Al ContaPunt del Punt informatiu Pollença 474, que és el que trobareu als punts de venda habitual, parl sobre el respecte, un terme més que polisèmic, gastat. A les Reflexions de mitjanit d’avui, em centraré en una interpretació (per a mi pornogràfica) del qualificatiu democràtic; la transcrita per Josep Muntaner Cerdà “Fusteret” al seu llibre No eren blaves ni verdes les muntanyes (El Gall Editor, 2006), en el qual recollí la pròpia experiència de la guerra i la repressió franquista, i que ha estat una lectura, o relectura, d’aquesta campanya.
Diu així: “Ja en llibertat m’informaren que la sort dels condemnats es decidia al mateix poble de Pollença. Segons em contaren, tres veïns de la vila, tres cacics, amos i senyors d’aquella feresta situació, es reunien a tal efecte en una drogueria. Els tres disposaven de dues bolletes cada un, una negra i l’altra blanca. Cada qual posava dins una bossa de roba una de les dues bolles. Si volien la mort posaven la negra, i si no la blanca. Si en abocar la bossa sortien dues o tres bolles neges, el pres, paisà seu, no tenia salvació. Si pel contrari hi havia una majoria de bolles blanques, salvava la vida per continuar a la presó perpètuament. Si el condemnat ho hagués sabut, podia tenir el consol que la seva sort s’havia resolt de forma democràtica, o sia per majoria.”
Davant això, no tenc paraules.
Eva Cerdà
