NEO-RITUALS DE LA PATRONA

577

Margalida Cànaves Campomar “Colonya”

Parlar de Patrona és parlar de tradició. Una tradició que percebem com a existent des dels orígens de la nostra consciència de poble.

Però les festes i tradicions, tot i semblar contradictori, no són estàtiques sinó que es van adaptant als nous temps, incorporant nous elements, i deixant-ne d’altres pel camí.

En els darrers temps hem sentit parlar, i hem assistit, molts de nosaltres a les anomenades Neofestes que se celebren a diferents pobles de Mallorca. Així parlam del “Muc” de Sineu o “L’embalat” de Sencelles entre altres. A Pollença aquest fenomen no s’ha donat, segurament, pel fet de que les festes tradicionals com la Patrona i Sant Antoni gaudeixen de bona salut.

Tot i així, la Patrona de Pollença no ha quedat al marge d’elements d’actualització que actuen com a elements de potenciació de la festa. Fent memòria una de les primeres fites la trobam amb la Banda de cornetes i tambors. Recordem com abans els soldats de Palma 47 arribaven vestits de moros, feien el passa-carrers i, després, s’incorporaven al combat. Des de fa un grapat d’anys cap aquí aquests són esperats per una multitud a baix de la plaça Major, davant el Club, i després són acompanyats pels carrers de Pollença per la futura tropa de moros efectuant petites envestides simbòliques.

Més recentment, tenim un nou acte de celebració: “les canonades”. Aquestes es duien a terme davant l’església de Monti-Sion el dia de Santa Aina, anunciant que a la nit se celebraria el Pregó que donaria el sus oficial a l’inici de les festes. Record perfectament que quan treballava al Museu de Pollença em vingueren a cercar per anar a veure-ho. Jo no n’havia sentit a parlar. A la placeta hi havia els canons amb els escopeters i el públic, es limitava, bàsicament, al personal de l’Ajuntament, que havia sortit a guaitar. Alhora es penjava la gran bandera a la façana de la Casa de la vila, també un acte novell. El poble seguia el seu ritme normal, no era un dia festiu i per tan la gent era a treballar o a dinar.

Però uns anys després, parlam al voltant del 2010, segurament de forma natural i moguts per la curiositat, els pollencins s’anaren apropant a la placeta de Monti-sion per ser testimonis de l’anunci de la festa, fins a convertir-se de manera extraoficial en un dia de festa més per aquells que poden, és clar. Són molts els que ja concentren els seus esforços en acabar la jornada laboral el migdia.

A partir d’aquí, tenim que ja a les 14 hores s’inicia un nou dia de festa que s’aprofita per anar a dinar i continuar el capvespre amb música i celebració pels diferents bars. La Birreria fins i tot ha “institucionalitzat” la baixada de la bandera mora. Per suposat, altres pollencins comencen de forma més tradicional, assistint el vespre al Pregó. Es podria dir, per tant, que la festa agafa dues direccions ben diferenciades.

Quan escrivia aquest article, dilluns 15 de juliol, els trons que venien del Puig del Beguins em varen recordar que després de les eleccions, la pujada de la bandera dels moros en aquest cim s’ha convertit en un altre moment festiu, especialment per als escopeters, que no pot faltar al calendari oficiós de la Patrona. I, per suposat, la nit de les eleccions dels càrrecs del Simulacre ja s’ha consolidat com un dels seus plats forts.

Al marge de totes aquestes novetats, enguany, s’incorporarà un nou element, però aquest no ha sorgit de manera esporàdica i improvisada, però sí que respon a l’adaptació als temps actuals sobre la incorporació de la dona al bessó de la celebració, “El Simulacre de Moros i Cristians”. Ja fa uns anys que les dones reivindiquen una participació més activa al Simulacre, és a dir, no quedar-se en el paper de simples espectadores. I com ja vaig dir en un article de fa uns anys en aquesta mateixa publicació, algunes optaven per vestir-se d’homes, volent conservar incoherentment la seva condició de dones. Però enguany la proposta ha estat integradora amb la commemoració. Les dones intervindran en el Simulacre com a dones pollencines.

En definitiva, la incorporació dels nous elements a les festes ens demostren la necessària adaptació d’aquestes a les demandes socials i culturals que té cada època.

Molts d’anys per La Patrona.

gif ANIMADO Volar-e

Leave a Reply

avatar
  Subscribe  
Notify of