificar la pesquera respecte de la citada anteriorment, coneguda com a «Rafels d’en Prats».

  • Port de Pollença: “Està banda fora na Buiol. Hi ha de 90 a 100 braces d’aigua, el fons és arenós. Hi pescàvem amb palangres. Les senyes són: el Puig Fumat per la farola de Formentor i a veure el Puig d’Inca.”
  • Port de Pollença: “Aquesta pesquera la va descobrir el meu padrí Joan Roqueta i el meu pare. Hi ha 90 braces d’aigua. Hi pescàvem amb palangre gros amb hams del núm. 14, cada braça i mitja (de 40 a 50 hams per palangre). Hi anàvem a la vela i n’agafàvem molts (30 arroves carnisseres). Un any se mogué una grossa tramuntanada i no hi tornàrem pus, diuen si es va perdre una barca.”
Llaüts de pesca en el Port. Al fons la desapareguda església de Sant Pere. Foto “Història de la Confraria de Pescadors del Port de Pollença” Arxiu Fernando Moragues.

4. 15. Roques de s’Ullastrar

Barra de roques situada entre Pollença i Alcúdia. La pesca del coral està documentada a Mallorca des d’almenys el segle XVI. Es practicava principalment en aigües de la badia d’Alcúdia. El pou des Coralers, documentat el 1586, situat entre el port d’Alcúdia i Alcanada, fa referència als pescadors de coral. Els pescadors entrevistats, del Port d’Alcúdia, encara recorden aquesta activitat. Amb el nom de «pola» o «coral bord» és coneguda l’espècie Myriapora truncata, sense cap valor comercial.

  • Port d’Alcúdia: “Coral, en pescaven darrera el Cap de Formentor. Hi anaven els pescadors del Port d’Alcúdia.”
  • Port de Pollença: “Coral, a sa caseta de Cala Vall de Bóquer hi feien net es coralers. Hi ha molts de trossos escampats de poles, coral bord.”

L’Arxiduc Lluís Salvador (1956: 40) documenta la pràctica d’aquesta activitat l’any 1880:

“[…] La pesca de coral en aguas de Alcúdia es aún hoy dia un buen negocio. Se pesca el coral en dos sitios diferentes: en las rocas del Ullastrar, que està situado frente a las bahias de Pollensa y Alcúdia, banco de unas 4 millas de largo y que se encuentra a una profundidad de 40 brazas; y en las rocas de la costa de Tramontana, situadas a dos millas de la costa norte. Es un largo banco de coral que se extiende de este a oeste a unas 80 brazas de profundidad. Para esta pesca se emplea un pequeño «llaüt», componiendose su tripulación de cuatro hombres y un muchacho.Son muchas las barcas que se dedican anualmente a la pesca del coral.

Para esta pesca se emplean dos aparejos diferentes: el «capchico» y la coralera o «rapses» […] Se pesca el coral durante los meses de abril a septiembre y cada «llaüt» coge en una temporada unos 40 kgs. de coral. Se cogen dos clases que se llaman Coral del Ullastrar y el Coral del Fons que se pesca a cierta profundidad […].”

Els dos accidents submarins citats per l’Arxiduc, la barra de l’Ullastrar i la barra de roques de la part de tramuntana, són molt conegudes pels pescadors pollencins i alcudiencs, els quals hi han practicat la pesca de la llagosta amb xarxes i nanses:

  • Barra de l’Ullastrar: “Està dins la badia d’Alcúdia, entre el Cap des Pinar i Ferrutx. Les senyes són: A veure la casa de Cala Murta i a treure la farola d’Alcanada pel Cap de Menorca.”

Respecte de les roques de tramuntana citades, podrien ser aquestes dues que ens lliuraren els pescadors pollencins:

  • La Barra: “Davant Cala Sant Vicent, a sis o set milles, hi ha unes 100 braces d’aigua. Senyes: Na Mascorda per dins es Coll de s’Illa. A tenir l’Agulla [Cap des Freu] pes Cap de Formentor i a veure la Punta Beca pes Cap de Formentor.”
  • La Barra alta: “Per darrera Cala Castell. Hi ha 60 braces d’aigua i llavors caus a 100 o 200.”

4. 16. Trinxa, la

Trinxa de roques sotaiguades.

– Port de Pollença: “Les senyes són: El Morro de Tuent per la Punta Beca. El Morro de la Vaca determina l’amplada de la pesquera.”

5. Pescadors pollencins a l’arxipèlag dels Columbrets.

Els Columbrets és un petit arxipèlag, format per quatre grups d’illots i esculls volcànics situats a unes vint-i-vuit milles del Cap d’Orpesa, situat davant la façana marítima de Castelló. Era visitat sovint pels pescadors mallorquins de principis del segle XX, sobretot pels pollencins, els quals es desplaçaven anualment amb l’objectiu de pescar la llagosta. L’estada a l’arxipèlag tenia una durada d’un a tres mesos, temps òptim per a la captura d’aquest preuat crustaci, utilitzant un tipus de pesca de caràcter artesanal, les nanses llagosteres.

