MORRO D’ALMALLUTX – L’ENTREFORC

203

Tomàs Vibot

El Morro d’Almallutx és una gegant paret rocosa que s’alça imponent damunt l’embassament de Cúber. Rep el nom de la primitiva alqueria citada al mateix Llibre dels Feits del rei En Jaume, situada a peus de la muntanya. Segons el monarca, en aquest indret, s’hi feren forts els darrers sarraïns que resistien contra les tropes cristianes. El topònim prové de la combinació de la partícula “Alm”, que vol dir “aigua”, i “Alluch”, que significa “vall”.

El topònim

Quant al topònim modern, s’ha d’esmentar que no sempre se l’ha conegut com ara se’l designa d’una manera general. Segons els toponimistes Gabriel Ordines, Antoni Ordines i Antoni Reynés, fins al “boom” excursionista fou conegut com “es Més Alt d’Almallutx”. Aquesta curiosa denominació no sols s’aplica a aquest cim, sinó que també es circumscriu a altres puigs del terme d’Escorca.

El Morro d’Almallutx s’ubica a gregal del puig de la Font i compta amb tres cims, separats per escassos metres: la punta est (1.058 m), la punta central (1.055 m) i finalment la punta oest (1.042 m). Aquest altívol penyalar també conté algunes rutes d’escalada, però això només està limitat per a uns pocs escollits. La nostra ruta no conté cap tipus de dificultat per a l’excursionista avesat a territoris sense camí. Des de l’inici fins al final (font del Noguer) hi invertirem un màxim de dues hores.

PUBLICITAT

Font del Noguer

Partim des de la font del Noguer, situada a la carretera C-710, prop de l’entrada de l’embassament del Gorg Blau. Partim des de l’esmentada font, un cop ben proveïts d’aquesta saludable surgència, i resseguim la canal d’aigua que enllaça ambdós embassaments. A l’esquerra el paisatge es presenta molt suggerent, amb el puig de les Vinyes, oferint les seves sucoses canals de xaloc, que custodia el puig Major. Avançam planers i ara, a la dreta, damunt nostre guaita tot d’una el Morro d’Almallutx.

Després d’una llarga estona resseguint la canal, dotant àgilment algun bassiot originat per les pèrdues de la conducció de ciment, arribarem al pontet que ens condueix cap a la font del Prat. El camí de carro ascendeix entre un vell alzinar, humit i benèvol, i en molt poc assolirem el coll, on ens hem de desviar a la dreta per un tirany que ens pujarà fins al Colomer.

Casa de neu de Tossals

El camí puja de valent, dibuixant ziga-zagues, i tot d’una ens sortirà al pas el Frare, penyal en forma cònica que culmina a 961 m. A causa de la forma, també fou conegut com el Pa de Figa. Tot just damunt passat el Frare arribam a una gran plana coneguda com el Colomer, nom que evidencia l’ús des de ben antic d’aquest indret amb finalitats cinegètiques. Com a nota curiosa direm que en aquesta plana és l’única banda de la serra on s’ha localitzat una espècie d’orquídea, la Gymnaenia conopsea. Rere la paret seca, a la dreta, trobam la casa de neu, dita al segle XVII avenc del Colomer i al segle següent, casa de neu dels Tossals Verds. Té una planta lleugerament ovalada, amb un diàmetre major de 21 m. i un diàmetre menor de 7’50 m. Compta amb una profunditat d’uns 6 m. i vora el dipòsit hi trobam el porxo dels nevaters.

Cap al Morro d’Almallutx

Des d’aquí voltam cap a la nostra dreta (nord, nord-oest), per un territori brut de vegetació. Al davant ens quedarà l’esquena del Morro d’Almallutx, ben esquerdada. Travessarem una paret seca i iniciarem una accidentada pujada. Tot i això, l’ascens no revesteix cap tipus de dificultat. És interessant que fixem la nostra ruta cap el cim de la nostra dreta (punta est), perquè d’aquesta manera els podrem encadenar seguidament.

Després d’uns vint minuts d’ascens assolirem el cim de llevant del Morro d’Almallutx. És una ideal talaia des d’on contemplar el grandiós paisatge que ens envolta.

Tornada

Després d’assaciar-nos, tornarem a rere i ens situaren de nou a la coma. Els primers metres descendeixen suaument, però, a poc a poc, el territori s’estreny formant una profunda coma. Seguirem un tiranyó poc marcat que ens evitarà grans dificultats. Quasi avall, a l’esquerra, ens quedarà el Morro de la Vaca, mentre que, a la dreta, s’alça el Salt dels Cans. Finalment, assolirem el camí del refugi de Tossals Verds a la font del Noguer.

A partir d’aquest punt, el camí puja i davalla seguidament per tal de poder superar un territori força complicat. A voltes trobarem un petit marget de sosteniment lateral. Dins el torrent d’Almadrà, per sota nostre, hi ha la font del Pi. Més endavant, el camí davalla fins arribar molt a prop de l’alçada del torrent d’Almadrà, on trobarem pas Llis, un curt llisar que superam amb l’ajut d’un filferro situat a la paret, de recent col·locació. Després el camí ascendeix lent per la vora del torrent fins que, més amunt, se’n separa per anar a cercar la coma dels Ases. Primer remunta una rosseguera i després de traspassar una zona més planera entra dins l’esmentada coma. A l’esquerra deixarem de banda les restes d’una avioneta que s’estrellà a la dècada dels vuitanta del segle passat. Aquí el camí puja amb força fins a una paret seca que separa els vessants de la muntanya. La travessarem pel Portellet.

Un cop a l’altra banda, el camí descendeix amb agilitat dibuixant ziga-zagues. En pocs minuts serem vora la carretera. Cap a la dreta, passarem el reixat mitjançant un botador i serem un altre cop a la font del Noguer.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT