MOROS I CRISTIANS EN LES EXPRESIONS POPULARS

523

Agnès A. Cerdà Amengual 

Les expressions populars, així com les rondalles i llegendes, formades al voltant de la paraula moro són molt abundants en les nostres terres. Normalment, el mot moro va acompanyat d’un sentit pejoratiu, negatiu, tot i que en algunes rondalles o llegendes podem trobar l’altra cara de la moneda. De fet, com explica Tomàs Vibot a “Aportacions a la classificació de llegendes de moros de la serra de Tramuntana (Mallorca)”  Estudis de Literatura Oral Popular, núm. 7, en algunes històries “el protagonista es converteix en un exemple moral, enfrontat amb el mal cristià (qui finalment surt perdent), o també apareix com el portador d’un coneixement profund, gairebé màgic, sobre les lleis de la naturalesa” (2018:137). S’ha de comentar, però, que aquest tipus d’històries són una minoria, ja que en la majoria d’històries populars la figura del moro és la negativa.

Aquesta connotació negativa que donam a la paraula moro la podem lligar a la història de les Illes

Aquesta connotació negativa que donam a la paraula moro la podem lligar a la història de les Illes. Mallorca, abans de ser conquerida per Jaume I (1229-1231), era una terra en mans dels musulmans. De fet, en època musulmana (903-1229) les Balears foren anomenades illes orientals d’al-Àndalus i la seva organització política varià des d’una forta dependència del califat de Còrdova fins a la seva independència (Taifa de Mallorca). 

PUBLICITAT

En la conquesta de Mallorca, els guanyadors foren els cristians. Per tant, s’estableix un antagonisme de poder i religiós entre al-Àndalus i els regnes cristians. És ben sabut que la història l’escriuen els vencedors i així, dins l’imaginari popular, hem anat construint una imatge de Jaume I heroica en contraposició a la imatge que hem donat als musulmans, amb connotacions negatives. Aquesta imatge negativa, s’agreuja amb les incursions pirates a la Mediterrània i es passa a utilitzar la paraula moro no només per referir-se als nadius africans sinó a qualsevol persona de pell morena i religió islàmica. Així, també s’anomena moro als pirates arribats de l’Orient mitjà.

ésser pres de moros,expressió emprada quan has deixat una cosa a algú i saps que no te la tornarà

Atenent a la història de les Illes, no és d’estranyar que dins la cultura popular aparegui la figura del moro. El Diccionari català-valencià-balear recull tot un seguit d’expressions com fer el moro, que significa fer d’espantall, de bubota; fer es moro, que és estar inactiu davant injúries o enganys; ésser pres de moros, expressió emprada quan has deixat una cosa a algú i saps que no te la tornarà; passar una vida de moros, que és passar una mala vida o no matar moros, que vol dir no ésser gran cosa. A més, hem d’afegir les famoses expressions relacionades amb el món mariner com haver-hi moros a la costa, expressió emprada quan hi ha un perill o veure moros a la costa, que és adonar-se del perill o creure que hi és. 

Com es pot veure, totes aquestes expressions tenen una connotació negativa i es relacionen amb la falsedat, la ganduleria o el perill. De fet, entre els significats que trobam al diccionari Alcover-Moll tenim “mal cristià” o “no batejat”, a més de “segador pot destre, que en l’escarada quedava enrere dels altres”, significat que es relaciona amb l’expressió emprada a Mallorca posar moro de jornals, que significa “obligar els escaraders malfeiners a treballar alguns jornals, després d’acabar l’escarada, per rescabalar el temps que havien perdut i que havien cobrat de més en relació als altres segadors més vius”.

parlar cristià, que significa parlar clar o de manera decorosa

En canvi, si feim una recerca del mot cristià veurem que aquesta paraula es relaciona amb aspectes positius. De fet, un dels significats que trobam al Diccionari d’aquesta paraula és precisament “bo”. Així, es relaciona amb expressions com no estar cristià, que és no trobar-se gaire bé de salut; ésser cristiana una moneda, relacionat el mot amb la seva veracitat; fer cristiana la robaque significa fer-la ben neta o parlar cristià, que significa parlar clar o de manera decorosa. 

A part de totes aquestes expressions populars també trobam alguns refranys amb la paraula moro com O tots moros o tots cristiansA moro mort, gran llançada, que vol dir que si una cosa ja no té remei no cal anar-hi amb contemplacions; Moro mana moro; Per força va el moro a missaMoros se’n duen Na Catalina i ella no plora? És perquè és mora, que es diu referint-se a algú que no protesta d’allò que sembla que el perjudiqui; Més val ésser moro ric que cristià pobre o Moro fi, ni menjar porc ni beure vi.

el poble construeix les seves rondalles i llegendes a partir del coneixement de la seva història particular

En conclusió, la història, la lingüística i la literatura són branques que podem unir. La història condiciona la construcció del significat que donam a alguns mots, com són els de moro o cristià, i condiciona també la literatura popular, ja que el poble construeix les seves rondalles i llegendes a partir del coneixement de la seva història particular. Veurem si la història que vivim ara dona lloc a nous conceptes, expressions, rondalles o llegendes. 

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT