ELS NOSTRES NOMS DE LLOC: CALA DE SANT VICENÇ

Sant Vicenç està en un enclavament de bellesa espectacular. Foto Hans Monheim.

Aquest topònim costaner de Pollença figura entre els més representats dins la cartografia mallorquina, ja sigui en mapes, plànols, cartes nàutiques o portolans. També ha estat citat i descrit en multitud de llibres d’historiadors, viatgers, excursionistes, etc.
Està situat al NE de la vila de Pollença, entre la Punta de Coves Blanques i el Morro de Bóquer, i engloba les anomenades cala Barques, cala Clara, cala Molins i cala Carbó. L’apel·latiu Sant Vicenc (Sant Vincent, Sant Vicent o Sant Vicens) prové de la possessió homònima que es troba prop de la mar, i que ja figura en el Llibre del Repartiment de Mallorca després de la conquesta catalana com a Alcheria Sant Vincent, 12 jovades, que va correspondre al Templaris.

El primer document on apareix el nom de Cala Sant Vicenç és de l’any 1417

Documentam aquest nom de lloc per primera vegada l’any 1417, amb motiu d’un desembarcament de 5 esclaus moros que fugen de Barcelona i arriben ‘a la cala de Sant Vicent’ dia 15 d’abril de 1417. Un d’ells resultà mort, a la zona de “les padreres vers la mar”.Antiga torre de vigilància de Cala Sant Vicenç, esbucada als anys 60

Com els Pollencins pararen una trampa a 500 corsaris turcs l’any 1531

L’any 1595, a la Història de Mallorca escrita per Joan Binimelis trobam una detallada descripció de la costa i unes notes de la seva història: “Síguese luego la Cala Estramer, no muy grande; puede recoger hasta cuatro bajeles, y su transversia es de griego y norte. Luego pasado un promontorio viene la Cala de San Vicente. Muy importante; acostumbraban muchísimos dias del año venir allí corsarios a hacer agua en aquella fuente que tiene su origen de Cuxach, y viene a dar dentro de esta Cala; y corrian muy a su saldo toda aquella valle, sin que ninguno de la tierra se atreviera ir allá para impedirles. Escondíanse en un bosque de encinas, no muy lejos de dicha Cala y vino aquel lugar a ser inhabitable, y ya desamparado de los de la tierra, hasta que los confinantes de aquella comarca a propias expensas edificaron allí una torre de guarda para custodiar dicha Cala, y aquel territorio y valle de San Vicente. Sin que haga otro efecto ni servicio con una pieza de hierro que tira tres libras de bala. En este lugar en que nos hallamos sucedió en el año 1531 que desembarcaron seis bajeles de corsarios con un judio Arrays, y tiraron a tierra 500 turcos, a los que los de Pollensa urdieron una celada, quitándoles el paso de volver al mar como pudieron. Y cuando estuvieron ya en un paraje de arremeter, dieron sobre ellos más de 60 turcos que quedaron muertos y muchos de los que se escaparon mal heridos. Y solo quedó herido uno de los cristianos que se llamaba Mateo Martorell. Su transversia es del Norte una cuarta al Griego, es muy importante y en ella cabrán hasta 16 bajeles.” Sobre aquesta acció bèl·lica també ens parla l’historiador Mateu Rotger, si bé situa els fets en la cala Extremer, la qual cosa és bastant improbable degut a la dificultat orogràfica de l’indret.
Aquesta descripció com a lloc adient pel desembarcament és el que fa que el nom de la cala quedi reflectit com a “Port Pescador”, segons podem constatar en diferents cartes nàutiques i mapes, com ara el de Vincenzo Maria Coronelli (1692).

Ve el topònim d’una visita de Sant Vicenç Ferrer l’any 1413?

De forma semblant a Binimelis s’expressa Jeroni de Berard (Viaje a las villas de Mallorca, 1789), on podem llegir: “Y cerca de dos millas del pas den Piñol, al mismo rumbo, se halla el ya referido Castillo de Pollensa. Cerca, el cabo de la Tobina y la Cala Castell, con otra torre. El cabo de la Galera cierra dicha cala, cala Extremera, punta del Aguila, Covas blancas y torre y cala San Vicente, con manantial del agua de la fuente que procede de Cuxach. Tiene esta cala un placer peligroso en tiempo de mucha mar.- Aquí desembarcó San Vicente Ferrer cuando llegó a Mallorca en el año de 1413, de cuya memoria conserva el nombre y una pequeña capilla sobre un pie de piedra.”
Tanmateix coneixem que aquest esdeveniment mai es va produir, perquè com ha documentat l’historiador Antoni Mayol, Sant Vicenç Ferrer va arribar a Pollença a peu, procedent d’Inca, i després de predicar, va partir direcció a Alcúdia.
També un altre conegut viatger, l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria, al seu estudi sobre les Illes Balears, anys 1869-1884, descriu aquesta cala: “Un manantial que hay en la Cala de San Vicente recibe el nombre de ‘Aguas Dulces’, y puede advertirse su fluir sobre la superficie cuando la mar está en calma. El final de esta ribera está marcado por la rocosa elevación que tiene en su cumbre la triangular Torre de San Vicente. Por detrás se abre Cala Molins. Esta, a su vez, se separa de Cala Carbó y viene luego la Punta Negra, de escasa importancia, después de la cual arranca el Morro de la Vall escalonado en tres tramos y cuyas paredes están muy agujereadas. Junto a dos cuevas muy grandes, la punta se afila y termina cerrando el Vall de Boca con baja garganta y acantilados terrosos y grises.”.
Referències a aquest topònim n’hi ha, com hem dit abans, a nombrosos mapes i cartes, com ara al mapa de Vicenç Mut (1683), Ottens (1720), Bellin (1756), Tomàs López (1773), Zatta (1778), Cardenal Despuig i Dameto (1785), Vicente Tofiño (1786) i altres.
Finalment, i com a curiositat, assenyalar que dins el nostre Arxiu Municipal podem trobar el Llibre de comptes del clavari Jaume Martorell, qui dia 10/04/1606 anota una “altra [pòlissa] per donar menjar als anglesos qui isqueren a Sant Vicent”.

Juan M. Torres Velasco
jmtorres953@msn.com

171total visits,1visits today

gif ANIMADO Volar-e