ELS NOSTRES NOMS DE LLOC: EL VILAR

83
OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Des de la carretera de Pollença al Moll, just passat can Seguí, a l’esquerra, trobam una urbanització que du topònim el El Vilar, copiat del nom de la propietat rústica que hi havia abans, i que pertanyia a la família Cifre, de malnom “Garrit”, per la qual cosa s’anomenava el Vilar de can Garrit. Altres peces de terra eren conegudes com el Vilar de la Cortera o el Vilar d’en Pelat, depenent dels seus darrers propietaris.

La urbanització data de mitjans dels anys 60. Concretament, el 1963 va ser aprovat provisionalment el seu pla parcial, però no va ser fins el 15 de març de 1965 quan es va acordar el pla de reparcel·lació de la urbanització de El Vilar.

Segons el filòleg Enric Moreu-Rey i l’historiador i arqueòleg Guillem Rosselló Bordoy, el topònim de El Vilar a Mallorca pot indicar la localització de poblats talaiòtics. El mateix ja ho havia dit abans l’historiador Mateu Rotger: “A más de esos ‘clapers’ aislados, tan frecuentes en toda la isla, existen en nuestra comarca agrupaciones y recintos, tambien de carácter megalítico, que ofrecen el aspecto de primitivos núcleos de población. Tales son indudablemente los restos que se observan en el monte del Vilar (cuyo nombre ya entraña el significado de población), en el Pedret de Bóquer, y, no lejos de nuestra villa, en el bosque de Ca’n Daniel, al pie del cerro de Santuiri.”

Aquesta afirmació no és banal. Efectivament, en aquest indret s’hi trobaven assenyalats talaiots, navetes o paraments de murades megalítiques, malgrat no siguin visibles a l’actualitat, si bé hi ha la possibilitat de què dins els jardins i zones tancades dels xalets perdurin restes d’aquest jaciment. A més, segons la Carta Arqueològica de Mallorca, encara s’hi pot observar un talaiot circular, davant del qual s’ha construït una cisterna, i han emmascarat el talaiot amb ciment i parets modernes.

També et pot interessar:  Els nostres noms de lloc: ELS MORTS

Com era d’esperar, a Pollença no només tenim aquest “vilar”. Dins el terme municipal hi ha documentats altres llocs amb el mateix topònim o derivat. Així, a la possessió de Llenaira hi figura una peça de terra anomenada els Vilarets que, segons la fitxa JA-110 del Catàleg de Patrimoni de Pollença, és tracta de sol rústic situat a una zona plana de secà molt a prop de la mar, que conté restes arqueològics d’un poblat talaiòtic del qual s’hi poden diferenciar dos talaiots circulars, restes d’una altra estructura, dos blocs de la murada i, al jardí de les cases, hi ha un talaiot quadrat d’onze metres de costat, una altura de 3,8 m i restes de murada en el seu cantó nord-oriental. Possiblement pren el diminutiu ‘Vilarets’ degut a que la seva extensió s’ha escurçat, perquè al Capbreu de l’Hospital de l’any 1515 ja tenim documentada una tanca com a “los Vilars”, propietat d’Andreu Campos, indicant que està al terme de Llenaira, afrontant amb la possessió i el torrent. Per cert, a la segona meitat del segle XVI, temps de bandejats, Francina Campos fou ferida en aquest indret per uns homes, de la qual morí poc temps després.

En el mateix Capbreu citat de 1515 trobam un altre “vilar”. Es tracta de la “sort dels Vilars”, de Mateu Fonoll, situat a la zona d’Almadrava, prop del poblat talaiòtic de can Daniel.
Per últim, no podem més que assenyalar que la forma correcta d’escriure aquest topònim és ‘El Vilar’, i no ‘El Vilà’ com apareix molt sovint, que, a més a més, té el significat de “nadiu o propi d’una vila”, i també “incivil, grosser, mancat de cortesia”, com indica el Diccionari català-valencià-balear.

També et pot interessar:  Els nostres noms de lloc: ELS MORTS

Juan M. Torres Velasco
jmtorres953@msn.com

gif ANIMADO Volar-e

Leave a Reply

avatar
  Subscribe  
Notify of