Els nostres noms de lloc: ELS MORTS

174

Sabem que el culte al difunts és antiquíssim, tal com ens ho demostren els vestigis arqueològics més antics referents a l’homo sapiens. D’entre ells podem citar la cremació, la inhumació en taüts de troncs (recordem els bous de la Punta), i els enterraments en coves o hipogeus.

Els topònims amb el vocable “morts”, que documentam a Pollença, tenen relació amb aquest darrer tipus d’enterrament.

Així hi ha una primera cova dels Morts situada a Fartàritx d’en Roig, entre el Matar, Fartàritx d’en Vila, la font del Poll i la cuculla de Fartàritx, al tall d’un penyal, a l’entrada d’un coll. Com s’assenyala al Catàleg de protecció d’edificis i elements d’interès històric, artístic, arquitectònic i paisatgístics del terme municipal de Pollença, es tracta d’una zona arqueològica formada per una cova natural, una cova artificial, dos abrics amb paraments i restes de paraments als voltants. Mascaró Pasarius només parla d’una cova i no esmenta les altres construccions. S’hi localitzaren ossos humans i ceràmica indígena. José Antonio Encinas escriu que la cova també és coneguda com a del Fraret, catalogada com a cova de fins a 15 metres de recorregut.

Altra cova dels Morts es localitza en la possessió de Míner Gran i, com podem llegir a la Gran Enciclopèdia de Mallorca, es troba a uns 100 metres de la partió dels termes de Pollença i d’Escorca, en el sementer dit el Cirerar, prop de les Alzines penjades. La denominació data, almenys, del s. XIX i indica troballes espontànies de restes humanes. Era un refugi natural de les nombroses cabres que tenia la possessió. Dins la cova hi havia un petit gorg i una estalagmita d’aparença humana, anomenada el Sant. Els amos de Míner Gran acudien periòdicament a la cova per extreure’n els fems de les cabres, activitat que donava lloc, a vegades, a troballes de restes humanes i de fragments de ceràmica. Així, al 1934, Joan Torrens Capó “Corbera” l’excavà per aprofitar-ne els fems i la terra i hi localitzà un crani humà i trossos de ceràmica de l’època prehistòrica.

També et pot interessar:  QUANTES PARAULES NECESSITES PER PARLAR UN IDIOMA?

I la tercera cova dels Morts té el seu emplaçament a Formentor, entre el puig del Pal, el coll d’en Burgat, el coll de l’Homo i el Reiar, al peu dels penya-segats situats al coster de migjorn del massís del Pal. Situada a 245 metres d’altitud, es tracta d’un jaciment arqueològic, catalogat com a cova de fins a 30 metres de recorregut. Segons l’historiador Josep Segura i Salado “dia 5 de juny de 1685 s’escriu, ja en castellà: ‘han desembarcado 40 moros al cabo de Formentor, y entrado en la casa de la possession de este nombre, eran de tres fragatas’. Dia 5 de maig de 1697 tornen desembarcar i són morts o empresonats. Tal vegada serien d’ells els ossos i armes que se trobaren dintre la ‘Cova dels Morts’ (vg. diari ‘Baleares’ del 29 de juliol de 1984)”. Així mateix al llibre Mallorca Vora Mar, de Joan Sastre, s’apunta que aquesta cova fou “(..) emprada com a lloc d’enterrament des de l’etapa pretalaiòtica. En els anys cinquanta s’hi trobaren restes humanes, ceràmiques, escuts i espases.” I al Catàleg de Patrimoni abans citat s’explica que forma part d’una “zona arqueològica formada per un conjunt de quatre coves naturals d’enterrament. Josep Mascaró inventarià dues coves però hi ha dues coves més anomenades la cova de l’Energumen i la cova Lletja. La seva funcionalitat era funerària.” Tanmateix el jaciment va ser espoliat, malgrat les protestes del Grup Nord de Mallorca de les que es feia ressò el periòdic pollencí El Gall, del mes d’abril de 1981, amb el títol “Trobada d’ossos a Cala Figuera (Formentor)”.

L’Homo Mort vist des de la badia de Pollença.

Encara hi ha altres topònims dins el terme municipal que fan referència als morts. Al llibre “501 grutas del termino de Pollença”, de J. A. Encinas, en trobam alguns, com ara, l’avenc de la Mala Mort (a Ariant, prop del pou de la Malè), la cova del Mort d’oi (al Pla de les Coves Blanques), o la cova de la Morta (Entre la Talaia vella i el coll de Síller). I a la Gran Enciclopèdia de Mallorca figura cal Mort, situat a Ternelles, entre cala Extremer, el pas de la Mata i la mola de Cornavaques.

També et pot interessar:  ELS PEIXOS EN LA TOPONÍMIA COSTANERA

Igualment no hem d’oblidar que dins el nucli urbà de Pollença, el carrer del Metge Sureda es coneixia com el carrer dels Morts perquè la comitiva que acompanyava els difunts passava per aquest carrer on precisament, a la façana del fons, s’hi podia veure, una creu de fusta de color negre penjada.

I per acabar, podríem fer referència a una silueta -composició anomenada l’Homo Mort, una forma antropomòrfica molt recurrent a la geografia balear. Es tracta d’un topònim mariner, ja que el perfil de l’home només es pot veure des del mar, concretament situats els observadors dins la badia de Pollença. Com ja vaig descriure a l’article publicat en el Punt Informatiu número 396, tindríem en primer lloc mig cap i el front, que identificarien la costa de can Terrassa i can Sion, i el punt d’inflexió seria la Penya de les Violetes; l’arc supraciliar correspondria al puig de can Eixartell o Castellot. La Penya Mascorda formaria el nas de l’home i, a continuació, la boca, o millor dit, els llavis delimitarien el canal de Ca na Blaia. La part inferior de la cara o barbeta, està formada per la Penya del Rafalet. El coll quedaria dibuixat pel coll d’en Tibora i, seguidament, diferents noms de “tosses” perfilen parts del cos, com ara el pit i el tronc del cos humà (Tossa Rodona i Tossa del Llamp), i l’abdomen (Tossa del Corb i els Camps Llargs). Finalment, podem entreveure l’extremitat inferior que estaria formada pel costers del puig del Ca i del puig Tomir, essent el cim d’aquest darrer puig el que formaria el genoll.

Leave a Reply

avatar
  Subscribe  
Notify of