“NO VULL NEGAR EL DESENVOLUPAMENT, PERÒ S’HA DE MINIMITZAR L’IMPACTE DELS HUMANS AL MEDI NATURAL”

96

El COFIB (Consorci de Recuperació de Fauna Silvestre de les Illes Balears) fa una tasca importantíssima de recuperació de fauna silvestre i per aquest motiu Parpal és la persona més idònia per xerrar de la situació dels animals salvatges que ens envolten, i les seves problemàtiques. Xerram amb el seu director i manescal Lluís Parpal.

– Què és el COFIB i quina és exactament la tasca allà hi feis?

El COFIB va néixer el 2004 i és un consorci entre la Conselleria de Medi Ambient i la Fundació Natura Parc i es va crear bàsicament per a la recuperació de fauna silvestre de les Balears ferida. Vàrem començar fa quasi 15 anys amb el centre de Santa Eugènia i actualment des d’allà coordinam la recuperació de fauna silvestre de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera mitjançant la col·laboració d’associacions, clíniques veterinàries i entitats especialitzades. També feim control de fauna marina, control de fauna invasora i ajudam a projectes de conservació i de recuperació d’espècies protegides a les Balears.
Cada any a Balears atenem uns 5.000 animals, i només a Mallorca 3.000.

– Imagín que l’objectiu final de les vostres actuacions és retornar els animals a la natura…

El més visible d’un centre de recuperació és quan s’allibera un animal al medi natural, però per ventura no és l’objectiu més important. Per sort, o per desgràcia, fins a un 40 per cent dels animals que ens arriben no es poden alliberar. O bé perquè arriben morts, o bé perquè s’han hagut d’eutanasiar per problemes greus. Però aquests animals són tant o més importants que els que arriben vius perquè la informació que podem treure’n fent la necròpsia o observant les circumstàncies de la seva mort ens serveix per fer conservació. Aquesta seria la part investigadora de la nostra feina, que juntament amb l’educació ambiental i la recuperació serien els tres pilars bàsics de la nostra feina.

– Però al centre també hi teniu animals exòtics?

Això és un tema molt complicat. I és que els animals exòtics, que vénen d’altres llocs, es poden convertir en invasors. S’estableixen al nostre territori i causen alteracions a la biodiversitat o a altres espècies. Se sap que als ecosistemes illencs, com el nostre, la introducció d’espècies exòtiques és la segona causa, després de la destrucció de l’hàbitat, d’extinció d’espècies pròpies. És un problema de la globalització i del lliure comerç actual. Una cosa impensable fa 20 anys. Això forma part d’un problema molt més ampli i global. El darrer exemple és el cas de la vespa asiàtica, que pot acabar amb les espècies d’abelles locals.

 

– Supòs que els animals exòtics ferits també els intentau salvar, però no els retornau al medi natural?

Tot depèn dels casos que ens arriben. Hi ha animals exòtics que són abandonats pels propietaris perquè no els poden mantenir. Si aquests animals tenen un alt grau de protecció mundial, intentam reubicar-los en zoològics autoritzats on puguin fer una funció d’educació ambiental. Però això no sempre és possible. De vegades s’han d’eutanasiar perquè arriben en mal estat o bé arriben en tal quantitat que superen la capacitat dels centres de recuperació. Aquest és el cas de les tortuguetes d’aigua invasores tipus la de Florida. Afortunadament el 2013 es va aprovar un reial decret per aturar el comerç d’aquestes espècies.

Tortuga de Florida

D’animals exòtics en recollim uns 500 cada any.

– A més de les tortugues i les vespes, quines espècies exòtiques invasores són preocupants ara mateix a Mallorca?

Un dels problemes que tenim és l’ós rentador (mapache en castellà), una de les espècies que ara mateix tenim establerta a la Serra de Tramuntana. I no només aquí, sinó a bona part d’Europa. És un perfecte invasor perquè neda, va pels arbres, menja qualsevol cosa, depreda nius, fruita…

Os rentador

Una altra espècie invasora que fa molt mal són les carpes. A aigües continentals com l’Albufera alteren l’ecosistema… mouen el llim dels fons, l’aigua s’enterboleix, els macròfits no creixen, les aus no tenen menjar… És com un dominó, si alteres un punt n’afectes molts altres.

– Si en veim un, us hem d’avisar?

En general cal avisar de si es veu qualsevol espècie exòtica. Més que res per tenir-los referenciats.

– Que hem de fer si trobam un animal silvestre ferit?

