NO EREN BLAVES NI VERDES LES MUNTANYES

Al ContaPunt del Punt informatiu Pollença 474, que és el que trobareu als punts de venda habitual, parl sobre el respecte, un terme més que polisèmic, gastat. A les Reflexions de mitjanit d’avui, em centraré en una interpretació (per a mi pornogràfica) del qualificatiu democràtic; la transcrita per Josep Muntaner Cerdà “Fusteret” al seu llibre No eren blaves ni verdes les muntanyes (El Gall Editor, 2006), en el qual recollí la pròpia experiència de la guerra i la repressió franquista, i que ha estat una lectura, o relectura, d’aquesta campanya.

Diu així:  “Ja en llibertat m’informaren que la sort dels condemnats es decidia al mateix poble de Pollença. Segons em contaren, tres veïns de la vila, tres cacics, amos i senyors d’aquella feresta situació, es reunien a tal efecte en una drogueria. Els tres disposaven de dues bolletes cada un, una negra i l’altra blanca. Cada qual posava dins una bossa de roba una de les dues bolles. Si volien la mort posaven la negra, i si no la blanca. Si en abocar la bossa sortien dues o tres bolles neges, el pres, paisà seu, no tenia salvació. Si pel contrari hi havia una majoria de bolles blanques,  salvava la vida per continuar a la presó perpètuament. Si el condemnat ho hagués sabut, podia tenir el consol que la seva sort s’havia resolt de forma democràtica, o sia per majoria.”

Davant això, no tenc paraules.

Eva Cerdà

36total visits,1visits today

gif ANIMADO Volar-e