“NO PODEM TENIR MANCANCES EN SANITAT”

2828
PUBLICITAT

Tolo Lladó Ferrer té 48 anys i fa 15 anys que viu a Pollença. És metge especialista en Medicina Interna a l’Hospital de Son LLatzer, on treballa com a metge adjunt al servei de Medicina Interna des que l’any 2002 es va obrir.

Fa prop d’un mes va donar positiu a la prova de coronavirus, un temps durant el qual ha rebut el suport de moltes persones. A totes elles, Tolo vol “agrair tota la meva família, amics, amigues, companys, companyes, coneguts… que han fet que el meu aïllament fos més bo de dur amb les seves ajuda. Quan rebia un whats, una cridada, un sms, un email, em duien menjar…  era més fácil el dia a dia, sol. Només tenc paraules d’ agraïment a tots els que s’han preocupat per demanar, per saber de mi i els meus… GRÀCIES i ànim que d’ aquesta en sortirem tots plegats!”

Quins símptomes heu tingut? 

Al principi, després del contagi, durant 2 dies, vaig tenir febre alta i mal estar general, dolor muscular generalitzat i mal de cap. Després del 4t i 5è  dies de l’inici, el símptomes van millorant poc a poc, tot i que, la veritat és que no et trobes bé del tot fins que passen més de dues setmanes. El punt crític és el 7è dia, quan hi ha pacients, en què la seva resposta inmunològica no és suficient i desevolupen complicacions com la pneumònia i requereixen ingrés hospitalari.

PUBLICITAT

Com creieu que us vàreu contagiar?

Hi ha dues possibilitats, o bé d’una metgessa que fa feina al meu servei, que  presentava símptomes des de feia uns dies abans que jo començàs amb símptomes o bé de qualque pacient que vaig visitar a la planta d’ hospitalització.

Què ha passat que hi ha hagut tants contagis entre sanitaris?

Que no es varen fer les previsions adequades per fer front a un problema de tal magnitud (a pesar de les recomanacions de l’OMS fetes al mes de febrer) i ens hem trobat davant una malaltia molt contagiosa amb una mancança d’equipació de protecció personal necessària per afrontar aquestes infeccions víriques tan contagioses i una pressió assistencial inèdita. Tots aquests factors han contribuït a què el col·lectiu dels sanitaris que està en primera línia hagi  estat el col·lectiu amb més nombre de contagis.

PUBLICITAT

Com vàreu viure l’Hospital l’arribada de la pandèmia? 

Per sort, d’una forma molt menys desesperada que en algunes comunitats com Madrid. Aquí, a Balears, la pressió assistencial ha estat més escalonada en el temps i això ens ha permès organitzar-nos millor, augmentar el nombre de llits d’UCI i redistribuir les plantes d’hospitalització . Però al principi, hi havia por que aquí arribàssim al colapse sanitari, cosa que al final, fins a hores d’ara, no ha passat.

Quines proves us varen fer? Vàreu haver d’esperar molt de temps per saber els resultats?

Quan  sospit que puc estar infectat (per la simptomatologia), vaig anar a fer-me  una PCR (reacció en cadena de la polimerassa), que és una prova de microbiologia per detectar la presència del virus al teu cos. Consisteix en un dispositiu, s’agafa una mostra nasal i una altra de l’orofaringe. Després es processa per veure si hi ha material genètic del virus. El resultat se sap en menys de 24 hores.

PUBLICITAT

Quin nivell de la malaltia heu patit? Vull dir si heu hagut d’estar hospitalitzat o bé heu pogut fer el tractament a casa.

El nivell en el qual la meva resposta inmune ha funcionant de manera adequada, és a la fase de replicació del virus, que són els primers 7 dies aproximadament, si això passa no fas resposta inflamatòria, que és la que fa que als pulmons es desencadeni una reacció inflamatòria molt agressiva i es produeixi la pneumònia viral i el conseqüent ingrés hospitalari. Per tant, no vaig necessitar ingrés hospitalari i vaig fer tractament simptomàtic a casa de forma aïllada.

En aquests moments, ja deveu ser a casa, quines mesures heu hagut de prendre?

