“NO VOLEM DEIXAR QUE EL FEIXISME GUANYI UNA ALTRA VEGADA”

181
Instantània de l'acte d'ahir a Son Coletes, on es lliuraren les restes de 5 víctimes del franquisme als seus familiars. Foto: Facebook Memòria de Mallorca.

Aquest diumenge 4 de juliol, Son Coletes va acollir el lliurament de 5 persones rescatades a la fossa d’aquell sinistre cementiri de Manacor. Tot i que hi pot haver persones relacionades amb Pollença en aquella fossa, les restes lliurades als seus familiars eren de persones de Manacor, Llucmajor i Algaida.

Degut a les restriccions per l’augment de la covid-19, va ser un acte restringit al públic. En nom de les famílies, la vocal de Memòria de Mallorca i portaveu de la Comissió de Desapareguts i Fosses del Govern de les illes Balears, Maite Blàzquez Campomar va ser la responsable de fer el parlament.

Maite Blàzquez és néta del pollencí Joan Losa Campomar, les restes del qual varen poder ser identificades a la fossa de Porreres i lliurades a la seva família en una solemne cerimònia celebrada a la Sala de Plens de l’ajuntament de Pollença el mes de gener de 2018.

Aquestes foren les seves paraules:

PUBLICITAT

“Bon dia a tots i totes,

El nostre agraïment per voler ser avui aquí, acompanyant les famílies que, després de 85 anys, podran portar els seus essers estimats de tornada al seu poble, a casa seva. D’allà on varen sortir contra la seva voluntat, segrestats, assassinats, ocultats els seus cossos i negant als familiars el DRET de saber on eren, perquè els militars feixistes van perpetrar un cop d’estat contra una República escollida a les urnes pels ciutadans d’aquest país.

Han passat ja quasi 5 anys des de la primera exhumació oficial que va començar al novembre de 2016 a Porreres. La Llei de Desapareguts i Fosses del franquisme del Govern Balear,  aprovada al Parlament aquell estiu, ens ha permés exhumar, des de llavors, any darera any, rescatant del silenci moltes HISTÒRIES DE VIDA.

Ens permet als familiars, ser representats a través de Memòria  de Mallorca, de Memòries de Menorca i del Forum per la Memòria d’Eivissa i Formentera dins d’aquesta Comissió.

Se’ns escolta i se’ns té en compte, tenim veu i vot, qüestió aquesta molt important, doncs no és el que normalment està passant en altres indrets d’aquest país.

Amb aquesta representació donem veu als padrins i padrines, mares, pares, germanes, filles, nebodes i altres familiars que porten anys de recerca. Algunes famílies hem tingut ja la possibilitat de rescatar als nostres essers estimats, altres encara esperen. 

Avui entreguem 5 persones desaparegudes a les seves families.
Des d’aquí us volem dir a tots i totes els que seguiu esperant que no deixarem de cercar per vosaltres, fins que la última possibilitat estigui exhaurida.

Però avui també volem parlar per aquelles families que no cerquen als seus, perqué no saben d’ells i d’elles, perquè el terror i el dolor instautat pel feixistes amb el cop d’estat del 36 i la ferotge repressió de la dictadura genocida del franquisme, ens va abocar a un SILENCI imposat a cops de maltractaments, una i una altra vegada. Us volem dir, famílies, que ningú s’ha de sentir culpable, ni s’ha d’avergonyir de res.

Us volem dir que si cerqueu a la vostra Memòria Familiar qualsevol petit detall, nosaltres, les associacions memorialistes, gratarem entre les paraules del temps amb l’ajuda dels historiadors i les investigadores, de les arqueòlogues i els antropòlegs que grataran la terra per nosaltres i que intentarem rescatar als vostres esser estimats.

I per últim, hem de dir que no hi ha prou en restaurar l’ordre familiar de les generacions assasinades. També l’hem de restaurar en la consciència colectiva de la societat actual.

Encara hi han massa SILENCIS imposats per la força de les armes i pel terror dels feixistes.

Cal, també, gratar ea a consciència individual dels nostres, és imprescindible que parlem amb amics i amigues, veïns, familiars, companyes, coneguts…

Cal que, als centres educatius, els nostres nois i noies parlin també de la Guerra de España.

Les paraules encertades que expliquen la VERITAT ens ajudaràn a restaurar als nostre essers estimats en l’espai social que els correspon per JUSTÍCIA, a l’espai dels HEROIS i HEROÏNES que un dia van treballar per construir un món millor.

No volem deixar que el feixisme guanyi altra vegada.

Actes con el d’avui trenquen el SILENCI i honoren a les víctimes.

La pandèmia ens ha impedit que sigui un acte obert, com el que vàrem viure a Porreres al gener de 2018, però segueix sent un acte solemne que portarem sempre al cor.

Com diu un dels poemes de Marisa Peña:
MIENTRAS ME QUEDE VOZ NO HAN DE CALLAR MIS MUERTOS

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT