ELS NOSTRES NOMS DE LLOC: FARTÀRITX

183
Fartàritx Gran des de la Cuculla. Foto Tresques per Tramuntana.

Fartàritx dóna nom a un dels termes més importants i pintorescs de Pollença. Enquadrat administrativament a la zona 9ª, coneguda com a Vall de Colonya, compren l’espai muntanyenc situat al nord del puig del Ca, i englobaria les actuals possessions de Fartàritx Gran (coneguda també com a Fartàritx d’en Massana), Fartàritx d’en Roig (i també d’en Serra i d’en Ramonell), Fartàritx d’en Vila (antigament Uruig i després Son Uguet -sense confondre amb la possessió actual de ca n’Huguet-), Fartàritx del Racó i la Mola.

L’etimologia del topònim és ben dubtosa. Es tracta d’un nom d’ascendència mossàrab, encara que el DCVB diu que possiblement és aràbiga i li atribueix el nom de ‘far-tarik’, que significa ‘lladre o rata de camí’. Aquesta afirmació és àmpliament contestada pel filòleg Joan Coromines, que afirma que és falsa, segons ens explica al seu “Onomasticon Cataloniae”, on proposa una evolució mossàrab –ares>-àritx. Així mateix, escriu que l’arrel no pot ésser el llatí “carduus” (card), admesa per l’arabista Francisco Simonet, puix s’oposa a la fonètica. Tanmateix Coromines ens ha indicat una clara solució: derivat de hard- arrel comuna del àrab ‘hardûn’ (llangardaix, dragó…), i la seva nova fase mossàrab ‘fardatxo’ (en castellà ‘lagarto’, molt abundants en les cuculles, coves i penyalars del rodal de Fartàritx). És a dir, que no sabem d’on ve el nom Fartàritx.

Al Repartiment figura com a Alcheria Fardaritx, de 5 jovades, dins la part “De domo Templi” del districte d’al-Jibal (las Muntanyes). Segons Àngel M. Rodríguez Carreño, al llibre d’Actes del Temple (1298 – 1304) només figura una divisió de bens radicats a aquesta alqueria. Tant Geraldus de Ponte i sa muller Maria, com llur fill Guilelmus de Ponte pagaran el cens als hereus de Bernardus Rotgerii; a més, Geraldus de Ponte pagarà al Temple pel Clot de Fartarig, dins la seva part. Totes dues parts fruiran d’empriu de pastures i, quan Geraldus sigui mort, el seu fill Guilelmus podrà accedir a la meitat del Clot pagant la meitat del cens. La part de Guilelmus inclou les cases de l’alqueria.

També et pot interessar:  JOAN CERDÀ SUAU, EN JOAN “POTECARI”, FOTÒGRAF (I)

Amb el pas del temps, el topònim canvia la seva grafia, tal com ho fa Vàritx (Bàlix, Bàlitx, Vàlitx, Vàlig, Vàritg, Vàrig i Vàrix), i així el trobam documentat com a Fartarig, Fartaritg o Fartarix (al mapa del Cardenal Despuig).

No m’estendré en la història de les diferents possessions que conserven aquest nom (perfectament estudiades al llibre Possessions de Pollença, de’Antoni Marquès i Pere Salas), però si faré una referència a allò que l’historiador Binimelis escriu, en aquest cas, referit a la font de Fartàritx: “La fuente que llaman de Fartaritg, princesa de todas las aguas de la isla, tomó este nombre de la alqueria en donde ella nace, que en lengua arábiga se llamaba Flacanig, la que dio el Rey con 8 jovadas en el repartimiento a Bernardo Despuyg, distante de Pollensa 4.000 pasos por la línea del Poniente”.

De totes formes, en aquesta cita apareix una afirmació errònia, perquè l’alqueria Fartàritx no s’anomenava Flacanig. Efectivament surt reflectida una alqueria Flacanig al Llibre del Repartiment, però aquesta, si bé es trobava al districte de Bulansa, ho era a l’actual terme municipal d’Alcúdia, prop de la costa de la badia pollencina.

Finalment, s’ha d’assenyalar que hi ha altre topònim Fartàritx a Manacor, que dóna nom al barri homònim que es crea al segle XVI. I ens demanam si hi hauria molts de llangardaixos, fardatxos, o simplement sargantanes en aquell territori. Però de la coincidència dels topònims manacorins amb els de Pollença n’haurem de parlar un altre dia, ja que queda molt per investigar sobre aquest interessant tema.

Juan M. Torres Velasco
jmtorres953@msn.com

gif ANIMADO Volar-e

Leave a Reply

avatar
  Subscribe  
Notify of