La fotografia que publicam, fou feta a principis del segle XX, i sembla que l’autoria correspon a un dels torrers o farolers destinat a l’illa en aquella època. Es va fer a l’interior del portet de l’Illa Grossa i en el lloc anomenat l’Escala dels Mallorquins, situat un parell de metres enfora de l’Escala del Port. És una espècie de replà amb dos o tres graons artificials tot aprofitant una fesa de la roca, on hi tenien estada els pescadors mallorquins, d’aquí el seu nom.

Una còpia d’aquesta fotografia, ens fou cedida gentilment pel patró pollencí Joan «Roqueta», entrevistat el 1990 quan recopilàvem informació sobre la toponímia i la talassonímia de l’arxipèlag, el qual ens va identificar la majoria dels pescadors fotografiats. Vet ací els protagonistes, tot seguint l’ordre de la numeració confeccionada en un croquis apart:

Imatge de pescadors pollencins a Columbret

1. Jaume Bauçà «Panada».

2. Jaume Seguí Bernat «Feliu».

3. Joan Seguí «Feliu»?

4. En «Bendrís»

5. Cristòfol «Boter»

6. Francesc Capllonch Plomer «Rivet»

7. Josep Cerdà Cifre «Roqueta»

8. Ignasi Cerdà Cifre «Roqueta»

9. No identificat

10. No identificat

11. Ramon Pérez Mateu «Pérez»

La petjada dels agosarats pescadors pollencins d’aquella època la podem constatar a la talassonímia que varem recollir de l’arxipèlag:

  • La Roca d’en Picarol. Roca sotaiguada situada entre la Ferrera i l’Illa Grossa. Fa el nom per un pescador pollencí de principis del segle XX, Antoni «Picarol», que la descobrí.
  • Eu Fort d’en Paparrí. Fa el nom d’altre pescador pollencí que hi pescava, en Tomeu «Paparrí». Les senyes per localitzar aquest fort són: la Caserna per l’Escala del Congre.

6. Per concloure

Com havíem dit abans, això són simplement unes anotacions sobre la pesca tradicional efectuada pels pescadors pollencins de principis del segle XX. Em sentiria plenament satisfet si aquest breu assaig de recopilació, servís d’estímul a d’altres investigadors perquè duguin a terme, si encara hi són a temps, projectes semblants a les aigües pollencines. L’onomàstica pollencina i l’antroponímia en general, crec que resultarien notablement enriquides amb els resultats d’aquesta recerca.

Referències bibliogràfiques:

Aguiló i Adrover, Cosme (1981). “Topografia submarina i talassonímia en el Migjornde Mallorca.” A: Randa, volum XII, pàg. 73-83.

Calafat, A.; Canyellas, N.; Serrano, P. (1995-1996). “Talassonímia de la mar de Valldemossa.” A: Estudis Baleàrics, volum 53, pàg. 110-123.

Canuto Bauçà, Francesc (1994). Toponímia i talassonímia mallorquina als Columbrets. Quaderns de toponímia, onomàstica i cultura popular, volum I. Universitat de les Illes Balears.

– (2002). “Talassonímia de la mar de Ciutadella (Menorca).” Societat d’Onomàstica, Butlletí Interior, núm. 104-105, pàg. 99-110 [XVIII col·loqui general de la Societat d’Onomàstica, Maó i Ciutadella (Menorca) (22-24 de setembre de 2002)].

– (2011). “Talassonímia de la mar de Capdepera.” XXIV Jornada d’Antroponímia i Toponímia. VI Seminari de metodologia en toponímia i normalització lingüística. Petra, 26 de març de 2011. Pàg. 50-83.

– (2013): “Talassonímia i flora submarina.” XXVI Jornada d’Antroponímia i Toponímia. VIII Seminari de metodologia en toponímia i normalització lingüística. Manacor, 11 de maig de 2013. Pàg. 187-228.

Lucas, Antoni M.; Ordines, A. (2012). “Els Talassònims de sa Ràpita.” XXV Jornada d’Antroponímia i Toponímia. VII Seminari de metodologia en toponímia i normalització lingüística. Palma, 11 de maig de 2012. Pàg. 121-127.

Salas, Pere; Torres, Juan M. (2012). Història de la Confraria de Pescadors del Port de Pollença. Pollença: El Gall Editor.

1 Es tracta d’individus del gènere Dendrophyllidae, els quals formen colònies ramificades de forma arborescent. Són de tronc fort, i poden assolir fins a 80 cm d’alçada, el seu hàbitat és a partir de 100 m fins a 300 m de profunditat. Popularment ha semblat un canelobre o candeler. Són la causa de pèrdues irreparables a qualsevol aparell de pesca que es faci el topadís amb aquestes temudes formacions. Tots els pescadors entrevistats ho conten gros de les destrosses ocasionades per aquest coral madreporari. És significativa la comunicació oral del patró Joan «Roqueta», del Port de Pollença, el qual arrossegant amb el bou davant la costa de Santa Eulària (Eivissa) va perdre l’ormeig i una porta, en fer-se el topadís amb una colònia de canelobres.

2 Comunicació oral de Joan Cerdà Martorell «Roqueta».

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT
TOT MARCO digital