A la natura ningú agafa ningú si no és per menjar-se’l. Per tant, el primer que hem de pensar és que nosaltres des del punt de vista de l’animal que volem ajudar, serem depredadors. Per això en el moment que agafem l’animal li generarem un estrès molt perjudicial. Per això primer li hauríem de posar una tela (roba o tovallola) per damunt perquè perdi els sentits, també hem d’intentar xerrar fluix i no fer renou. El següent seria posar-lo a una caixeta sense menjar ni aigua, ja que podria ser contraproduent, i allunyat de cans, moixos, etc. Després d’això cal que ens telefonin al COFIB al 607 554 055, estem disponibles 24 hores. Al telèfon feim recomanacions del que cal fer i depenent del cas l’anam a recollir.

– Qui és l’animal que arriba en major quantitat al centre?

Ara per aquest temps començaran a arribar moltes falcies. Quan cauen els polls dels nius és impossible retornar-los i ens els duen al centre. El xoriguer també ens arriba de manera molt freqüent, animals marins tipus gavines també en venen molts… ens arriben més de 60 espècies diferents.

Xoriguer comú

– Quin és el perill més gran per la fauna silvestre?

Jo diria que un 90 o 95 per cent de les causes que provoquen l’arribada d’animals al centre són provocades, directe o indirectament, pel desenvolupament humà. Però també és cert que la majoria de causes es poden, com a mínim, minimitzar. Jo no vull negar el desenvolupament, però crec que ha d’anar paral·lelament a una sèrie d’accions que minimitzin l’impacte dels humans al medi natural.

– Tenc la impressió que quan era petit m’era més fàcil veure animals silvestres. Hi ha menys animals ara, que no fa 20 o 30 anys?

Jo crec que fauna n’hi ha. I crec que a Balears tenim la sort que molta part interior de les illes encara hi ha àrees molt ben conservades. I si miram en biodiversitat, les espècies autòctones protegides estan millorant la seva població. És cert que la percepció de la gent pot ser que anam enrere en temes de conservació, però jo sóc un poc optimista en aquest aspecte. És cert que no tot va bé, però ara sabem el que està passant i com solucionar-ho. El que passa és que, de vegades, els condicionants polítics i socials no ens ho permeten. Perdem el camp, els pagesos, l’agricultura, la ramaderia… darrere tot això perdem biodiversitat. El que em preocupa molt són les generacions més joves, que els veig molt desconnectats del medi natural. Estan molt connectats a les noves tecnologies, però són ells els que hauran de decidir sobre les polítiques de conservació.

– Hem vist desaparèixer darrerament alguna espècia?

Pel que fa als vertebrats estem tocant coses que se’ns escapen de les mans. L’abellerol és un ocell insectívor que tenia les darreres colònies de cria per l’Albufera, però estem perdent les zones dunars, les zones amb aigua continental on crien, els marges de terra… I tot i que encara se’n poden veure, perquè passen en migració per l’Illa, com a espècie nidificant estan desapareixent. També la gran majoria d’aus relacionades amb els medis agrícoles estan baixant les seves poblacions, ja que estem canviant la granja pel nou turisme rural. Per exemple, abans sempre hi havia un paller on nidificaven les òlibes i s’hi ficaven les rates pinyades. Ara, amb el nou turisme rural no pensam que hem de mantenir aquell forat on dormien les rates pinyades que ens defensen dels insectes i dels ratolins. Podem evolucionar i desenvolupar-nos, però hem de minimitzar l’efecte de les nostres accions a sobre el medi natural.

– Quin perill suposen els excursionistes per als nius d’aus rapinyaires?

Si respectes els camins i no pegues crits o fas renou, no és una molèstia per als rapinyaires. Si em dius que vols escalar penya-segats on hi ha nius, clar que és un perill. Jo crec que si se segueixen uns paràmetres que són coneguts i que per jo no han de prohibir caminar pel camp, crec que és totalment factible que puguin passar els excursionistes pels camins.

– En el cas concret de Ternelles, que es deixen passar 20 persones diàries, pot això fer mal als voltors?

No, si compleixen les indicacions de la finca o que els facin de la conselleria. Els voltors, les milanes, les àguiles peixateres, etc, estan molt acostumats a veure gent per la muntanya. Mentre la gent vagi pel camí no hi ha d’haver cap problema. Fer seguir unes indicacions no vol dir prohibir l’accés enlloc.

gif ANIMADO Volar-e

Leave a Reply

avatar
  Subscribe  
Notify of