Sí, som a casa amb la família. Les tres primeres setmanes, després del contagi vaig aïllar-me sol per disminuir el risc de contagi als familiars. Avui encara sóc positiu (després de vint-i-quatre dies), però som a casa amb la familia, ja que les possibilitats de contagi són molt baixes. Probablement, la càrrega viral és quasi indetactable.

Com us organitzau?

Ara quan ja he tornat a casa després de tres setmanes seguesc prenent una sèrie de mesures recomanades per l’OMS com ara que, després de l’ aïllament inicial de 14 dies i, a pesar que hi pugui haver indicis de curació, no se sap ben cert si pots seguir contagiant, per la qual cosa es recomana seguir aïllat 14 dies més. A casa estic en una habitació sol, fent ús d’un bany només per a mi i, a les estàncies comuns, duc una mascareta quirúrgica, menj separat de la resta de la família i mantenim les distáncies establertes, així una setmana més fins a completar la quarta setmana.

Heu tengut por en algun moment? I d’haver pogut infectar algú?

He tingut més que res la incertesa del què podia passar durant els primers 7 – 10 dies, que és quan després de veure millora als primers 5 dies,  hi ha un número notable de pacients que tornen a tenir febre i entren al 7è o 8è dia dins la fase inflamatòria, quan la seva resposta inmune no ha bastat. Aquests pacients són els que tenen un curs clínic més greu .

No crec que hagi infectat a ningú, perquè el confinament o aÏllament va ser estricte i vaig estar sol.

Després de superar la COVID-19, queden immunitzats?

No ho sabem amb certesa encara, però les evidències amb altres de COVID-19, similars en el passat ens diu que sí, que quedes amb immunitat, i la duració podria ser per dos anys, però això encara no és sap amb certesa.

Com us sentiu anímincament? 

Anímicament bé ara que ja he pogut sortir de l’aïllament d’estar sol i ser afortunat per haver tingut un curs clínic favorable .

Es pot aprendre alguna lliçó de tot plegat?

Sí, que no hem de meynsprear situacions que passen a altres països abans de nosaltres (Xina, Itália ), prendre les mesures necessàries quan els experts ho recomanen (informes de societats mèdiques i d’epidemiòlegs i infectòlegs nacionals, els quals varen advertir al Govern, a finals de febrer i principi de març ).

L’altra lliçó ben apresa, és que no podem tenir mancances en sanitat, que és l’eina fonnamental per combatre aquestes pandèmies .

Quina opinió teniu de les mesures d’aïllament?

Que inicialment amb el primer decret de l’estat de alarma eren insuficientes. En canvi, hem pogut veure resultats favorables quan s’ha aplicat el confinament total, que només permet la movilització dels serveis extrictament essencials.

El problema, serà la possibilitat de repunts de la infecció si no es torna a la normalitat de forma lenta i escalonada .

Què recomanaríeu a la població en general per evitar nous contagis? I a aquells que s’han infectat, què han de fer?

 A la població en general, l’ús de mascareta quan surti de casa, ja que és una mesura fonamental, ara ja recomanada per la OMS i que ha disminuït el contagi comunitari a països como la Xina i Corea del sud. A part de la mascareta, mantenir la distància social d’un metre mínim i rentat de mans de forma freqüent per eliminar la possibilitat de transmisió per contacte. La població en general haurà d’acostumar-se a aquestes rutines fins que tinguem una vacuna que pugui immunizar la població (ja veurem llavors, quina población serà la subsidiària per vacunar-se).

PUBLICITAT

A la gent que s’ha infectat, el primer que recomanaria és fer de forma estricte l’aïllament per aturar la cadena de contagis, després controlar-se la temperatura dues vegades al dia, en cas de persistir la febre més de 3- 4 dies o si apareix certa dificultat per respirar demanar de forma ràpida assistència mèdica (al Centre de Salut, cridar al 061 o asistir a urgències hospitalàries). L’inici precoç d’antivirals específics millora molt el pronòstic. De totes maneres i per tranquil·litat de la població, les estadístiques i les dades que manejam ens diuen que en general la infecció és lleu en el 80 per cent dels pacients.

PUBLICITAT